La transició cap a la neutralitat climàtica suposa una profunda transformació del sistema energètic a estar alimentat, fonamentalment, per recursos renovables i reduir la dependència de la Unió Europea dels combustibles fòssils i de la seva importació. Però això obre les portes a una nova problemàtica que és l’escassetat dels denominats materials crítics i estratègics. D’aquest nou repte, de les oportunitats i riscos, conseqüències i solucions, se’n va parlar el passat 8 d’octubre de 2021 en una jornada, organitzada per les comissions d’Energia i de Indústria Química, que va comptar amb el punt de vista de la Geologia amb Dídac Navarro, de la Indústria amb Laurent Laheux i de l’Administració amb Joan Carles Tarrasón.
Les tecnologies d’energia neta (panells solars, turbines eòliques i vehicles elèctrics, entre d’altres) necessiten una major quantitat de materials que les convencionals. El coure, l’alumini, el manganès, el molibdè i el níquel, són imprescindibles per a una gamma àmplia de tecnologies baixes en carboni i els plans de subministrament i inversió estan molt per sota del què es necessita per a un desplegament accelerat de la transició energètica. Els experts van abordar al llarg de la jornada aspectes com els llargs terminis de lliurament per a l’increment de les produccions d’aquests minerals, la qualitat dels recursos en declivi en algunes àrees, els diversos impactes ambientals i socials i la disponibilitat i terminis d’implantació dels nous sistemes energètics i per a la indústria.
Per a més informació clica a la fitxa de la jornada
