La transició energètica ha anat més enllà de la substitució de combustibles fòssils per fonts renovables i ha plantejat també el repte de transformar la manera de produir materials, emmagatzemar energia i aprofitar el CO₂. A Catalunya, prop del 18% de l’energia final s’ha destinat a usos no energètics, com la producció de plàstics, fibres o productes químics, i, segons dades de 2023 exposades durant la jornada, el 79% de les matèries primeres per a aquests productes ha provingut de derivats del petroli. Aquest context ha centrat la tercera sessió del cicle “Bioenergia i biomaterials”, dedicada als “Processos bioelectroquímics i química de l’hidrogen” i organitzada pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, la Societat Catalana de Tecnologia, l’Institut d’Estudis Catalans, el Clúster Bioenergia Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, l’Institut Català d’Energia i la Fundació Naturgy.
Sebastià Puig Broch, professor agregat del Departament d’Enginyeria Química, Agrària i Tecnologia Agroalimentària de la Universitat de Girona, ha explicat el potencial dels sistemes bioelectroquímics, que integren biologia i electroquímica mitjançant microorganismes capaços de captar o alliberar electrons. Puig ha destacat que aquests microorganismes “estan en la natura” i que la recerca actual els intensifica com a biocatalitzadors per produir hidrogen, biometà, àcids orgànics, bioplàstics o proteïnes a partir de CO₂ i petites quantitats d’energia. També ha remarcat que el principal repte és l’escalat comercial d’una tecnologia que, en les aplicacions exposades, opera a temperatura ambient, sense pressions elevades ni agents químics afegits.
Jordi Llorca Piqué, catedràtic del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Politècnica de Catalunya i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans, ha abordat el paper de l’hidrogen en l’emmagatzematge d’energia, la descarbonització industrial i la producció de metà i combustibles sintètics. Llorca ha advertit que l’hidrogen “no és una font d’energia, és un vector energètic”, però ha defensat el seu valor per aprofitar excedents renovables i connectar la xarxa elèctrica amb la de gas mitjançant processos com la metanació.
