Sota l’emergència climàtica que ens envolta, el Col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya va acollir el 12 d'abril de 2024 un debat, sota el títol ‘L’aigua que mengem’ sobre la gestió de l'aigua a Catalunya. Aquest esdeveniment forma part d’un cicle de debats i conferències impulsat per l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, una iniciativa conjunta dels Col·legis d’Enginyers Agrònoms, d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, d’Enginyers Industrials, i del Col·legi d’Economistes de Catalunya. L’objectiu és aprofundir en les estratègies i els desafiaments de la gestió de l'aigua en el context actual d'emergència climàtica.
Fent èmfasi en la necessitat de modernitzar i digitalitzar els sistemes de regadiu per fer front a les sequeres cada cop més extremes, es va destacar com l'agricultura de regadiu es converteix en una eina indispensable, en un país amb baix grau d'autosuficiència alimentària, per garantir la producció alimentària sostenible. Sense aigua per a l’agricultura no hi ha producció d’aliments. Catalunya té una sobirania alimentària per sota del 40%, valor que pot disminuir dràsticament en un escenari de crisi climàtica com l’actual. Aquesta reducció en la producció d’aliments pot tenir un impacte directe en els preus de destí.
L’esdeveniment va reunir experts i professionals del sector, els quals van compartir experiències d'èxit i van parlar sobre la necessitat d’explorar noves vies per optimitzar l'ús de l'aigua en l'agricultura, un component crític davant el canvi climàtic. En un context global on el canvi climàtic redueix progressivament les nostres reserves hídriques, la recerca d'una major eficiència en la producció alimentària es converteix en una necessitat. L’optimització de l'ús de l'aigua en l'agricultura no sols és vista com una estratègia per contrarestar els efectes adversos del canvi climàtic, sinó com un imperatiu per garantir la seguretat alimentària d'una població mundial en constant creixement. La capacitat per produir molts més aliments amb una quantitat d'aigua cada vegada més limitada, destaca com el desafiament crític que la societat ha d'enfrontar per continuar alimentant eficaçment al món.
Si la demanda d’aigua urbana està en 105 l/hab/dia a l’àrea metropolitana, la demanda d’aigua per produir aliments és superior a 3.500 l/hab/dia. La majoria de la societat associa l’aigua a la que arriba a les seves llars, sense ser conscient dels volums d’aigua que es necessitem per produir aliments. Els regadius de Catalunya representen el 70% del volum de l’aigua regulada, però més del 90% d’aquest volum torna a l’atmosfera.
Catalunya està endarrerida en la modernització de les infraestructures de regadiu. Al conjunt de l’Estat la mitjana de reg per inundació és d’un 22%, mentre que a Catalunya és d’un 47%. Aquest fet es deu a la falta d’inversió per part de les administracions, i a la disponibilitat d’aigua que s’ha tingut històricament, gràcies als embassaments, a les precipitacions i a la reserva de neu al Pirineu.
Per tal de revertir aquesta situació, l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua posa de manifest la necessitat que l’administració pública incrementi les inversions destinades a la modernització dels regadius, una modernització que és necessària per poder aplicar les noves tecnologies, que en el cas de l’agricultura de precissió representen el 5-10% mentre que la ramaderia de precissió representa el 70%. Sense infraestructures de regadiu modernitzades no hi haurà tecnificació ni digitalització de l’agricultura de regadiu. Altres idees clau que s’han abordat en aquesta jornada han estat la transformació cap a un regadiu més eficient, l'impacte del canvi climàtic en l'aridesa i la producció agrària i la capacitat del regadiu per a conservar població en territoris rurals.
La jornada es va dividir en dues taules rodones. La primera, moderada per Joan Gaya, membre del Grup de Treball d’Aigües d’Enginyers Industrials de Catalunya, va comptar amb la participació de figures destacades en el sector, com Francesc Reguant, economista i president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya.; Josep Presseguer, Director General de Fruits de Ponent; i Víctor Falguera, Coordinador General del Centre d'Innovació Digital Agroalimentària i Forestal de Catalunya. En ella, es van abordar temes com la importància d’incrementar l’autosuficiència alimentària i la necessitat d’un ús eficient de l’aigua per a la producció d’aliments, tot en un escenari de crisi climàtica.
En la segona taula rodona, moderada per l’enginyer agrònom Ignasi Servià, es van exposar algunes propostes per a la millora de l'eficiència en l'ús de l'aigua en l'agricultura, amb la presència d'Helena Camats, enginyera agrònoma d'Irriga Water Solutions; Roberto Quintilla, Director d'Explotació de la CGR Aragó i Catalunya; Miquel Sacrest, Director General d’Aigües Segarra-Garrigues; i Francesc Camps, investigador especialista de l'IRTA Mas Badia.
La cloenda de la jornada va anar a càrrec de la degana del Col·legi d’Enginyers Agrònoms, Conxita Villar, i de Carlos Estaran, vocal de la Junta de Govern i president de la Comissió de l’Aigua del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, que van fer balanç de les intervencions i van posar de manifest la importància de la modernització dels regadius, i el seu caràcter d’infraestructura clau per a la producció alimentària i la sobirania alimentària de Catalunya.
El cicle de debats i conferències sobre la gestió de l’aigua vol promoure un model de gestió dels recursos hídrics resilient, robust i flexible, en un context de canvi climàtic i de sequeres recurrents com l’actual. Els quatre col·legis que formen part de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua es comprometen a aportar coneixement científic al debat públic i proposar actuacions que tingui en compte la complexitat territorial de Catalunya, els reptes socials i econòmics vinculats a la gestió de l’aigua, i la coherència i compliment dels objectius de sostenibilitat.
