L’estudi sociològic qualitatiu 'Les dones professionals a Catalunya. Situació actual i perspectives de futur', elaborat per la sociòloga Anna Parés i impulsat per la Comissió de Dones i Igualtat de La Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, corrobora la discriminació per raó de gènere a l’àmbit laboral. Es va presentar el passat 11 de febrer al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, i il·lustra i complementa les dades de la darrera enquesta sobre qüestions de gènere del CEO, copsa la percepció general de la situació per part de les professionals, reflecteix la segregació horitzontal i vertical en l'àmbit laboral, i atribueix especialment a les tasques de cura les dificultats per compaginar l’exercici professional amb la vida personal i familiar.
La presentació de l’estudi va ser a càrrec de Maria Eugènia Gay, presidenta de la Intercol·legial i degana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Núria Carrera, presidenta de la Comissió de Dones i Igualtat de la Intercol·legial, Anna Parés, sociòloga i autora de l’estudi, i Mireia Mata, directora General d’Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
En aquest estudi hi ha participat un total de 37 professionals col·legiades dels sectors tecnològic, econòmic, jurídic, social, de la comunicació, l'ensenyament i la salut sanitari, d’edats diferents i de diversos municipis de Catalunya. La Intercol·legial insta a què la lluita per l'equitat de gènere passa per incorporar la perspectiva de gènere en les activitats dels Col·legis, utilitzar un llenguatge inclusiu i aplicar un sistema de quotes en els càrrecs de lideratge per assegurar la paritat, entre d’altres propostes.
Grans dificultats per conciliar
Si l'estadística mostra que les dones demanen deu vegades més permisos a la feina que els homes per atendre obligacions domèstiques o familiars, l'estudi de la Intercol·legial apunta a les grans dificultats per conciliar la vida personal i laboral com un dels obstacles per l'equitat de gènere en el terreny professional. “Quan ets mare, s’espera que et dediquis a la família”, afirma una de les entrevistades. “Vaig demanar una reducció de jornada per cura de fills, em van cessar i al meu lloc van posar a un home”, explica una altra.
El resultat d'aquesta cultura és que "les dones prenen decisions que impliquen una certa renúncia de la seva carrera professional després de ser mares: reducció jornada laboral, excedència, deixar la feina, etc.", constata l'informe. Es tracta de "factors externs i barreres autoimposades" que, a la pràctica, fan que els estereotips de gènere condicionin les eleccions i les oportunitats.
Persisteix una mirada sexualitzada
La percepció general de la situació que recull l'estudi destaca que s'infravalora la feina de les dones i es qüestionen les seves opinions; persisteix una mirada sexualitzada que fa que se la jutgi per la seva aparença; l'assetjament és un problema important; i per ser escoltades han d'adoptar rols masculins i demostrar contínuament el seu valor, entre altres constatacions. Pel que fa al paternalisme i els comentaris poc respectuosos, una de les testimonis assenyala que "s’embolica amb una cortina de broma, però no fa cap gràcia".
La segregació horitzontal es reflecteix en les condicions desiguals per a dones i homes, tot i tenir la mateixa categoria laboral. La bretxa salarial, del 23,4% segons les darreres dades de l'INE, és una de les mostres, però també es manifesta en el tipus de tasques i els rols que assumeix cadascú: els homes adopten el rol visible i representatiu, i són les 'veus legítimes' en els llocs de coneixement, mentre que a les dones se'ls assignen "tasques de suport i administració, no de lideratge", argumenta una de les entrevistades. "Les professions tècniques són un món d'homes", conclou una altra.
La segregació és també vertical, de desequilibri en la responsabilitat: "El problema és avançar dins de la professió. No hi ha un sostre de vidre, hi ha un sostre de formigó”, denuncia una de les veus.
La situació als Col·legis
Dins dels mateixos Col·legis es constata el biaix, si bé menys acusat: havent-hi més dones col·legiades que homes (58 vs 42%), als deganats i a les juntes de govern estan menys representades (just la proporció inversa: 58% dels membres de les juntes són homes, davant el 42% de dones; als deganats, 67% són homes vs 33% de dones). "De vegades veus que és una ‘igualtat de façana’, no se la creuen del tot", afirma una de les professionals.
En l'apartat de propostes per avançar cap a l'equitat de gènere, La Intercol·legial insta a adoptar la perspectiva de gènere en les activitats dels Col·legis, implementar un sistema de quotes per assegurar la paritat en els càrrecs de lideratge i utilitzar un llenguatge inclusiu en totes les comunicacions, fins i tot canviant la denominació dels Col·legis si és necessari.
També recomana vetllar pels usos socials del temps --que els horaris, la formació continuada i altres activitats facilitin la vida personal i familiar--, revisar els suports i incentius a la maternitat de les mútues, aplicar protocols per actuar davant de discriminacions de gènere i oferir espais d’atenció psicosocial per a dones víctimes d’assetjament i altres tipus de violències.
