El biometà, l’hidrogen, el biogàs i els combustibles sintètics, d’origen renovable, són vectors energètics essencials en la reducció d’emissions i la descarbonització de l’economia. Constatem en l’informe “Condicions de la xarxa de distribució de gas per fer possible la transició energètica”, elaborat per la Comissió d’Energia, que la xarxa de distribució de gas és clau per complir amb els objectius de la transició energètica.
També avalem que “les xarxes de distribució de gas actuals, amb 180 anys d’història, s’han anat adaptant a les necessitats de cada moment i són vàlides per distribuir els gasos renovables del futur com el biometà o la seva barreja amb determinats percentatges d’hidrogen verd”. En aquest sentit, la Comissió d’Energia explica que dels 18.995 km de la xarxa gasista a Catalunya, que donen servei a un total de 441 municipis i a quasi 6 milions d’habitants, el 95% de les xarxes de distribució està construït en Polietilè (PE) i el 100% de les xarxes de transport en acer, materials compatibles amb el biometà.
Per tant, segons aquest informe, “la xarxa de distribució gasista de Catalunya no requerirà grans inversions per adaptar-se al biometà i només seran necessàries noves inversions principalment per connectar les plantes de producció, els reverse-flow (compressió necessària per injectar el biometà a la xarxa) i els emmagatzematges”. Un fet que, com indica Lluís Pinós, president de la Comissió d’Energia, “ajudarà i permetrà assolir els objectius mediambientals de la transició energètica, garantint la seguretat de subministrament i l’eficiència econòmica”.
El document també assenyala que la introducció dels gasos renovables suposarà “una evolució de la cadena de valor” de les xarxes de distribució, passant d’una tipologia lineal de l’entrada al sistema gasista (del gasoducte internacional o planta de regasificació) a una altra en la que s’hauran de gestionar xarxes de multientrades i sortides i de serveis de descarbonització i de gestió energètica cap als clients finals. Advertim que caldrà “donar cabuda als nous actors (els productors de biogàs i de biometà), incloure en el sistema gasista els nous actius i definir la seva retribució o titularitat (plantes de producció, línies de connexió, punts d’emmagatzematge i punts d’injecció) i definir les funcions del Gestor Tècnic del Sistema”.
Líders en la indústria del biometà
En l’informe “Condicions de la xarxa de distribució de gas per fer possible la transició energètica”, destaquem que “Catalunya té prou capacitat de proveir-se de biometà propi i de crear una economia circular al voltant de les plantes de producció”. Segons Sedigas i PWC, el potencial de producció de biometà català, situat en 14,46 TWh/any al 2050 i convertint Catalunya en la cinquena comunitat autònoma en el rànquing de capacitat, serà suficient per donar resposta a la demanda constant prevista pel 2050, que l’”Estudi sobre la Transició Energètica a Catalunya” de la Comissió d'Energia situa en 15 TWh/any.
Per l’important pes de la ramaderia i perquè la tecnologia per l’aprofitament dels residus d’aquesta indústria està madura i s’engrana en la cadena d’economia circular, “Catalunya ha esdevingut líder el 2023 en la indústria del biometà, amb el 50% de les plantes que injecten a les xarxes de gas natural ubicades en el territori”. El biometà és un vector energètic renovable que prové del biogàs i que aporta altres beneficis a més de la reducció d’emissions netes. Lluís Pinós recorda que la seva producció “contribueix a la gestió sostenible de les activitats on es genera la matèria primera i ofereix una solució integral als residus que es produeixen per acabar sent un recurs per a la producció d’energia i la lluita contra el canvi climàtic”.
