Per a més informació clica a la fitxa de la jornada
El Pacte Verd Europeu s'ha marcat com a objectiu arribar a la neutralitat climàtica el 2050, amb objectius intermedis per al 2030 (entre el 55% que defensa el Consell i el 60% que va aprovar el Parlament Europeu). Aquests objectius, juntament amb els compromisos internacionals de la Unió Europea (UE) en el marc de l'Acord de París, exigiran esforços significatius de descarbonització a escala de la UE.
En una sessió, organitzada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya i Enginyers Industrials de Catalunya, el passat 31 de maig de 2022, es va debatre com afectaran els costos de la transició energètica en les empreses. Tothom va coincidir que el futur energètic s'ha de contemplar sota tres aspectes: seguretat de subministrament (per mantenir els nivells de consum que garanteixin la qualitat de vida que la societat exigeix), solucions que siguin mediambiental i socialment compatibles i que els costos econòmics les facin viables.
“La variabilitat dels preus energètics no només afecta als preus domèstics, cal tenir present que afecta també a les empreses, a la seva competitivitat, als llocs de treball i, per tant, també a la ciutadania”, ve destacar el degà Josep Canós. Carles Puig Travy, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, va assenyalar que “cal energia verda per a la població i per a la indústria però cal que sigui assequible. És necessari prioritzar”.
El president de la Comissió d'Energia, Josep Maria Montagut, va indicar que “és una gran novetat que la UE comenci a fer política energètica. Hi haurà moltes oportunitats amb els corredors energètics (d’hidrogen i biogàs) i amb els objectius i obligacions pel que fa a les renovables”. Montagut va avançar que l’hidrogen serà el “substitut dels combustibles fòssils en general i matèria primera en el sector químic” i que “el biometà reemplaçarà el gas natural a nivell domèstic i del sector terciari”.
Montagut va destacar que “en el cas de no assolir els objectius d’instal·lació de renovables (o la seva potència ferma associada), caldrà mantenir els sistemes convencionals per garantir el subministrament elèctric”.
Sobre les conseqüències econòmiques de la Transició Energètica, en va parlar Xavier Vives Torrents, catedràtic de Regulació, Competència i Polítiques Públiques de l'IESE. Vives va assenyalar que el “triangle màgic d’una energia barata, verda i segura s’ha vist tensionat amb la transició energètica”. Segons el catedràtic de l’IESE, la transició energètica no serà possible a curt termini, la innovació i més temps seran els “factors de relaxació”.
Vives va assenyalar que l’impacte de la guerra d’Ucraïna en els objectius energètics i el mix energètic durà, a curt termini, a què Europa “es vulgui desconnectar del subministrament rus de gas i petroli l’any 2030 i a l’augment de l’ús del carbó”. A mitjà termini, hi haurà “més dependència de l’energia nuclear” i, segons Vives, a llarg termini “la transició verda esdevindrà un imperatiu geopolític per a Europa amb l’acceleració de les renovables però també continuant amb la dependència de les autocràcies”.
A la taula rodona sobre les experiències de les empreses van intervenir Xavier Valero, director d'operacions a Ciments Molins Industrial, Albert Salas, responsable corporatiu d’energies a Grifols, Isidro Serrano Bolivar, responsable d'energia de BASF, i Josep Soto, director general de Caypi Catalunya i president de Pimec Joves.
Xavier Valero “va assenyalar que l’increment del cost del CO2 tindrà un alt impacte en la nostra empresa perquè en produïm 1 M de tones i el seu cost serà més gran que el preu de venda del ciment”. Albert Salas va indicar que “d’avui al 2030, cal saber gestionar la incertesa, tant tecnològica com de preus i jurídica”.
Isidro Serrano va destacar que “cal ser conscients que la transició energètica ja ha començat i per assolir-la hem de saber combinar en les empreses la sostenibilitat i la competitivitat”. Josep Soto va fer una crida a què “no només les empreses hem d’assumir els costos de la transició, cal que tota la societat faci un canvi de xip”.
La sessió va ser moderada per Ana García, economista i presidenta de la Comissió d'Economia i Sostenibilitat i membre de la Junta de Govern del Col·legi d'Economistes de Catalunya.
Per a més informació clica a la fitxa de la jornada
Amplia a Fulls d'enginyeria
