Accedeix a la informació i al vídeo de la jornada
Tots els experts convocats en la jornada que es va celebrar el 3 de desembre de 2024 van coincidir que el “biometà és un gas renovable essencial per assolir els objectius de mitigació d'emissions i descarbonització de l'economia”. Al llarg de la sessió i en les diferents ponències i argumentacions, es va fer palès que la tecnologia de producció està ja consolidada i que és una realitat avui dia, però “el desenvolupament de les plantes de producció encara ha de fer front a diferents reptes que cal convertir en oportunitats per a Catalunya”.
Totes les persones participants van insistir en els avantatges del biometà: promou l'economia circular, contribueix a resoldre la problemàtica actual de la gestió de residus orgànics d'origen urbà, agrícola, ramader i forestal; redueix la contaminació dels sòls, i aporta com a subproducte fertilitzants sostenibles. A més, el biometà també pot contribuir a atreure inversió i crear ocupació en les àrees rurals, tot desenvolupant una economia descentralitzada i arrelada en el territori. I aquest nou vector energètic permet també el seu emmagatzematge de forma estacional amb un cost baix i contribueix a una major sobirania energètica del territori.
El degà Narcís Armengol va obrir la jornada destacant que si es vol ser un país competitiu, cal arribar a grans consensos, també en transició energètica. “Una transició que és polièdrica i va més enllà de l’energia eòlica i fotovoltaica amb molts altres vectors també necessaris com, per exemple, el biometà”, va afegir el degà.
Josep Maria Serena, director general d’Energia de la Generalitat de Catalunya, va indicar que “en el PNIEC el biometà és el gran oblidat, però és un recurs que existeix i que, per tant, s’ha d’aprofitar”. En aquesta línia, Serena va apuntar que, actualment a Catalunya, hi ha 8 plantes en funcionament i 5 més en projecte i que s’han establert subvencions d’un milió cent mil euros per a l’aprofitament del biometà.
José Luis Gil, director general de Gasos Renovables de Naturgy, va destacar que “els gasos renovables són una de les oportunitats més grans en matèria d'energia renovable que tenim com a país. Tindran un paper clau en la transició energètica a Espanya, ja que tenen molts avantatges, i són una alternativa de descarbonització eficient i competitiva”. Gil també va assenyalar que “Espanya té un gran potencial productor, però necessita ser més ambiciosa en aquest àmbit, i impulsar-ne veritablement el seu desenvolupament”.
De la situació actual i del potencial del biometà a Catalunya, en va parlar Xavier Flotats, catedràtic emèrit de la UPC i expert en gasos renovables. Flotats va definir la bioenergia com “l’energia solar capturada mitjançant la fotosíntesi i emmagatzemada en forma d’enllaços químics en els compostos orgànics de la biomassa”. El catedràtic de la UPC va explicar que les tecnologies de condicionament i enriquiment del biogàs “compten avui dia amb dissenys adaptables a quasi qualsevol situació” i va repassar l’Estratègia Catalana del Biogàs i el Pla d’Acció previst pel període 2024-2030, en el qual es marca com a objectiu arribar als 2 TWh/any.
Flotats també va posar de manifest la desproporció que hi ha entre el desenvolupament de plantes a Europa, en general, i a França, en particular, i va destacar la importància de "col·laborar, planificar, aprendre, voler i comprometre's". Flotats va mencionar com a cas d’èxit el d’Alcarràs Bioproductors que agrupa 150 famílies en un projecte comú de producció de compost, biogàs, energia renovable i obtenció de productes de valor afegit a partir de residus agropecuaris propis i de la zona.
La taula rodona, moderada pel consultor en Bioenergia, Jordi Serra, va abordar quins són els reptes del desenvolupament del biometà a Catalunya. Abel Torrelles, gerent de Compost Segrià, va apuntar que “el sector ha de saber vendre les seves bondats i buscar l’excel·lència i la diligència en la tramitació dels projectes, per aconseguir guanyar-se l’acceptació del territori”.
Joan Plana, responsable de Connexions de Gasos Renovables Catalunya de Nedgia, va destacar que disposem de les infraestructures necessàries per al desenvolupament del biometà al nostre país: “la xarxa de gas que tenim a Catalunya, amb més de 18.000 quilòmetres, és jove i molt potent”. Per a Plana, les claus per potenciar la producció de biometà estan en “marcar uns objectius clars i establir els incentius necessaris per al seu desenvolupament i impuls”.
Jordi Domènech, director del Departament d'Enginyeria i Energia de Vall Companys, va reforçar la idea que el biometà ajuda a la gestió del territori i va remarcar que “hi ha molts pobles que sense ramaderia no tenen vida”. En aquest sentit, Domènech va apelar a què “des del món tècnic s’ha d’oferir transparència i les millors solucions que evitin qualsevol problema o molèstia a l’entorn”.
Oscar Benito, Partner - Managing Director a AHIDRA va descriure les diferents tipologies de plantes de producció de biometà i va indicar que “el model, en general, ha de ser eficient, acceptat i respectuós amb el territori”. Benito va coincidir amb la resta dels ponents que el principal escull per al biometà en el nostre país és l’acceptació social, però va voler assenyalar que en segona posició estan les tramitacions administratives.
El director general Pere Homs va tancar la sessió destacant que “el biometà és un tema complex que requereix coneixement, rigor i expertesa” perquè suposa una cadena de subministrament en la que intervenen molts elements i és un potencial que s’ha d’integrar en un sistema energètic que també presenta molts dilemes.
Accedeix a la informació i al vídeo de la jornada
