Marina Rubio Heredia va especialitzar-se en medi ambient. Des de ben aviat, va treballar en el sector de l'aigua. Actualment, és tècnica de maquinària i gestió de l’energia a l’àrea de sanejament de l’empresa mixta Aigües de Barcelona. Aprofitem que fa poc que s’ha col•legiat per preguntar-li com veu l’Associació i el Col•legi i el futur de l’enginyeria.
Per què t'has fet del Col•legi d'Enginyers Industrials de Catalunya?
Trobo que és una oportunitat per estar al dia del que passa en el nostre àmbit i també d'assabentar-me quan es produeixen jornades tècniques que em poden interessar. A més a més, en certs moments puc necessitar l’assessorament que em pot oferir l'EIC.
Què n'esperes de l’Associació i el Col•legi?
Que sigui un punt de referència i de suport per al meu desenvolupament professional.
Per què ets del Col•legi?
Vaig acabar la carrera fa uns set anys i fins ara no m'havia plantejat fer-me del Col•legi, però a mesura que han anat augmentant les meves responsabilitats laborals considero que és important tenir un punt de referència fiable, tant pel que fa a informació general del sector com a qüestions més concretes com ara assessorament respecte al meu àmbit laboral.
Has fet servir cap servei del Col•legi?
Estic començant a descobrir el món de possibilitats que ofereix. De moment he trobat molt interessant la informació que rebem periòdicament (novetats, cursos formatius,...).
Estàs especialitzada en medi ambient i, més concretament, en l'àmbit del tractament i la gestió d'aigües. Què t'ha fet dedicar-te a aquest terreny?
Des de sempre m'ha interessat la protecció del medi ambient i tinc una passió que desconec d'on ve, però hi és, que és l'aigua. Em fascina, i sempre que he pogut he investigat una mica més sobre ella i com protegir aquest recurs (en el treball de recerca de Batxillerat, en la beca durant la universitat, en el PFC,...) i ara tinc la sort de poder dedicar-m'hi. A més a més, en un sector molt interessant tot i que de vegades una mica oblidat: la depuració d'aigües residuals.
Penses que l'enginyeria té una responsabilitat per definir el futur global?
Des del meu parer no és tant una responsabilitat per definir el futur global, sinó una responsabilitat per donar resposta als reptes del futur (i del present). Crec que a dia d'avui poques persones dubten que, com a part de la societat, tenim una responsabilitat amb el món que ens envolta, i és que hem de procurar fer tot el que estigui a les nostres mans per minimitzar el nostre impacte sobre ell. Com a enginyeres i enginyers, a més, tenim l’oportunitat d'anar més enllà. Desenvolupant o aplicant noves tècniques i mètodes podem aconseguir reduir el consum d'energia, d'aigua o d'altres recursos, limitar la generació de residus, inclús conscienciar des del coneixement a la resta de persones.
A més a més, els i les professionals de l'enginyeria tenim també la responsabilitat (i l’oportunitat) de posar a l'abast de les institucions el nostre coneixement per a plantejar una societat més sostenible.
Com veus el futur de l'enginyeria? Cap a on tendeix o hauria de tendir?
Crec que en un futur les aportacions de l'enginyeria a la societat tindran cada cop més impacte i els esforços es centraran sobretot en tres àmbits: en el mediambiental, en el de les comunicacions i en la tecnologia aplicada a la medicina, tots ells per millorar la vida de les persones. A més a més, cada cop s'implicarà més en el disseny als usuaris finals per tal de definir solucions més ajustades a les seves necessitats. Independentment de les solucions tecnològiques, però, crec que hauríem d'anar sempre acompanyats de l'ètica professional.
Tinc la sensació que hem passat d'una època on la tècnica i el seu desenvolupament eren molt importants a una època en la qual el màrqueting i la imatge són la prioritat número u, fent que de vegades sigui més important el que diem que fem i ens mou que el que realment fem i ens mou (fins i tot de vegades no tenen perquè ser coincidents). Això ens obliga, a més a més, a tenir sempre present l'esperit crític, que ens ha d'ajudar a destriar tota la informació que ens arriba per quedar-nos amb allò que considerem que és real. Sigui quin sigui el futur de l'enginyeria, considero que qui ens hi dediquem hauríem d'intentar, en la mesura del possible, fer allò en què creiem sense oblidar-nos que vivim en societat i, per tant, les nostres decisions i accions poden tenir efectes sobre la resta.
