Una millor gestió i assignació de les dotacions d’aigua a Catalunya per poder garantir els pròxims anys la disponibilitat d’aigua en quantitat i qualitat per a tots els usos. Això és el que reclama l’ Observatori Intercol·legial de l’Aigua de Catalunya que subratlla que el dèficit estructural que pateix Catalunya s’agreuja per la manca d’instruments operatius i una governança fragmentada, que dificulten la planificació, execució i finançament de les mesures estructurals necessàries.
A la jornada “Acords i Finançament necessaris per assolir la Transició Hídrica”, experts de l’Observatori, integrat pels Col·legis d’Economistes, Enginyers Agrònoms, Enginyers Industrials, i Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya-, han exposat la necessitat de revertir aquesta situació i poder fer front als reptes dels pròxims anys. Economistes i enginyers alerten que és necessari modernitzar el regadiu, implementar un model de governança integrat, establir un finançament estable i preveure un increment de la resiliència dels sistemes actuals, segons ha explicat l’Observatori.
Quatre eixos d’actuació
L’Observatori proposa una pla amb quatre accions per fer front a aquest repte. La primera és modernitzar l’actual sistema de regadiu per assegurar la sostenibilitat i viabilitat del sistema hidràulic, així com per fer front a les recurrents sequeres. D’aquesta manera, es reduiria el consum d’aigua i s’augmentaria la resiliència, s’incrementaria la productivitat hídrica, es mantindria l’activitat econòmica i es fomentaria la cohesió territorial. “Mantenir el reg a manta suposa un fre estructural en una Catalunya sotmesa als efectes del canvi climàtic”, adverteixen economistes i enginyers.
L’Observatori proposa establir un preu de l’aigua vinculat al consum real i instal·lar comptadors obligatoris a totes les finques, per fomentar equitat, consciència ambiental i incentius a la modernització, amb l’objectiu que el 80% de les comunitats de regants estiguin modernitzades en un termini de sis anys.
D’altra banda, l’Observatori aposta per un finançament del regadiu que combini aportacions públiques i crèdits bancaris a llarg termini, avalat amb la concessió d’aigua. En cas d’impagament la CR perd la gestió i el dret d’ús d’aigua. Aquest model permet assegurar costos assumibles i una resposta econòmica viable per a les transformacions principals.
Com a segon eix, l’Observatori planteja implementar una governança integrada de l’aigua, principalment amb mecanismes estables de cooperació entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Això seria principalment beneficiós per optimitzar la gestió de sequeres i episodis extrems, planificar i determinar inversions en infraestructures, evitar duplicitats, guanyar eficiència i garantir un model més legítim i transparent.
En aquest eix, planteja redefinir la corresponsabilitat amb el món local, impulsant agrupacions supramunicipals que permetin assolir economies d’escala i més autonomia financera.
El tercer eix pivota sobre la necessitat d’implementar un finançament estable, principalment pel que fa al sanejament. L’Observatori alerta que el model actual, basat principalment en el cànon de l’aigua gestionat per l’ACA, presenta limitacions estructurals. Amb 548 sistemes de sanejament per una població de 8 milions d’habitants, les necessitats d’inversió estimades en prop de 23.000 milions d’euros fins al 2045 no són sostenibles només amb el cànon existent. La renovació de xarxes, plantes i infraestructures singulars, així com les adaptacions a les directives europees sobre millora de depuració d’aigües residuals i eliminació de microcontaminants, només en el cicle urbà de l’aigua a Catalunya, genera unes necessitats econòmiques de l’ordre de 530 milions d’euros anuals, segons diversos estudis sectorials, la qual cosa suposa un agregat al voltant de 13.000 milions d’euros en aproximadament quatre cicles de planificació hidrològica, és a dir, 24 anys. Aquestes inversions, junt amb els costos operatius de tots els actius explotats, han de gaudir d’un sistema d’imputació de costos eficient, equitatiu, i que atengui l’interès general.
El quart eix que formula l’Observatori es desenvolupa segons els treballs alineats amb l’estratègia europea de resiliència hídrica (European Water Resilience Strategy). L’Observatori ha identificat la necessitat de dur a terme les tasques prospectives d’anivellació de costos per l’aigua (Levelized Cost of Water, o LCOW), tenint en compte tant les fonts convencionals com les alternatives de producció d’aigua, com ara la reutilització d’aigua regenerada i la dessalinització. En conseqüència, es constaten les inversions en aquestes fonts alternatives que requeriran finançament i models de recuperació de costos que garanteixin la seva sostenibilitat, de forma coherent al desenvolupat en els altres tres eixos que l’Observatori promou.
L’Observatori recorda que la modernització del regadiu, una governança integrada i un finançament adequat i un increment de la resiliència no són opcions, sinó condicions indispensables per garantir la sostenibilitat, la viabilitat econòmica i la legitimitat social del sistema hídric català davant el canvi climàtic i la sequera.
