A Espanya es consumeixen aproximadament 650.000 tones d’hidrogen cada any, sobretot en les refineries de petroli. És un vector energètic conegut de fa anys, però no ho és tant la seva versió descarbonitzada: l’hidrogen verd. Arturo Gonzalo Aizpiri, conseller delegat d’Enagass, el considera una “peça fonamental” del mix energètic associat a la transició energètica que fa quatre anys va patir “un abans i un després”, arran de l’inici de la guerra d’Ucraina. Nomenat conseller delegat d’Enagass només tres dies abans de l’explosió del conflicte bèl·lic, Gonzalo Aizpiri situa aquest fet també com el moment que Europa es va adonar de la gran vulnerabilitat i dependència que patia del gas rus, reflexió que va impulsar el Repower EU, un document que planificava com reemplaçar el gas importat de Rússia amb la màxima rapidesa possible.
Gonzalo Aizpiri ha fet servir aquesta efemèride per introduir la seva ponència sobre la situació de l’hidrogen a Europa i Espanya en una jornada organitzada per la Comissió d’Energia. “Parlem críticament d’Europa, però a vegades també està a l’alçada de les circumstàncies i aquest és un bon exemple”, ha dit Gonzalo Aizpiri que recorda que es va recórrer a quatre grans línies d’actuació per assegurar la diversificació i reduir la dependència de Rússia, quan hi ha sobre la taula, l’objectiu de deixar d’importar gas natural d’aquest país el 2027.
A més de la diversificació, la reducció del consum i l’impuls de l’electrificació entre aquestes quatre grans línies d’actuació hi ha l’estratègia per desplegar l’hidrogen verd. Europa va decidir multiplicar per 5 el seu full de ruta per a l'hidrogen, passant de 4 a 20 milions de tones consumides el 2030, deu produïdes a Europa i deu més importades, per la qual cosa es llancen projectes per al seu desenvolupament.
Segons ha detallat el CEO d’Enagass, Europa es proposa consumir 20 milions de tones d’hidrogen el 2023, 10 produïdes dins la Unió i 10 més importades. Amb el llançament del projecte d’H2MED es vol dotar el continent d’una infraestructura de connexió de la Península Ibèrica amb el cor industrial d’Europa. En aquest context, Enagass és una de les empreses que desenvolupen projectes d’interès comú que materialitzaran aquest gran corredor. Està desenvolupant una “columna vertebral” d’hidrogen de 2.600 quilòmetres d’alta pressió a Espanya, crucial per a la distribució nacional i les connexions internacionals. En aquesta línia, concreta Gonzalo Aizpiri, explica que Enagass rep 75,8 MEUR pels estudis i l’enginyeria dels cinc projectes que gestionen de la xarxa troncal espanyola de l’hidrogen, que ha d’entrar en funcionament el 2030, i que són els projectes amb els quals està treballant actualment amb sis enginyeries espanyoles de referència.
”Els treballs tècnics van avançant aprofitant l’avantatge que ens dona que el 80% del traçat van en paral·lel a la xarxa de gas i podem utilitzar-ne la petjada”. Entre aquest desenvolupament s’hi inclouen tres estacions de compressio i dues connexions internacionals, una amb Portugal i l’oleoducte BarMar a França, pel qual ja s’ha constituït la societat que ha de crear la infraestructura. Per a la construcció, amb una possible subvenció europea a fons perdut de fins al 40%, Enagás sol·licitarà finançament al Connecting Europe Facility mentre que la resta es podria finançar com a actiu regulat o amb compromisos ferms de capacitat. Per Gonzalo és important dimensionar correctament la canonada submarina per a l’eficiència del projecte BarMar.
Al llarg de la jornada, Gonzalo Aizpiri ha explicat alguns dels detalls d’aquests projectes ja compten amb el suport necessari per tirar endavant. “Hi ha un gran interès en les institucions, la indústria local, la societat civil, el teixit social; es reconeix l’oportunitat associada al desplegament de l’hidrogen”, ha assegurat el CEO d’Enagass que veu aquest vector energètic necessari per a una Europa “més competitiva, més autònoma estratègicament i més descarbonitzada”. En aquest sentit, el CEO d’Enagás detalla que el consum estimat a Espanya d’hidrogen renovable el 2030 s’estima entre 100.000 i 200.000 tones (la directiva europea exigeix que, de les 650.000 tones consumides a Espanya actualment, almenys un 42% s’hagi reemplaçat per hidrogen verd el 2030), una xifra que augmenta a 320.000-330.000 el 2035, quan se li sumen les tones per a l’aviació. El 2040 es preveu que sigui de 800.000 sense comptar la indústria que està pendent de transposar la directiva europea.
Ponent de luxe
La jornada ha estat organitzada per la Comissió d’Energia. El president del Grup de Treball d’Hidrogen, Joan Puertas, ha agraït la presentació de Gonzalo Aizpiri a qui ha definit com a “ponent de luxe, una persona influent en els sectors energètics i ambientals durant els últims 35 anys, i una persona polifacètica amb una trajectòria literària important”. Amb aquesta conferència i en paraules del director general, Pere Homs, el Col·legi contribueix a difondre coneixement, a compartir-lo i actualitzar competències. “No ens conformem amb el que ja sabem o el que hem après durant els estudis, sinó que assumim que l’aprenentatge és continu”, diu ha dit Homs.
