Els reptes de les societats avançades són extremadament complexes i interconnectats (el que fa que siguin persistents en el temps) i, per tant, les solucions no són evidents. Les respostes són multifactorials i s’han de treballar de manera integrada, amb la col·laboració de les diferents disciplines i sectors (i de la mateixa ciutadania) i fent ús de les dades i de la tecnologia per a l’anàlisi i la presa de decisions objectives. L’enginyeria n’ha de ser una part activa.
El document “Enginyeria, motor de progrés” és una reflexió que recull 300 propostes per ser més eficients i fer front als reptes del món d’avui: l’emergència climàtica, transformació digital, la salut de les persones, una indústria innovadora, l’energia i una societat justa.
Emergència climàtica: resiliència com a estratègia d’adaptació
Advertim que cal adaptar-se al canvi climàtic i que “cal fer-ho situant a les persones al centre de tot i sent proactius a l’hora d’anticipar-se als riscos i als escenaris emergents”. En el document, defensem prioritzar polítiques i accions per reduir la generació de residus, fomentar la reutilització i el reciclatge (economia circular), desenvolupar tecnologies de captura i utilització de carboni i treballar en “la recerca i desenvolupament de nous productes i combustibles sintètics, a partir del reciclatge químic dels residus”.
Pel que fa a la gestió de l’aigua i els ecosistemes fluvials, apostem “pel desacoblament del cicle natural de l’aigua (regeneració i dessalinització), la interconnexió de les xarxes, modernització dels sistemes de reg, digitalització de la gestió d’aigua i millora de la seva eficiència”, entre altres mesures. “La mobilitat sostenible ha de ser una prioritat a Catalunya i cal implementar mesures tecnològiques i legislatives que la promoguin”, destaquem en el document.
Transformació digital: és una oportunitat també per a les pimes
La transformació digital és un vector clau per a la supervivència i creixement de les empreses (sobretot de les pimes), però advertim que la seva gestió ha de ser “responsable i sostenible i tenir en compte aspectes com la ciberseguretat, l’ús de les dades i de la intel·ligència artificial (IA), la promoció del talent digital o el foment de l’economia digital o les oportunitats de la digitalització de la mobilitat”.
Destaquem “el talent (les persones i la seva capacitació) com a la veritable clau per a la competitivitat de les societats i les empreses” i, per aquesta raó, és urgent “definir fulls de ruta específics i amb múltiples estratègies i camps d’acció a curt i mitjà termini”. Assenyalem “l’economia digital com a sector clau a Catalunya” (i ben posicionat en l’àmbit europeu) i l’obligació d’invertir, fomentar la col·laboració de l’ecosistema, garantir una infraestructura avançada i facilitar l’accés a serveis complementaris que en garanteixin la competitivitat, entre altres propostes.
Pel que fa a la IA, d’una banda, la considerem com a “una de les tecnologies més disruptives i amb un gran potencial de contribuir a trobar solucions a multitud de problemàtiques concretes”, però d'altra banda, alertem de la necessitat “de regular-la i assegurar la formació i el coneixement dels servidors públics en aquest camp”.
Salut de les persones: i el paper crític de l’enginyeria en la millora de l’atenció mèdica, el diagnòstic, tractament i gestió eficient del sistema sanitari
Com assenyalem en el document, la pandèmia de la Covid-19 va fer evidents els punts forts i febles del sistema sanitari i de la salut, la seva complexitat i cost creixent. Per aquesta raó, destaquem que “cal posar l’èmfasi en la col·laboració multidisciplinària per assolir l’excel·lència” i recordem que, en aquest sentit, l’enginyeria té un paper crític. Expliquem que la tecnologia pot ajudar en la “gestió i eficiència dels recursos” (destaquem la gestió de la història clínica compartida i integrada), en la implementació de l’”hospital 4.0, amb l’ús de la IoT, IA, la telemedicina, robòtica mèdica, realitat virtual i augmentada i amb la medicina personalitzada” i en aconseguir la “resiliència del sistema, per afrontar reptes com les epidèmies, els desastres naturals o l’escassetat de recursos..
Advertim que el “principal repte de les indústries de la salut emergents és, precisament, la seva industrialització”. Per això, assenyalem que cal identificar les necessitats i oportunitats d’aquest sector, fomentar les associacions publicoprivades, oferir incentius fiscals i racionalitzar els processos administratius, promoure la formació i la recerca i invertir en talent. Però, “les innovacions i avenços tecnològics desenvolupats a Catalunya han der ser utilitzats per beneficiar l’economia (i la indústria) i els seus habitants (en el sistema de salut local)”, apuntem.
Indústria innovadora: ser forts on ja ho som i selectius en els nous sectors
Assumim com a propi l’objectiu “d’augmentar el pes de la indústria en les economies d’Europa, Espanya i Catalunya per generar riquesa i llocs de treball de qualitat”, però apuntem que “les administracions tenen un paper clau en la seva promoció”. Per aconseguir-ho, expliquem, “cal seguir millorant en competitivitat, avançar en innovació, internacionalització, sostenibilitat i transformació digital i, de manera transversal, en talent i lideratge”. I fer-ho en els sectors prioritaris que, segons l’entitat, són el sector agroalimentari i de begudes, el químic, l’automoció i mobilitat, el sector de la farmàcia i biotecnologia i la indústria 4.0.
Energia: no es podrà electrificar tot, cal utilitzar els recursos que tenim a l’abast
En l’actualitat, es necessita un subministrament d’energia eficient i econòmicament competitiu, alhora que cal reduir l’impacte ambiental i social (objectiu de neutralitat d’emissions el 2050). Expliquem que cal una descarbonització ràpida, però advertim que “no es podrà electrificar tot i caldrà utilitzar tots els recursos que tenim a l’abast”. En el document , mencionem diferents alternatives als combustibles fòssils, començant per una acceleració urgent del desenvolupament de les energies renovables, passant pels biocombustibles, el paper de l’energia nuclear en la transició energètica i l’hidrogen i els combustibles sintètics.
Un desplegament massiu de recursos energètics renovables que suposa una transformació rellevant del sector que, com assenyalem en el document, “implica parlar de més potència ferma, recursos complementaris, capacitat d’emmagatzematge, procediments eficients de gestió i optimització de la demanda i xarxes de distribució elèctrica adaptades a la generació distribuïda i l’autoconsum”.
Societat justa: només amb la millora de la productivitat es podrà garantir una major riquesa i de retruc un millor repartiment i reequilibri
“Només apostant des de tots els sectors econòmics, per una millora contínua de la productivitat es podrà garantir una major riquesa i de retruc un millor repartiment i reequilibri”, advertim. En aquest bloc del document desenvolupem aspectes com la bretxa digital, la pinça demogràfica (baixa natalitat i un fort envelliment de la població) i la realitat de la migració. Defensem, en el document, que “l’accés d’Internet s’ha de convertir en un dret bàsic i hauria de ser un servei essencial per a tothom”.
“Educació, salut i protecció social, són els pilars bàsics d’una societat justa” i les empreses no poden quedar al marge de les necessitats socials pendents d’atendre. Per aquesta raó, apuntem en el document que cal “adoptar la RSC (Responsabilitat Social Corporativa) d’una manera real i mesurant l’impacte social de les iniciatives que s’emprenen”.
Accedeix al document Accedeix a la web
