Després d’un llarg període alcista en els preus de l’electricitat (que es va iniciar el 2020 amb la crisi de la guerra d’Ucraïna, es va mantenir el 2022 i es va anar moderant durant el 2023), en els primers 4 mesos del 2024, s’ha observat una forta i sostinguda baixada dels preus de l’electricitat en el mercat majorista, fins al punt de donar-se (en moltes hores del dia, coincidint amb les hores de màxima producció de la generació en les centrals fotovoltaiques) valors zero i fins i tot negatius del kWh produït.
En concret, en els últims anys, es pot veure com es passa d’un valor mitjà de 34 €/MWh, en el 2020, augmentant a 112 €/MWh, en el 2021, arribant a un màxim de 168 €/MWh, en el 2022, a un valor de 88 €/MWh en el 2023 i com, en els últims set mesos, es manté l’evolució a la baixa, amb uns repunts en els mesos de maig i juny que segurament es mantindran durant els mesos que venen d’estiu amb l’augment de la demanda per la calor (aires condicionats).
Per què? Quines són les causes? Té efectes negatius? En el document “Anàlisi de la volatilitat dels preus en el mercat majorista de l’electricitat”, la Comissió d’Energia explica com hauria de ser el sistema de producció elèctrica perquè els seus preus siguin estables i d’acord amb els costos de les matèries primeres i evitar, d’aquesta manera, una volatilitat que és la causa d’una forta inestabilitat econòmica en els consumidors i, en especial, en la indústria (sobretot en aquelles en què el consum energètic és bàsic pels seus processos productius).
Diferència entre preu i costos
D’una banda, la Comissió d’Energia distingeix entre preu i costos. Els preus que resulten del mercat majorista “són el valor que els comercialitzadors paguen als generadors de l’energia produïda”. És en funció dels ingressos percebuts que “els generadors retribueixen els seus costos fixos i variables” i, per tant, com més baixos siguin els preus en el mercat majorista, més dificultats poden tenir els generadors per retribuir els seus costos. És per aquesta raó, expliquen els experts, que “els preus d’intercanvi en el mercat majorista són fonamentals per incentivar noves inversions en generació, claus per l’evolució i la sostenibilitat del sistema”.
D’altra banda, s’aclareix que quan es parla de demanda es fa referència a “l’energia que resulta del saldo entre el consum propi i l’autoabastiment (autoconsum) i que cal cobrir, a cada moment, amb la generació disponible en el sistema elèctric”.
Causes de la volatilitat de preus
Les causes de la volatilitat (fins i tot horària) i de la recent baixada de preus són molt diverses, però “destaca la cada vegada major participació de les energies renovables en la generació, acompanyada d’una certa disminució de la demanda”. Un fet que fa que la participació de les centrals de cicle combinat, que són les que solen marcar el preu en el mercat majorista, sigui cada vegada menor.
La Comissió d’Energia explica en el document que “el sistema elèctric actual té una estructura molt desequilibrada per la falta de capacitat d’emmagatzematge i per -la necessària- i elevada participació de les energies renovables” (en substitució en la cobertura de la demanda del gas natural i el carbó, emissors de CO₂). També assenyalen els experts del Col·legi que, des d’octubre de 2023, es registra “un significatiu augment de la generació hidràulica (excepte a Catalunya)”, que va en el mateix sentit.
Aquestes condicions de funcionament, segons apunten en l’anàlisi, són “el principi d’una situació de desequilibri del sistema de generació que s’anirà consolidant, ja que als 43,3 GW d’energies renovables, en servei avui dia, caldrà afegir el 108,2 GW que estan en fase de tramitació administrativa i construcció”. Unes xifres, segons els experts de la Comissió d’Energia, que superen les previsions del PNIEC (Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (2021-2030)) amb escreix.
En el document s’indica que, a més d’aquesta situació de desequilibri, cal afegir una important reducció de la demanda (en un -2,3%, arribant a xifres iguals a les de l’any 2000) per l’efecte d’estalvi i eficiència, especialment a la indústria, i per la, cada vegada més gran, participació de l’autoabastiment, tant en l’àmbit industrial com domèstic. I també cal sumar, a aquesta situació, “la baixada conjuntural del preu del gas natural i dels drets d’emissió del CO₂, que fan que els costos de generació siguin més baixos, amb un efecte directe sobre els preus finals resultants en el mercat majorista”.
Quins són els efectes de la situació actual?
La Comissió d’Energia apunta, en el document “Anàlisi de la volatilitat dels preus en el mercat majorista de l’electricitat”, els efectes negatius de la situació actual en el sistema de generació elèctrica:
- Tenim una situació de desequilibri perquè s’està plantejant una oferta “il·limitada” de generació per a una demanda limitada i baixa.
- La volatilitat dels preus crea en la indústria serioses dificultats en la contractació al comercialitzador i un cert desconcert i incertesa en la demanda.
- Desencís en la presa de decisions per a noves inversions en generació, en general, i en renovables i emmagatzematge, en particular, posant en risc la continuïtat dels projectes dels 108,2 GW que es troben en curs de tramitació i execució.
Mesures i recomanacions per revertir el desequilibri actual del sistema
En el document, la Comissió d’Energia assenyala les mesures i recomanacions necessàries per revertir el desequilibri actual del sistema de generació elèctrica i assegurar les inversions futures en la generació de renovables i en l’emmagatzematge. “L’electricitat a Espanya comença a ser cada vegada més competitiva i cal aprofitar aquesta circumstància perquè es converteixi en un element tractor de la demanda i de la competitivitat industrial”, apunten els experts del Col·legi.
- Cal una adequada previsió dels preus del gas, a Europa, perquè són els que, ara per ara, marquen el preu final en el mercat majorista.
- Falta una política i estratègia energètica conjunta, a nivell europeu, i en especial en matèria nuclear (alguns països tenen prevista la parada i altres, en canvi, preveuen noves instal·lacions).
- Perquè el sistema elèctric peninsular s’està convertint en exportador, és important reforçar la seva capacitat d’interconnexió amb el sistema elèctric europeu.
- Cal una molt necessària reforma del mercat elèctric majorista (la UE la té en fase d’aprovació i està previst que entri en vigor aquest mes de juliol) per reduir el pes del mercat diari en el mercat ibèric i fer que només hagin d’anar a mercat les energies que no estiguin dins dels contractes bilaterals (adquirint importància els mercats de futurs i els PPA’s, a mitjà i llarg termini).
- Es requereixen mitjans reguladors, a nivell europeu i nacional, que permetin incentivar les noves inversions en generació, especialment en renovables i en emmagatzematge, per fomentar la seva hibridació.
- I és que falten mitjans complementaris com l’emmagatzematge (uns 20 GW, a través del bombeig o de bateries) i una gestió activa de la demanda, que permetin compensar la intermitència i variabilitat de les energies renovables.
- Cal una normativa adequada que permeti una millor integració de la generació, a través d’una gestió apropiada de la demanda pel que fa als mecanismes de flexibilitat i d’agregació d’emmagatzematge, als concursos de capacitat, a la flexibilitat de la demanda i al mercat secundari d’excedents.
