Per a més informació clica a la fitxa de la jornada
Un cop acceptat que el canvi climàtic està afectant, de forma inevitable, la disponibilitat i qualitat de recursos hídrics convencionals dependents del cicle natural de l'aigua, es posa de manifest la necessitat de tenir estratègies de planificació i gestió que permetin aportar nous recursos hídrics per altres vies.
Tots els experts que van participar en la jornada “Aportació de nous recursos hídrics no dependents del cicle natural de l’aigua”, organitzada per la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular dels Enginyers Industrials de Catalunya i celebrada el 25 d’abril de 2023, van coincidir en què “cal concentrar els esforços en l’impuls de la dessalinització i la regeneració de l’aigua a Catalunya”. Una conclusió que coincideix amb part de les mesures que es proposen en l’informe “Canvi Climàtic, incidència en la gestió de l’aigua i els ecosistemes fluvials”, elaborat pel Grup de Treball d’Aigües de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular.
Jordi Molist, director de l'Àrea d'Abastament de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), va anunciar que “el nou programa de mesures inclou 25 noves estacions de regeneració d’aigua (ERAs) amb uns 200 quilòmetres de conduccions associades i duplicar la capacitat instal·lada de dessalinització amb la construcció de la nova ITAM Tordera II i, abans del 2027, la ITAM Foix. Unes noves instal·lacions que suposaran una inversió de 500 M€ per part de l’ACA”.
Altres mesures, segons Molist, seran la millora de l’eficiència i la recuperació d’extraccions (aprofitament del Besós). “L’objectiu és assolir una garantia suficient al sistema Ter-Llobregat i fer front a una part dels impactes del canvi climàtic (+3,5m³/s)”, va afegir Molist.
El vicepresident de l’Asociación para la Defensa de la Calidad del Agua (ADECAGUA), Miquel Salgot, va recordar que “en l’abastament d’aigües potables, sanitat té la darrera paraula i que la manca d’aigua genera una limitació sanitària”. Salgot va advertir que “encara cal molta recerca sanitària en l’aigua”.
Marina Arnaldos, directora de Creixement i Solucions de Cetaqua, va advertir que “la tecnologia aporta solucions però no fa màgia. Per fer front a la situació d’excepcionalitat actual cal una aposta política i social. Actuar d’ofici no quan tenim la sequera al damunt”. Arnaldos va assenyalar que la dessalinització té el repte del consum energètic i la petjada de carboni i la dessalinització el de les barreres socials, econòmiques i de governança. “S’està avançant molt en ambdues opcions però cal que aquests avenços s’implementin”, va apuntar Arnaldos.
“La dessalinització és una eina complementària imprescindible per gestionar els tres eixos del sistema que són la qualitat, la quantitat i la continuïtat del servei”, va destacar Fernando Valero, cap de R+D+I i Control de Processos de l'ATL (Abastament d’Aigua Ter-Llobregat). Valero va reiterar el missatge de què la dessalinització marina suposa un consum energètic important però va comentar que s’està treballant en l’ús de “membranes no només en aigua marina sinó també en aigua superficial i regenerada”. Valero també va assenyalar que l’ETAP Llobregat és la planta més gran d’Europa i que tracta i aprofita l’aigua que ve de la conca minera del Bages.
Àngels Vidal Nogué, directora d'Ecofactories d'Agbar, va defensar que “l’aigua regenerada és segura, de qualitat, resilient i sostenible; és allargar la vida d’un recurs escàs i fonamental”. Vidal va explicar que l’aigua regenerada és aigua local “desvinculada de les conseqüències de l’emergència”, que allibera recursos hídrics superficials i subterranis i que redueix la petjada hídrica i de carboni respecte altres fonts convencionals i alternatives.
Per a més informació clica a la fitxa de la jornada
