Catalunya, amb una gran diversitat d’aqüífers i un ecosistema professional especialitzat, pot esdevenir referent en aquest àmbit. És una de les conclusions que es poden extreure de la jornada ‘Les aigües subterrànies, element estratègic per la transició hídrica de Catalunya’ organitzada per l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua que ha tingut lloc al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya aquest dimarts, amb la col·laboració del Col·legi de Geòlegs i Geòlogues de Catalunya amb l’objectiu d’analitzar el paper estratègic de les aigües subterrànies en el marc de la transició hídrica de Catalunya.
Les diferents ponències han coincidit a assenyalar que aquest recurs, sovint invisible, és clau per garantir la resiliència hídrica del país davant els efectes del canvi climàtic, però que encara cal avançar en regulació, coneixement tècnic, inversió i planificació territorial.
“A Catalunya hi ha gairebé 200 aqüífers i més del 60 % dels municipis s’abasteixen principalment d’aigua subterrània. La sequera tornarà, i cal estar preparades i preparats”, ha advertit la presidenta Maria Salamero, en l’obertura de l’acte. Salamero també ha destacat la necessitat de visibilitzar aquest recurs i de reforçar la col·laboració públic-privada, la recerca, la innovació i la transferència de coneixement per assolir una gestió intel·ligent de l’aigua i ha posat en valor les aliances intercol·legials i el compromís dels professionals implicats en jornades com aquesta.
Per la seva banda, Carles Conill, president de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, ha subratllat que la gestió de l’aigua ha d’anar més enllà del curt termini i que cal tenir una mirada sistèmica i integradora: “Per avançar cap a una veritable transició hídrica, calen accions coordinades, coneixement compartit i una mirada a llarg termini.” En aquest sentit, ha destacat l’acord de col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua i la importància de generar coneixement compartit, eines de planificació i accions que permetin avançar cap a la sostenibilitat hídrica del territori.
Pla d’actuació als aqüífers
Durant la jornada s’han presentat dades i mesures concretes per a la protecció, recàrrega i gestió dels aqüífers. Joan Botey, en representació de l’Observatori, ha exposat un pla d’actuació que inclou limitacions d’explotació sostenible, cartografies de vulnerabilitat, impuls de la recàrrega gestionada i models numèrics de seguiment. També ha destacat que “les formacions geològiques amb capacitat d’aqüífer són presents en gairebé tot el territori, però la seva.
Les tres taules de debat han comptat amb ponents destacats com Òscar Franch, Gabriel Borràs, Jose Mesa, Marc Teixidó, Jacob Cirera, Joan Gumbau, Joan Solà, Lluís Sala, Anna Cullell, Jesús Belda i Júlia Wachs, amb la moderació de Joan Girona, Montse Termes i Manolo Suárez. S’han abordar qüestions com la recàrrega d’aqüífers, la protecció urbanística i la gestió descentralitzada, amb exemples pràctics i estratègies aplicables al territori.
Les persones expertes han insistit que les aigües subterrànies han de deixar de ser un recurs marginal per convertir-se en un actiu central de la política hídrica. Tot i que el seu ús suposa avantatges en termes de distribució territorial, estabilitat i complementarietat, també implica reptes com el control de la contaminació per nitrats o la gestió descentralitzada dels volums explotats. En aquest sentit, s’ha posat èmfasi en la necessitat de millorar la regulació, les dades disponibles i la governança.
Finalment, la jornada ha reafirmat el compromís dels col·legis professionals i de l’Observatori per impulsar solucions sostenibles i integradores, que situïn les aigües subterrànies com a peça clau en l’estratègia de resiliència i adaptació climàtica de Catalunya.
