Accedeix al vídeo i a la documentació clicant a la fitxa de la jornada
La transició energètica, derivada de la voluntat de la Unió Europea d'assolir les zero emissions netes de gasos d’efecte hivernacle (GEH) el 2050, obliga els països membres a adoptar una sèrie de mesures per substituir les fonts d'energia primària actuals per altres no emissores o renovables. Ens trobem en un procés de descarbonització i el desplegament de les energies renovables (eòlica i solar) i l'electrificació tot i que estan progressant intensament en alguns països (tant a la indústria com a una part de la mobilitat) són una condició necessària, però no suficient per resoldre el problema en sectors tan importants com l'aviació, el transport marítim i una part crucial del transport pesat terrestre.
“La desfossilització i l’eliminació dels combustibles emissors de GEH no és només possible a través de les energies renovables elèctriques, calen altres alternatives”, va reiterar Lluís Pinós, president de la Comissió d’Energia, en la primera sessió del cicle sobre nous combustibles en el transport i la mobilitat, que es va celebrar el 12 de juny a la seu d’Enginyers Industrials de Catalunya a Barcelona. Per tant, per a aquests sectors s'han de trobar substituts no emissors als combustibles fòssils que tinguin una alta densitat energètica, siguin renovables i econòmicament viables, assegurant el trilema energètic de seguretat, sostenibilitat i economia. Jeroni Farnós, president de la Comissió d’Indústria Química, va afegir que tots aquests nous combustibles “tenen tres punts en comú: requereixen grans quantitats d’energia renovable, circularitat i les tecnologies químiques seran molt importants en la seva producció”.
Milagros Avedillo, subdirectora de Gas Natural de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, va destacar que “els gasos renovables com l’hidrogen i el biometà redueixen entre un 65% i un 200% les emissions” i va defensar que “l’electrificació és poc competitiva” i que el gas natural liquat (GNL) i el biometà seran “els combustibles de substitució en el transport pesat, marítim i per carretera”. Avedillo va fer un repàs de les diferents directives establertes (Fit-For 55) i va recordar que “com la meta és reduir els GEH en un 23% respecte el 1990, s’han fixat uns objectius particulars de reducció d’uns 27 Mt CO2eq. en el sector de la mobilitat i del transport”.
Pau de la Cuesta, cap de Servei Hidrocarburs de la Direcció General d'Energia, va descriure els nous combustibles de primera i de segona generació. En concret, de la Cuesta va parlar del bioetanol i biodièsel (de primera generació) i del SAF (Sustainable Aviation Fuel), l’HVO (Hydrotreated Vegetable Oil) i el biogàs i el biometà, de segona generació. I va aprofundir en els processos administratius necessaris per a la construcció d’una planta de biocombustibles, entre altres aspectes reguladors destacats. De la Cuesta va posar de manifest que les normatives sobre hidrocarburs i subministraments dels nous combustibles calen ser actualitzades i adaptades a les noves condicions i característiques.
Juan Ramón Morante, director de l’IREC, va advertir que les solucions existeixen “però que el gran problema per a la implantació d’aquests nous combustibles són la necessitat d’infraestructures i de molta inversió”. Morante va descriure en detall la viabilitat dels diferents nous combustibles per als distints modes de transport i els canvis en el mercat que poden causar aquestes noves solucions. “El mercat de les fonts biogèniques està canviant, els residus que abans pagaves perquè se’ls emportessin, ara tenen un gran valor”, va explicar.
La segona jornada d’aquest cicle serà el pròxim 18 de juny. Si vols més informació i inscriure-t’hi, clica aquí.
Accedeix al vídeo i a la documentació clicant a la fitxa de la jornada
