Per a més informació clica a la fitxa de la jornada
Els enginyers i enginyeres han estat clau en la crisi del coronavirus. Des d'una segon pla, darrere dels professionals assistencials, i en diferents institucions sanitàries, des del CatSalut, el SEM, els hospitals o enginyeries, han afrontat sobretot una tasca des gestió i logística que, tot i ser menys visible, ha resultat imprescindible per a la gestió de la pandèmia.
L'experiència de totes aquestes setmanes ha protagonitzat aquest dimarts la jornada 'L'enginyeria (de la salut) de primera línia: experiències, reflexions i lliços apreses'' que ha organitzat la comissió d'Enginyera de la Salut, d'Enginyers Industrials de Catalunya, posada en marxa el mes de febrer passat, poques setmanes abans de la propagació del virus. Segons ha explicat el president de la comissió, Marc Pérez Pey, engegar aquesta comissió ha estat ''un encert'' i és un ''molt bon moment'' per fer un primer balanç de totes les tasques.
L'arquitecte i responsable d'infraestructures del CatSalut, Martí Ballart, ha exposat com es van plantejar la necessitat de construir equipaments hospitalaris nous per fer front als pacients de Covid-19. El sistema calculava que se'n podien necessitar fins a 3.000, 2.500 més dels que disposa, i per això un equip d'unes 120 persones es van dedicar a buscar solars i opcions per a aquesta construcció, que inicialment havia de ser al costat de l'Hospital de Bellvitge però que també s'havia plantejat als voltants de Terrassa o Sabadell. Finalment no es va veure clara per una qüestió de temps i de governança, però el CatSalut, ha explicat Ballart, continua treballant en un dispositiu que pugui donar una ''solució de sistema'' a ''futurs rebrots'' i que permet gestionar-ho amb criteri ''de màxima eficiència''.
Des del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), l'enginyer industrial i director d'infraestructures i logística, Joaquim Algarte, ha explicat com el servei ha posat sobre la taula la tasca de logística que va encarar la institució per tal de centralitzar les compres i el repartiment dels dispositius i material necessari per fer front a la pandèmia des dels centres sanitaris. Algarte ha posat de manifest que des de principi d'any que s'havien estat informant de la situació a altres països i que a final de març van rebre l'encàrrec d'operar amb grans quantitats d'estoc per als equipaments. L'objectiu era ''fer perdre el mínim temps possible a l'hospital'' quan rebessin els diferents dispositius i per tant, a banda de la gestió de compres en un mercat complicat, revisaven els equipaments i es posaven en marxa perquè quan arribessin a l'hospital poguessin estar plenament operatius.
Per això, van llogar un espai de 5.000 metres quadrats com a magatzem que pogués ampliar-se i reduir-se en funció de les necessitats. El balanç del SEM en aquestes setmanes de funcionament és d'haver gestionat fins a 500 transports de gran volum, operant amb 50.000 unitats d'equipaments des de respiradors, EPIs, tauletes i mòbils, o fins i tot sistemes de neteja d'audiòfons que havien d'anar a 700 punts de lliurement, entre centres sanitaris i residències. .
La gestió de les UCI i els espais d'hospitalització també ha estat una feina d'enginyeria. Ho ha explicat Esther Tomàs, directora de logística i tecnologia de Vall d'Hebron, que ha relatat com es va convertir les plantes per a l'assistència de malalts de covid-19 i com van passar de disposar de 76 llits d'UCI a 250 ''envaint'' espais que no estaven pensats per a l'hospitalització. Per Tomàs, una dificultat afegida va ser ''sortir a competir al mercat'' per les preses de gasos que s'havien d'instal·lar a les UCI per fer servir els respiradors. Ara, ha explicat Tomàs, ja estan treballant per tornar a ''la normalitat'' però estar preparats per a possibles rebrots. Tomàs també ha detallat que l'experiència els ha fet veure que la construcció de nous espais han de ser diàfans i el màxim polivalents possibles.
En una línia similar s'ha pronunciat Ferran Rodríguez, enginyer industrial i director d'Infraestructures i Enginyeria Biomèdica a l'Hospital Clínic però amb l'experiència de les compres de material necessari per assistir els pacients. ''No és que diguis, ve la pandèmia i ens falten respiradors, sinó que és el caos i el sistema a efectes d'equipaments col·lapsa perquè no hi ha res'', ha dit Rodríguez. Pel director d'Infraestructures i Enginyeria Biomèdica de l'Hospital Clínic, es van trobar que no hi havia prou respiradors però tampoc peces 3D, bombones, càmeres de videovigilància, matalassos, pals de sèrum o EPIs i que han hagut de patir, a banda dels increments de preu del mercat, els incompliments amb els terminis de lliurament. Per Rodríguez, fins i tot hi ha hagut problemes de comunicació perquè des del Clínic no van saber de l'existència de la plataforma del SEM fins dues setmanes després de la seva entrada en funcionament. Assegura que la situació els ha ''endurit'' i que els hospitals no oblidaran el comportament de determinats proveïdors.
Per la seva banda, Caterina Vidal, enginyeria de BIOREM, ha explicat quina disposició es va tenir de la tecnologia mèdica i com es va fer el repartim als hospitals en funció de la demanda. Vidal ha relatat que la seva experiència ha estat donar suport logístic des d'un punt de vista biomèdic. Ha assegurat que fins el 27 d'abril no hi va haver respiradors volumètrics per a tots els llits d'UCI i que per tant, un percentatge d'aquests pacients s'havien d'assistir amb ventiladors d'emergència. Per això, de l'experiència creu que se n'ha de treure un ''sentit de la planificació estratègica'' perquè en futures situacions similars no s'arribi a ''primera línia'' amb el nivell d'incertesa d'aquesta pandèmia.
Per a més informació clica a la fitxa de la jornada
