Per a més informació clica a la fitxa de la jornada
“La coordinació del Govern amb els principals mercats aeris és urgent i el suport a la indústria aeronàutica ha de ser coherent amb el seu paper en la cadena de subministrament” va demanar Pere Suau, professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Senior Lecturer a la Universitat de Cranfield, durant la taula rodona “Efectes de la COVID-19 en el sistema aeroportuari català, espanyol i europeu” que es va celebrar el passat 17 de novembre de 2020 de manera virtual.
La taula rodona va estar organitzada pel Grup de Treball d’Aeronàutica i Espai de la Comissió de Mobilitat dels Enginyers Industrials de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya -BarcelonaTech- Divisió d'Aeronàutica, l’Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels i el Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE).
Pere Suau va explicar que els efectes de la COVID-19 en el sistema aeronàutic es deuen a “una crisi de la demanda a causa de les restriccions de mobilitat”. Però el professor de la UOC i la Universitat de Cranfield va voler ser optimista i va defensar que és possible “un marc estable i previsible” gràcies a la nova tecnologia de proves ràpides d’antígens i a l’aparició de la vacuna.
En canvi, Ignasi Ràgas, expert en mobilitat i desenvolupament econòmic, va preveure a curt termini un “empitjorament substancial de l’experiència de volar” ja que, d’una banda, al filtre de seguretat ja existent se li afegirà el sanitari i, d’altra banda, les companyies supervivents a la crisi, que seran les de baix cost, reduiran -encara més- els estàndards de servei per retallar despeses.
Ragàs va afegir que, a mig termini, “el viatge de negocis patirà molt més que el de turisme” perquè els negocis es poden fer virtualment i ja no cal desplaçar-se. “Les destinacions turístiques que es mantindran seran aquelles que sàpiguen crear una proposició de valor, el must see” va predir l’expert en mobilitat i desenvolupament econòmic.
Òscar Oliver, director del Centre d'Estudis del Transport per la Mediterrània Occidental (CETMO), va explicar el canvi que s’està donant en els principals segments econòmics del sistema aeroportuari. “Tradicionalment, els beneficis eren a través de les taxes aeroportuàries i les tendències de futur són que els ingressos estiguin més vinculats a l’activitat immobiliària, a la immologística i a la comercial” va dir Oliver. En aquesta mateixa línia, el director del CETMO va dibuixar els aeroports del futur com a grans centres comercials, de convencions o exhibicions o, inclús, com a grans parcs o ciutats temàtiques.
“El concepte asiàtic de ciutat aeroportuària no és molt aplicable a Barcelona, pels límits de capacitat de càrrega del territori i caldria reforçar el paper dels aeroports de Reus i Girona” va explicar Ignasi Ragàs. Santiago Montero, expert en mobilitat i inter-modalitat en el transport, va defensar que “els quatre aeroports catalans s’han de connectar a les xarxes ferroviàries”. I va denunciar la necessitat de construir un tercer túnel a Barcelona perquè del contrari no serà possible donar resposta a les necessitats de connectivitat de la Ciutat Comtal –“les línies ferroviàries actuals estan col·lapsades”.
Segons Javier Conde, professional de la gestió aeroportuària, “el sistema aeroportuari espanyol exhibeix major resiliència que durant el període 2008-2013”. Conde va explicar que “la immologística i el manteniment aeronàutic podran ser la base de la diversificació aeroportuària, més enllà del turisme”, potenciant els aeroports industrials -com el de Terol” i els pols de manteniment -com el de Globalia, Swiftair o Gestair a Madrid-Barajas.
Vicenç Aguilera, president de la Comissió de Mobilitat dels Enginyers Industrials de Catalunya, va cloure la jornada dient que el sistema aeronàutic català “té males cartes i poc espai, per aquesta raó, cal lluitar-ho molt bé”.
Per a més informació clica a la fitxa de la jornada
