Accedeix a la informació i al vídeo de la jornada
Incertesa és la paraula que més es va repetir en la tercera jornada del cicle de conferències sobre la reforma del mercat del CO₂ en, aquest cas, el transport marítim. La taula de debat, moderada pel cap d’Innovació del Port de Barcelona, Carles Rúa, va comptar amb representants de les navilieres, del port, de les terminals de contenidors i de la producció de combustibles per aquest àmbit.
Elena Seco García-Valdecasas, directora general de l'Asociación de Navieros Españoles (ANAVE), va remarcar que el vaixell “és el mode de transport més sostenible que hi ha en l’ús de l’energia i amb només el 2,7% de les emissions d’efecte hivernacle”. El principal problema, segons García-Valdecasas i com reconeix la UE, és que és un dels sectors més difícils de descarbonitzar perquè el 99,8% del combustible que usen les flotes és d’origen fòssil i “no existeix una solució zero emissions directa, hi ha una gran incertesa respecte als combustibles alternatius i les tecnologies que tenim avui dia”. Garcia-Valdecasas va apostar per un marc regulador tecnològicament neutre, realista i que tingui en compte a les pimes.
En aquesta mateixa línia pessimista, Maurici Hervas, investigador en transició energètica en el sector portuari, va assenyalar que davant el creixement del comerç marítim, “el sector del transport té un doble repte, la descarbonització i fer-ho a un ritme que permeti compensar l’increment del nombre de vaixells al mar”. Per aconseguir aquest doble objectiu, Hervas va apuntar que és imprescindible desbloquejar el finançament, permetre l’adopció de tecnologia (a través d’una regulació temporal flexible que permeti projectes pilots i demostracions), una governança clara i àgil i un full de ruta per a un GSC (corredor marítim verd).
Héctor Calls, cap de Sostenibilitat al Port de Barcelona, va voler aportar un punt de vista més positiu i va explicar totes les accions que estan duent a terme per descarbonitzar no només el port sinó també tot el seu entorn. “L’objectiu és reduir en un 50% el global de les emissions del port el 2030, a través de la digitalització, polítiques d’eficiència energètica, producció d'energia verda, OPS, de l’economia circular, de la intermodalitat (fomentar el ferrocarril d’un 15 a un 32%) i dels combustibles alternatius i l’hidrogen”, va destacar. Calls va defensar que “el metanol és un candidat molt viable. Ens plantegem produir-ne dins el port, cal construir una cadena de subministrament com s’ha fet amb el GNL”.
Estefania Soler, cap de Sostenibilitat a Hutchison Ports BEST, va indicar que el repte del sector marítim és “donar resposta a l’exigència social que demana una logística tan descarbonitzada i sostenible com els productes que transporta”. Cap de Sostenibilitat de la terminal que consumeix menys energia del sud d’Europa, Soler va explicar que amb les mesures que han implementat (semiautomatització i productivitat molt alta) han aconseguit “un 65% d’estalvi d’emissions per contenidor” i va assenyalar que “la productivitat i la sostenibilitat són dues cares d’una mateixa moneda”.
Raúl García Redondo de la Direcció d’Energies Renovables i Economia Circular a Repsol, va destacar la importància de mantenir el trilema de l’energia: sostenibilitat, equitat i seguretat i va repassar les diferents rutes existents entre les quals destaquen la lipídica, biològica, termoquímica i els e-fuels o combustibles sintètics. Joan-Carles Casas, president del grup de treball transversal d’Emissions de CO₂, va apuntar que la solució per a la descarbonització del sector marítim “ha de ser global, perquè els operadors ho són, i requereix un esforç conjunt”.
