“Educar és, en el fons, cultivar a la vegada: el coneixement de les coses veres, la voluntat per les coses bones i la sensibilitat per les coses belles”, aquest és un dels pocs escrits que Joan Vallvé i Creus va deixar en una llibreta d’apunts personals. I és que el que fou degà i president dels Enginyers Industrials de Catalunya no va ser una persona de lletres, la seva passió eren els números i el càlcul, segurament per això va optar pels estudis d’enginyeria.
El passat dijous 21 de novembre de 2019, l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya va retre homenatge a l’enginyer industrial Joan Vallvé i Creus per donar a conèixer alguns dels aspectes més rellevants de la seva vida i professió, comptant amb la presència d’amics, familiars i companys. Joan Majó, que fou degà de 1975 a 1979, va recordar que “sense el Joan la transició hagués sigut una altra cosa, una transició no només política sinó d’un Col·legi que només estava al servei dels col·legiats i que va passar a estar al servei del país”.
El degà Josep Canós va destacar que “els joves necessiten referents i, per això, fem aquest homenatge per a què es conegui la història d’un pare que va ser exemple pel seu fill i una peça clau per l’evolució de les nostres institucions”.
“A vegades les institucions tenen la sort de trobar l’home adequat en el moment precís” van ser les paraules del president Jordi Renom després de repassar el paper clau de Joan Vallvé i Creus en l’obertura de les institucions professionals a la societat. I és que, com va assenyalar, el professor Guillermo Lusa, “els enginyers el recordarem sempre com a la persona que durant el tardofranquisme va encapçalar les nostres institucions professionals, obrint-les al ventall de sensibilitats polítiques, democratitzant-les i vinculant-les a la lluita cívica compromesa en la democratització de la societat a la que ens devem”.
“Recordo el meu pare i la seva afició per les matemàtiques i la física, el seu sentiment religiós i la seva gran estimació pel país. També recordo la seva fecunda tasca en la promoció d’activitats culturals i el seu esforç en la professionalització i catalanització del Col·legi d’Enginyers Industrials” va explicar emotiu Joan Vallvé i Ribera, fill de l’homenatjat, enginyer i degà de 2009 a 2013.
Enginyer industrial, Joan Vallvé i Creus va formar part de la Junta de l'Associació des del 1945 al 1956, sent una figura cabdal en l'organització de les jornades d'Enginyeria Industrial de 1948. Va ser un home molt vinculat al col·lectiu, sent vocal de la primera junta de Govern del Col·legi el 1950 i secretari, a partir de 1952. El 1967 s'estrenava com a degà. Joan Vallvé va esquematitzar nous plantejaments en la presa de possessió de la presidència del Col·legi remarcant la funció social de l'enginyer. A partir de 1972, va reunir en la seva persona el deganat i la presidència de l'Associació barcelonina. Com a degà va dimitir a mitjans 1975 per donar pas, segons paraules seves, a les noves promocions d'acord amb uns temps que també eren nous però va mantenir la presidència de l'Associació fins a les eleccions de finals de 1975. Va ser president del Institut d'Enginyers de Catalunya des de la seva fundació l'any 1981, membre de les Juntes de diverses societats, entre d'altres de l'Orfeó Català i president d'Òmnium Cultural de 1978 a 1984.
Durant l'acte, es va lliurar una publicació que vol ser un homenatge des de les institucions de l'enginyeria a les que va servir i que recull, a més de les seves notes bibliogràfiques, aquella part de la petja que va deixar en els seus successors i que s'ha volgut compartir amb tothom que vulgui conèixer aquesta figura clau per a Enginyers Industrials de Catalunya i per a la societat catalana en general.
