Per saber-ne més clica a la fitxa de la jornada
El passat 19 d’octubre es va iniciar el Cicle de Jornades de Mobilitat Urbana organitzat pel Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya (EIC) i Col·legi de l'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Catalunya.
Aquesta primera jornada va tractar sobre la “Mobilitat a la Barcelona metropolitana” on es va posar el focus del debat en l'estratègia de mobilitat de la Barcelona metropolitana dels darrers anys. En aquest sentit, es va debatre sobre el reforç de la mobilitat activa amb el desplegament de carrils bici, ampliació de les voreres, superilles i eixos verds; també sobre com s’ha de donar prioritat al transport públic, principalment amb una xarxa bus i tramvia i com s’ha deixat de donar prioritat a la mobilitat en vehicle privat amb la reducció de carrils de circulació i l’eliminació d’estacionaments en superfície, amb l'objectiu de millorar la qualitat de l'aire, reduir la velocitat i crear més espais d'estada i socialització.
Maria Salamero, presidenta de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya (EIC) va obrir la jornada donant dues dades: “segons l'Agència Europea del Medi Ambient (AEMA), la contaminació escurça 2,2 anys l’esperança de vida dels europeus i, segons la Federació Europea del Transport (FET), el transport emet el 25% de les emissions del CO2” davant d'aquestes evidències va refermar el compromís de l’EIC “el nostre propòsit el de l’enginyeria és liderar la mobilitat tecnològica al món”.
El següent torn de paraula va ser per Oriol Juncadella, president de la Comissió de Mobilitat del Col·legi de Camins, Canals i Ports de Catalunya que va reconèixer la responsabilitat dels enginyers en la mobilitat sostenible “el nostre paper en la confirmació en un entorn urbà metropolità més saludable més eficient i més sostenible”, va assegurar.
Panayotis Christidis, European Commission, Senior Researcher del Joint Research Centre, va situar als assistents en el present i futur de la mobilitat urbana amb la seva exposició “Balanç de situació actual 2023-2030: Cap a on va la mobilitat de les ciutats”. Aquest expert ha analitzat els nivells de congestió de 178 ciutats europees i va advertir que “estem ja al mateix nivell de 2019, malgrat que el teletreball suposa un 10% més que el 2019, i això vol dir que els ciutadans ha tornat a triar el cotxe”.
La primera de les taules rodones va tractar el tema de la logística urbana sostenible.
Lluís Alegre, director de mobilitat l'ATM i moderador d’aquesta taula va iniciar el debat presentant els ponents, dels quals va apuntar que ”ens poden ajudar a tenir una visió diferent dels enginyers sobre el seu paper a la logística urbana, concretament sobre quins són els elements més crítics a resoldre i quins camins estan ben redirigits cap als objectius ambientals i energètics que ens marca la UE”.
Davant el greu problema de congestió que es pateix a la ciutat, Pere Roca, director general de GEEVER-SABA, va plantejar la solució que han dissenyat des de la seva empresa utilitzant les places de pàrquing per al repartiment de mercaderia “entrem de nit, posicionem el producte i a partir d’aquí persones contractades del barri distribueixen el paquet, això permet que no hi hagi ni un sol vehicle industrial fent repartiment” va fer saber.
Christian Castillo, professor Lector en Logística, Producció i Operació de la UOC, va posar un altre tema sobre la taula “hem de disposar de dades per saber que està passant a la ciutat i que aquestes dades, que existeixen, puguin ser de caràcter públic i consultables”.
Sobre la distribució urbana de mercaderia (DUM), José Carlos Espeso, responsable Movilidad i Smart Distribution d’AECOC, va demanar que "cal donar-li la importància que es mereix” i per això, va insistir “cal treballar l'estratègia de mobilitat d'una ciutat des de la mobilitat de persones i des de la mobilitat de mercaderies per igual".
Un aspecte important de la mobilitat és va desgranar en la següent taula rodona, sota l’enunciat “Mobilitat Activa”.
Ruth Lamas, coordinadora tècnica, Xarxa de Ciutat per la Bicicleta. AMB, , va moderar la taula i va donar unes dades claus sobre els desplaçaments a l’Àrea Metropolitana “una persona pot fer fins a 5 km en bici o caminant, i el 50% dels desplaçaments diaris són de menys 5 km” i va llençar la pregunta als ponents sobre “què està passant a l’AMB perquè la meitat dels desplaçaments no es facin a peu o en bicicleta?“.
