Organitzada per les Comissions de Canvi Climàtic i Economia Circular i Energia, la conferència a càrrec d'Elvira Carles, directora de la Fundació Empresa & Clima, ha analitzat els resultats clau de la COP29 celebrada a Bakú, Azerbaidjan durant el 2024. Aquesta cimera ha estat un punt d'inflexió en la lluita global contra el canvi climàtic, marcat per fites històriques, entre les quals destaca el tancament definitiu de l'Article 6 de l'Acord de París i la triplicació de l'objectiu de finançament climàtic per a 2035.
Des del començament, el secretari general de l'ONU, António Guterres, ha fet una crida als països a augmentar la seva ambició climàtica i presentar nous plans nacionals d'acció climàtica (NDC) abans de la COP30. Aquests plans s'han de centrar en l'eliminació progressiva dels combustibles fòssils i en una transició justa cap a les energies renovables, amb l'objectiu d'aconseguir que l'augment de la temperatura global no superi els 1,5 °C.
Elvira Carles ha destacat que "la COP29 era una cimera que inicialment pensàvem que tindria poca importància, una COP de traspàs, però contra tot pronòstic s'ha convertit en una de les més importants, després de les de París i Glasgow". Un dels èxits més significatius ha estat l'adopció d'un marc operatiu per al mercat global de carboni, fonamentat en l'Article 6 de l'Acord de París. Aquest mecanisme ha establert regles clares per autoritzar, registrar i comercialitzar crèdits de carboni entre els països, amb l'objectiu de fomentar la reducció d'emissions, mobilitzar inversions en projectes sostenibles i generar nous fluxos de finançament per als països en desenvolupament. A través de l'Article 6.2, s'han facilitat les transferències internacionals de resultats de mitigació, mentre que l'Article 6.4 ha establert un mercat global de crèdits de carboni supervisat per l'ONU, amb una base científica i amb salvaguardes per a la protecció dels drets humans i el medi ambient.
Sobre la importància de l'Article 6, Carles ha afirmat que "és quan hem aconseguit definitivament aprovar l'article 6 de l'Acord de París. Això és molt important per a totes les empreses i sectors, perquè és l'article que marca els mercats i el preu del carboni". Aquest acord obre la porta a un sistema de comerç de crèdits de carboni que facilitarà la reducció d'emissions globals, alhora que proporciona oportunitats d'inversió i finançament per a les economies en desenvolupament.
Un altre avenç destacat ha estat l'establiment d'un Nou Objectiu Col·lectiu Quantificat (NCQG), amb l'objectiu de mobilitzar almenys 300.000 milions de dòlars anuals per a 2035, triplicant així l'objectiu anterior. Aquests fons provenen de diverses fonts públiques i privades i estaran destinats a la mitigació, adaptació i cobertura de les pèrdues i danys causats pel canvi climàtic als països en desenvolupament. Aquest compromís renovat és essencial per garantir que els recursos es distribueixin de manera equitativa entre les diferents necessitats climàtiques.
Pel que fa a la temàtica de l'adaptació, la COP29 va avançar en la definició d'indicadors per a l'Objectiu Global d'Adaptació (GGA). Tot i que la selecció final d'aquests indicadors i els Plans Nacionals d'Adaptació (NAPs) es deixaran per a la COP30, es va aconseguir establir un compromís clar per la destinació d'un 5% dels ingressos generats pel mercat de carboni a projectes d'adaptació, especialment en els països més vulnerables. A més, s'ha presentat el "Full de Ruta d'Adaptació de Bakú", una iniciativa per reforçar la resiliència climàtica a escala mundial.
La conferència també ha posat èmfasi en la necessitat de potenciar les inversions en mitigació, accelerar la transició energètica i limitar l'escalfament global. La tecnologia, i en particular la intel·ligència artificial, ha destacat com a eina clau per a l'optimització de recursos i la millora de l'eficiència energètica, tot i que es va alertar sobre la necessitat de gestionar adequadament els impactes ambientals d'aquestes innovacions.
Carles ha reconegut que "va anar molt bé que durant les dues setmanes es parlés molt de finançament, perquè així podríem dir que la major part de la gent va estar distreta amb el tema de finançament i van deixar la part tècnica que avancéssim en l'article 6". Aquesta estratègia ha permès avançar de manera significativa en aspectes tècnics clau, tot i que les discussions sobre finançament van ocupar gran part de l'atenció mundial. "La conclusió és molt positiva i continuem avançant, que és el que necessitem" ha sentenciat Carles. Tot i els avenços importants aconseguits, hi ha desafiaments clars que es tractaran en la pròxima COP30, que tindrà lloc al Brasil. Entre aquests, cal destacar la definició final dels indicadors de l'Objectiu Global d'Adaptació, els aspectes tècnics dels mercats de carboni i la implementació dels resultats del Balanç Mundial (GST). La COP29 ha establert les bases per a una acció climàtica més ambiciosa i equitativa, consolidant així el seu lloc com una fita històrica en la lluita contra el canvi climàtic.
