Gabriel Ferraté Pascual (1932-2024) protagonitza el darrer número de la col·lecció “Enginyers il·lustres”, una iniciativa de l’Associació i el Col·legi per visibilitzar la contribució de professionals de l’enginyeria en el progrés tècnic, social, polític, educatiu i econòmic de la Catalunya dels segles XIX i XX. En aquesta ocasió, la contribució s’allarga a uns quants anys del segle XXI i només dos anys després de la seva mort i a qui des de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya ja vam reconèixer amb el Premi a la Carrera Acadèmica l’any 2007. “A la nostra societat, els enginyers trobem a faltar professionals referents més propers i la figura de Gabriel Ferraté respon a aquesta contemporaneïtat que necessitem”, ha destacat el degà Narcís Armengol.
Gabriel Ferraté Pascual (1932-2024) va néixer a Reus, en el si d’una família benestant dedicada a l’exportació de vins. Va estudiar peritatge agrícola, responent als interessos familiars, i enginyeria industrial, que era la seva vocació primerenca i amb la qual va obrir camí en molts àmbits des de ben aviat. La creació de Ciber, la integració a EYSSA, el seu pas per la direcció de l’ETSEIB, la seva contribució a la recerca en Automàtica, els vint anys al rectorat i la fundació de la UOC forma part del llegat que, com a enginyer, s’ha volgut reconèixer en un acte aquest dimarts al Col·legi, en un acte de record i homenatge que ha reunit familiars, amics, coneguts i col·laboradors.
El seu fill Gabriel Ferraté Casas, ha revelat alguns detalls més personals, mentre que Josep Amat, visiblement emocionat, i Luis Basañez, han recollit les seves aportacions acadèmiques en automàtica i cibernètica. La petjada de Ferraté a la universitat l’han descrita Guillermo Lusa, amb la descoberta del qüestionari que va respondre a mà per presentar-se a les eleccions a rector del 1972, Jaume Claret, que ha recorregut els onze mesos de director general d’Universitats, Jaume Pagès, que ha parlat dels anys de rector entre els quals destaca el Campus Nord, i Llorenç Valverde, que ha detallat la confecció d’un projecte tan innovador, en aquell moment, com la UOC.
Amplia informació a Fulls