Miriam Plaza, sotsdirectora general de Client, Estratègia i Transformació, BSM, va parlar de l’èxit del Bicing que en breu celebrarà els 10 anys “ha tingut un salt rellevant amb la bici elèctrica, estem sobre els 150.000 usuaris, i preveiem tancar l’any amb 17 milions de viatges, això ha estat possible perquè el Bicing es va acompanyar d’altres actuacions a la via pública amb la creació de més carrils bicis” i, a més per molts usuaris “es una via d’entrada per comprar-se una bicicleta” va concloure.
La visió des d’una altra ciutat, la va donar, Susi López directora de programes de l’Ajuntament de Terrassa “Cal transformar de forma ràpida les ciutats en emergència climàtica, i a Terrassa vam buscar un equilibri entre l'actuació tàctica i l’actuació d'obra a cruilla”, però va advertir que també és important que tot això vagi acompanyat “d’una actualització de les ordenances de mobilitat perquè davant d’una ocupació parcial o total tant a una vorera com a una zona tàctica, es pugui retirar el vehicle”.
Emeka Okpala, president de Catalunya Camina, va assenyalar que des de la seva associació donen veu als ciutadans davant les administracions ”des de les entitats hem après a treballar en xarxa i com activistes el que busquem és ser una punta de llança perquè la mobilitat sostenible sigui una realitat”.
Sota el títol “Transport col·lectiu i intermodalitat” es va abordar la tercera taula rodona d’aquesta jornada, moderada per Laia Garriga, Technology Transfer Manager d'intel·ligència artificial aplicada d'Eurecat. Garriga va iniciar el debat preguntant als experts sobre quin són els reptes per aconseguir que “les plataformes de mobilitat com a servei (sigles MaaS, en anglès) siguin una realitat i integrin el transport de la darrera milla”.
I, per respondre a la pregunta, Humbert López- Vilalta, director general de TRAM va apuntar que "el repte per assolir una mobilitat integrada i sostenible és anar tots a la una i alineats, tant el transport públic com el privat com el taxi o els serveis de ‘sharing’".
Pere Macias, consultor en mobilitat i planificació va posar l’exemple de Renfe que ha desenvolupat l’aplicació MaaS Dōcō, però va avisar que “la dificultat més gran està en la transferència de dades entre operadors, planteja reptes tècnics, de governança i de seguretat que s'estan treballant amb acords amb la UE per solucionar-ho".
Fent memòria, Josep Maria Martí, CEO de Moventis va donar una visió optimista en recordar que abans de la integració tarifària a Barcelona, no es disposaven de les dades dels operadors, ni dels viatgers i “en aquell moment, que era el segle passat! Les empreses vam perdre la por a compartir dades, i això va ser el primer pas per plantejar el sistema de transport interoperat”.
Un altre dels temes tractats a la següent taula rodona va ser el de la “Mobilitat individual eficient”, moderada per Diana Mesa, Head of Digital Portfolio&Governance, SEAT.
Des del RACC, el seu director de mobilitat, Cristian Bardají va aclarir que mobilitat individual, avui dia, no vol dir automòbil ni vehicle de propietat “vol dir mobilitat de base elèctrica, l’accés al vehicle canviarà, a més hi haurà un canvi social, hi haurà més vehicle compartit i el repte està al sector públic i a les administracions reguladores que han d’acompanyar en aquesta evolució”.
Estela González, Head of Mobility Services de SEAT MÓ, va aconsellar integrar dins d’aquestes formes de mobilitat tradicionals altres formes de mobilitat com el patinet i “fent això, la mobilitat a la ciutat millorarà, però calen regulacions i normatives clares“ va dir.
Sobre l'eficiència en els desplaçaments es va referir, Xavier Sanyer, cap del Servei de Mobilitat, ATM “no som eficients, tenim 5,5 milions de desplaçaments a l'àrea metropolitana, i els vehicles tenen una ocupació d’1,2 persones, on el 99% són vehicles que només ocupa una persona, els sistemes de sharing no funcionen i no es no comparteix cotxe” i va afegir que perquè funcioni “cal donar un incentiu als ciutadans, com no haver de pagar el peatge urbà o que no paguin per aparcar”.
En acabar totes les taules rodones, Lluís Puerto i Oriol Juncadella, van tancar la jornada agraint a tots els ponents la seva claredat, expertesa i participació. La segona part d’aquesta interessant jornada tindrà lloc el proper mes de febrer a la seu del Col·legi de Camins, Canals i Ports de Catalunya.
Per saber-ne més clica a la fitxa de la jornada
