Què s’ha de tenir en compte per dissenyar les infraestructures – costaneres, sobretot- adaptades al canvi climàtic? Com es poden preservar els ecosistemes i, alhora, respondre a les necessitats de les societats actuals? Què podem preveure en un món ple de dades i què continua incert? Són algunes de les preguntes que s'han intentat respondre en la primera jornada de #ConversesBSM, moderada per Laura Ivern, sotsdirectora d'Enginyers Industrials de Catalunya.

Aquestes són algunes de les preguntes que Marc Oliva, president de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular, Carlo Buontempo, director del servei de Canvi Climàtic Copernicus ECMWF, Esther Garcés, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar-CSIC, i David Serrano, director corporatiu d’ESG de BSM, han intentat respondre a la primera jornada de Converses BSM, una iniciativa de BSM que compta amb l’organització d’Enginyers Industrials de Catalunya per debatre temes d’actualitat i, en aquest cas, posar sobre la taula la necessitat d’adaptar infraestructures a la situació actual.

El 2024 s’han registrat temperatures rècord i tot fa preveure que les temperatures mitjanes continuaran pujant. Així ho alerta Buontempo, que reconeix que el temps i el clima ha anat canviant. “Partint de les dades que tenim, la realitat és bastant difícil”, diu Buontempo. Per això, repta enginyers i enginyeres a buscar solucions a un “repte gegant”.

Des del punt de vista científic, Garcés demana fer compatible les infraestructures amb l’ecosistem. “Hem de veure quines infraestructures necessitem, saber els impactes que tenen i si els acceptem, pensar què volem conservar, ja que és patrimoni”, diu la investigadora. “Per ètica, hem de conservar la casa on vivim”, afegeix, alhora que demana una “planificació espacial”.

En aquest sentit, Marc Oliva ha recordat que fins ara es treballava en un escenari de mitigació, que requeria accions globals, ja que “si no ens hi posàvem tots, no ho solucionàvem”. Oliva, però, recorda que la situació geopolítica actual “no fa pensar” que continuïn aquestes polítiques de mitigació, i per això és clar: “la carrera de la mitigació l’estem perdent i l’adaptació és el nou paradigma”. Així, per Oliva, cal transformar l’eficiència, que ha estat el vector tradicionalment al costat de l’enginyeria, per incorporar-hi, la resiliència. “Hem de pensar en escenaris desconeguts”, adverteix Oliva, “perquè les estadístiques que teníem fins ara no es compliran”. Per això, considera que cal planificar les infraestructures per ser capaços de garantir nivells de vida de qualitat i, alhora, nivells d’incertesa i impredictibilitat.

David Serrano hi està totalment d’acord, en aquesta necessitat d’adaptació i en el fet que s’hi estigui arribant “una mica tard”. “És lamentable que hi hagi qui negui el canvi climàtic”. Tenint en compte aquest context, Serrano explica que BSM ha anat prenent mesures per poder contribuir, a aquesta adaptació. “Les empreses petites hem de fer tracció”, diu Serrano, “com empresa pública tenim la responsabilitat d’ambientalitzar els nostres espais i fer un canvi cultural”. Ha posat d’exemple, ja tingut en compte, la sequera, i les mesures que es van prendre, com ara utilitzar l’aigua freàtica de la ciutat per regar i també ha situat alguns deures de futur com ara resoldre problemes de mobilitat a espais com l’Anella Olímpica fent-hi arribar el metro, cosa que els faria guanyar competitivitat respecte d'altres equipaments. La remodelació del Port Olímpic també encaixa en aquests objectius, tal com ho ha detallat la directora de l’equipament en la cloenda de l’acte. “Aspirem a ser referent en sostenibilitat i en l’impuls de l’economia blava”, ha manifestat Olga Cerezo.

 

Converses BSM

Un centenar de persones han assistit a aquesta primera jornada del cicle de Converses BSM, que la pública de Barcelona impulsa amb Enginyers Industrials de Catalunya. Segons ha explicat Marta Labata, directora general de BSM, és un exercici per reflexionar. “Parar i veure on som ens va molt bé perquè cada cop que parem, aprenem i veiem què és important, però sobretot com fem les coses”, ha manifestat Labata, que ha destacat el compromís, la humilitat i la innovació com a peces claus per tirar endavant aquestes reflexions. Labata ha destacat estar totalment alineats per Enginyers Industrials de Catalunya, i així ho ha corroborat la presidenta Maria Salamero que a més ha recordat la discreció dels enginyers i, en canvi, la seva importància. “Darrere de tot sempre hi ha l’enginyeria”, ha dit Salamero que ha volgut destacar, també, que per tirar endavant la tecnologia i la innovació, cal utilitzar “la palanca del talent”.

Compartir