Per a més informació clica a la fitxa de la jornada
En una jornada celebrada el 14 de juny de 2023 en la seu dels Enginyers Industrials de Catalunya a Barcelona, diferents experts van debatre sobre el futur dels recursos hídrics, el grau d’eficiència en l’ús de l’aigua i la necessitat d’afrontar canvis estratègics en la relació aigua-estructures productives (en especial, en l’àmbit agroalimentari).
“En 20 anys, la disponibilitat d’aigua i la biodiversitat s’han reduït considerablement a Catalunya. En molts llocs del nostre país, plou un 35% menys que fa 73 anys, i la caiguda de les precipitacions ha causat que el cabal circulant hagi disminuït en un 49%”, va explicar Gabriel Borràs, responsable de l'Àrea d'Adaptació en l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Així i tot, Borràs va assenyalar que la reducció del cabal circulant no només es deu a la caiguda de les precipitacions sinó també “al canvi d’usos del sòl i el guany de l’aforestació”. El responsable de l'Àrea d'Adaptació en l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic va fer una crida en favor de “la gestió del territori, els boscos, i implementar una agricultura regenerativa”. “Les ciutats intel·ligents o smart cities no ens subministraran ni aigua ni aliments”, va recordar Borràs.
Joan Gaya, membre del grup de treball d’aigües dels Enginyers Industrials de Catalunya, va parlar del concepte de garantia de disponibilitat de l’aigua. Segons Gaya, “l’ús de l’aigua és cultural, ningú s’esperava un Segarra-Garrigues o el Canal d’Urgell en la situació actual. Les concessions d’aigua donen permís per poder utilitzar-la, però no en garanteixen la disponibilitat”. Per Gaya, “la selecció de cultius ha de tenir en compte els costos d’oportunitats que genera entre els usuaris i els costos que transmet a la societat, tant des del punt de vista ambiental com d’altres tipus”.
Ignasi Servià, secretari de la Comissió de l’Aigua dels Enginyers Agrònoms de Catalunya, va assenyalar que, actualment, “hi ha molts municipis amb plans d’emergència, però, en canvi, no hi ha comunitats de regants amb plans similars”. Servià va advertir que “si no s’incrementen els valors de regadiu, el 41% de sobirania alimentària actual es perdrà”. Antonio Enjuanes, enginyer agrònom i subdirector general d’Infraestructures rurals al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, també va defensar el regadiu eficient i va afegir el seu paper clau com a “actor de reequilibri territorial i eina de desenvolupament rural perquè on hi ha aigua, hi ha indústria agroalimentària i serveis”.
Un bon exemple d’inversió en infraestructures de reg eficient és el cas del celler de Raimat. Joan Esteve, enginyer agrònom i director al celler Raimat, va explicar la transformació de les seves estructures d’un reg de canal obert a un d’entubat, “amb un gran estalvi energètic, optimització de l’ús i reducció de pèrdues d’aigua i una millora de la qualitat i de la producció”.
Miguel Ángel García, responsable de l’Oficina de Planificació de la Confederación Hidrográfica del Ebro, va destacar que s’han posat en marxa els eixos principals del Pla hidrològic del quart cicle. “Es revisaran les masses d’aigua, simplificant-les, actualitzarem les dotacions de reg (parteixen d’estudis del 1993, revisats el 2002) i definirem els cabals generadors màxims i les taxes de canvi en les masses d’aigua regulades pels embassaments”, va explicar García.
Per a més informació clica a la fitxa de la jornada
