Accedeix a la informació i al vídeo de la jornada
El debat va ser el protagonista de la primera sessió del cicle de quatre jornades sobre la reforma del mercat del CO₂, organitzat pel Grup de Treball (GT) transversal d’Emissions de CO₂, format per les comissions de Canvi Climàtic i Economia Circular, Energia, Indústria Química, Logística i Mobilitat. L’objectiu del cicle és analitzar la situació dels sectors i modes de transport i la seva regulació, com impacta la normativa en l'àmbit tècnic i econòmic, i quines són les solucions actuals i futures i les infraestructures associades (ports, aeroports i terminals intermodals).
Jeroni Farnós, president de la Comissió d'Indústria Química, va destacar que “el sector del transport i la mobilitat a Catalunya (en conjunt) és el segon emissor de CO₂, a un nivell similar al de la indústria”. La transició energètica i les regulacions de la Unió Europea (UE), per assolir les zero emissions netes de gasos d’efecte hivernacle (GEH) el 2050, obliguen els països membres a adoptar una sèrie de mesures per substituir les fonts d'energia primària actuals per altres no emissores o renovables. “Unes regulacions de la UE que afecten el transport terrestre, marítim i aeri”, va apuntar Joan-Carles Casas, president del GT d’Emissions de CO₂.
El procés de descarbonització i el desplegament de les energies renovables i l'electrificació estan progressant a Catalunya i a Espanya, però l'electricitat no és una solució actualment aplicable per l'aviació ni el transport marítim ni tampoc per una part del transport terrestre. L'Agència Internacional de l'Energia no preveu contribucions, ni a mitjà ni a llarg termini, de l'electricitat per a l'aviació i el transport marítim i només, de manera parcial, pel terrestre. Per aquesta raó, com va explicar Lluís Pinós, president de la Comissió d’Energia, “cal trobar substituts no emissors als combustibles fòssils que tinguin una alta densitat energètica, siguin renovables i econòmicament viables, i que assegurin el trilema energètic de seguretat, sostenibilitat i economia”.
Marcos Gonzalez-Álvarez, Deputy Head of Unit at European Commission DG Clima, va apuntar que l’objectiu de la Llei Europea del Clima “és reduir les emissions GEH del transport en un 90% el 2050”. González-Álvarez va explicar que l’ETS “és un sistema econòmic amb un valor al mercat de més d’1,7 trillons d’euros, que opera en 30 països i que cobreix el 40% de les GEH del continent europeu” i el va qualificar d’exitós perquè “ha aconseguit una reducció de les emissions en un 37% (el 2022), respecte al 2005”.
Ignacio Sánchez García, subdirector general de Mercados de Carbono de l’Oficina Española de Cambio Climático, va exposar els principals canvis de la reforma del mercat del CO₂ (que s’aplicarà plenament el 2027), entre els quals destaca “l’eliminació el 2026 de l’assignació gratuïta dels drets d’emissió als operadors aeris”.
Mariano Marzo, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, va ser força crític amb el marc regulador perquè considera que “es percep més com a una barrera que com a una palanca per a la inversió i la competitivitat a Europa”. Segons Eurostat, el pes de la indústria en el PIB de la UE està al voltant del 17%, molt lluny de l’objectiu del 20% que s’havia plantejat pel 2020. Per a Marzo, “la UE no ha sabut trobar una solució pragmàtica (equilibrada) al trilema energètic, perquè està subsumida a la denominada transició ecològica”. El catedràtic va apel·lar per un Industrial Deal que complementi el Green Deal.
