El 20 de febrer de 2020 l’Auditori Pompeu Fabra es va omplir de gom a gom en el primer acte de la Comissió d’Enginyeria de la Salut. Pocs dies després, el país entrava en un confinament insòlit que no només va canviar-nos la vida, sinó que va ser la palanca per quantificar i posar en relleu “la gran quantitat d’enginyers i enginyeres industrials que treballen al sector de la salut". La crisi de la COVID-19, doncs, va ser una oportunitat per aquest col·lectiu, tal com ho ha assenyalat Marc Pérez Pey, president de la Comissió, en la trobada anual dels seus membres. “Vam ser uns visionaris”, recorda Pérez Pey.
En el cinquè aniversari de la Comissió, Pérez Pey recorda que un dels objectius és contribuir, com a Col·legi, a la promoció del rol dels enginyers en els futurs campus de salut. “Molts no sabíem que faríem enginyeria de la salut quan estudiàvem Enginyeria Industrial”, insisteix Pérez Pey. “Volem ajudar a incrementar el nombre d’enginyers i enginyeres del sector de la salut que en el futur liderarem la transformació de la salut”, manifesta Pérez Pey.
Falten Enginyers
La Comissió d’Enginyeria de la Salut s’ha impulsat també des de la Demarcació de Girona, on s’aposta per reconèixer la figura de l’enginyer industrial i biomèdic. És un dels eixos d’acció d’aquest grup de treball que també vol treballar de bracet amb les universitats per formar els futurs professionals i donar resposta a les necessitats del sector i, alhora, crear oportunitats laborals per evitar la fuga de talent. Així ho ha explicat Rubèn Parada, membre de la secció de la Comissió a Girona que recalca que els enginyers són “part fonamental” en els projectes hospitalaris i, de retruc, en el projecte de Campus de Salut que està previst a la ciutat.
Des de Girona s’ha fet un ‘mapa-inventari’ dels enginyers del sector de la salut a la demarcació. El vicepresident del Grup de Treball de Millora de processos i tecnologia sanitària, Marc Sales, ha defensat que cal “posar-se al mapa i agafar protagonisme” i, en clau d’humor, ha alertat que els enginyers biomèdics estan avançant els industrials “per l’esquerra”. Per Sales, els dos perfils són complementaris que han de col·laborar. Girona té 139 enginyers detectats al sector de la salut. Només 19 treballen directament a l’Hospital, mentre que 36 ho fan en recerca i 84 en empreses i indústria, on Hipra s’endú bona part del pastís. Amb aquests números, Sales assegura que la indústria sanitària “no troba els perfils que necessita en un 82% dels casos” i per això, demana una nova “cultura” per fer sortir els enginyers “de les catacumbes dels hospitals” i assignar-los rols de gestió, organització, processos i innovació.
L’exemple del Clínic, Bellvitge i Vall d’Hebron
En pocs anys d’història, l’Hospital de Bellvitge ha passat de no tenir enginyers a tenir-ne més de 40. La presència i la importància de les noves tecnologies i altres disciplines ha forçat aquest creixement que s’ha donat, també, en tots els centres hospitalaris de referència. Ho explica Ferran Rodríguez, director d'Infraestructures Hospitalàries i Enginyeria Biomèdica a l'Hospital Clínic de Barcelona, que reclama més enginyers per fer front a les necessitats encara més creixents del sector. Si es fa la progressió, podria ser que el mateix hospital, el 2035 requereixi la presència d’entre 180 i 200 enginyers, cosa que, segons Rodríguez, serà difícil de cobrir.
A l’Hospital Universitari de Bellvitge es dona una situació similar. Germán Romero, director d'Infraestructures i Serveis Generals, creu que cal més modernització perquè enginyers industrials assumeixin el lideratge de projectes també en innovació perquè a més dels espais d’infraestructures i serveis generals, els enginyers “han aparegut als hospitals” per assumir noves àrees i camps on només nou anys enrere no n’hi havia cap.
Per això, Rodríguez i Romero coincideixen en el paper de les universitats per canviar la situació i aconseguir que hi hagi més titulats especialitzats en l’àmbit de la salut que permeti resoldre les necessitats futures dels hospitals. “Les universitats estan anant lentes i malament”, ha alertat Rodríguez. Romero, per la seva banda, aposta perquè els hospitals universitaris ampliïn les disciplines i ho siguin més enllà de la infermeria i la medicina. Per la seva banda, Esther Tomàs, directora d'infraestructures de l'Hospital de Vall d'Hebron, ha reconegut que els enginyers no s’acostumen a visibilitzar i que per això costa fer atractiva la professió. En el cas dels hospitals, a més, Tomàs ha reconegut que és “molt dura” per la pressió amb què es treballa. Amb Rodríguez i Romero coincideix que la necessitat d’enginyers als centres sanitaris va en augment perquè la sostenibilitat, la digitalització i l’auge de les dades, entre altres, requereixen professionals de l’enginyeria. “Els enginyers industrials som com el metge de capçalera de l’enginyeria”, ha comparat Tomàs, “podem ajudar a encaminar cap on s’ha d’anar”.
La jornada ‘Talent al sector de l'enginyeria de la salut’ ha comptat també amb la intervenció d’Esther Carrera, directora executiva sènior a Michael Page, que ha fet un retrat de l’ecosistema de la capital catalana en el sector salut i l’ha situat com un dels llocs amb més apostes per part de companyies internacionals per ubicar-hi hubs i nous centres de recerca. Això, per carrera, és una oportunitat per als enginyers. “Els enginyers estem a tot arreu”, també al sector salut.
L’especialista en recursos humans ha animat a qualsevol enginyer a triar la branca de la salut, però ha aconsellat també fer-ho des d’un inici. “Hi ha moltes possibilitats, però a mitja carrera és més complicat canviar”, ha dit l’experta coneixedora que les companyies volen incorporar bagatge i coneixements. En aquest sentit, Carrera ha reconegut que el sector privat té més bones perspectives salarials i de promoció i que pot ser un sector atractiu per a molts enginyers que, donada la seva polivalència, poden “encaixar a tot arreu”. “El sector de salut està ple d’oportunitats: el repte és ser capaços de vendre als que acaben la carrera que els pot agradar”, ha conclòs Carrera.
