Ariadna Carrobé està cursant el doctorat en l’àmbit de l’enginyeria i la sostenibilitat, vinculat en projectes de cooperació a Àfrica. Ens ha explicat com el futbol l’ha portat a ser una nova col•legiada, de la importància d’associar-se i del paper clau que pensa que ha de tenir l’enginyeria en el desenvolupament.
1. Per què t'has fet del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya?
La història és graciosa però molt sincera. Tot va començar perquè des de la demarcació de Lleida s’està fomentant molt involucrar als estudiants i recent titulats al col·legi i fer-los partícips de les seves activitats. L’any passat es va crear un grup de futbol on s’hi van apuntat tots els companys de classe. A mi el futbol no m’interessa massa, però anar-los a animar, tant com vulguin. A partir d’aquí amb la broma del futbol ens vam associar tots i, des d’aleshores, que en formem part. Abans com associats i ara que tinc el títol com a col·legiada. La veritat es que va ser tot una casualitat, no m’hi vaig apuntar intencionadament perquè volia formar part del col·legi d’enginyers.
2. Què n'esperes del Col·legi?
Ara que tot just he sortit de la Universitat i desconec el parc empresarial de Lleida, per un costat, crec que ha de ser el vincle més directe que tenim els recent titulats cap al món professional i empresarial del territori. Per altra banda, s’organitzen cursos de formació en aspectes i temàtiques concretes que no es veuen a la universitat i que, per tant, poden ser molt útils depenent de cap a quin sector estiguem orientats. Finalment, el col·legi no deixa de ser una associació i, com a tal, m’agrada que s’organitzin activitats com el torneig de futbol que comentava abans, de pàdel, els sopars de germanor i altres activitats al llarg de l’any com sortides i activitats durant el cap de setmana.
3. Per què ets del Col·legi?
Pel que comentava abans del punt aquest associatiu. Jo ara mateix estic fent el doctorat i no estic visant projectes, per tant el que m’atreu del Col·legi son les activitats que s’organitzen, tant a nivell més educatiu com lúdiques.
En realitat fa relativament poc que m’he col·legiat i encara no he gaudit de tots els serveis que ofereix, però si que he anat varies vegades a preguntar i assessorar-me sobre el Col·legi, ofertes de feina i cursos.
4. Què t'ha fet dedicar-te al camp de l’energia i el medi ambient?
A més de l’enginyeria mecànica que es un grau molt general, vaig estar a Finlàndia un any cursant assignatures específiques d’eficiència energètica i sostenibilitat que m’ha donat peu a obtenir un títol universitari en aquest àmbit. M’agrada aquesta branca de l’enginyeria ja que crec que és clau actualment i ho serà cada cop més en el futur. Crec que totes les millores i avenços tecnològics s’han d’enfocar a millorar les prestacions actuals tenint en compte el medi ambient i els impactes sobre el planeta i les persones. Qualsevol avenç a dia d’avui, ha de ser multi-objectiu, no es pot centrar només en la vessant tecnològica sinó que s’ha de tenir en compte el tipus d’usuaris a qui va destinat, l’impacte ambiental que tindrà a curt i llarg termini, els canvis que es produiran durant el procés de producció, etc. El que potser per uns usuaris suposa un gran avenç per uns altres pot ser una desgràcia; o a vegades sacrificar una mica de tecnologia per tenir en compte el medi ambient també és un gran avenç.
5. Penses que l’enginyeria té una responsabilitat per definir el futur global?
Evidentment. L’enginyeria, igual que la medicina, s’ha d’entendre com una eina que té la societat per avançar, millorar i facilitar la vida de totes les persones del planeta. Emfatitzo, totes les persones del planeta, ja que moltes vegades ens oblidem dels països en vies de desenvolupament, i només pensem en les nostres pròpies millores i comoditats i no es tenen en compte les realitats d’altres països amb menys recursos econòmics, educatius, d’infraestructures.... En el món tant global en que vivim, qualsevol decisió o acció que es pren en un país, té un impacte major o menor, en la resta de països, i moltes vegades aquests impactes no es valoren. Per tant crec que l’enginyeria és una peça clau, que hauria d’estar a l’abast de tothom permetent les col·laboracions entre països, dins de les opcions de cadascun, per un futur global i millor per a tots.
6. Com veus el futur de la enginyeria? Cap a on tendeix o hauria de tendir?
Tal i com explicava abans, a mi m’agradaria veure com els països, inclús les diferents empreses dins un marc de competitivitat sana, col·laboressin per millorar qualsevol aspecte de la societat que ens puguem imaginar, sense deixar de banda aquelles persones que no tenen recursos però que també tenen dret a millores tecnològiques. Crec que quan es parla de l’enginyeria en el futur, tothom pensa amb naus espacials o amb cotxes voladors. Però algo que sembla tant senzill com construir un sistema de subministrament d’aigua potable per un poble del Camerun, o proporcionar energia als pobles del Nepal, és un repte igual o més important de l’enginyeria que la majoria de ciutadans ignora.
Per tant jo crec que l’enginyeria ha de tendir a satisfer les necessitats de la societat, però enfocar-ho de manera multidireccional, tenint en compte els usuaris, l’economia i el medi ambient. A més, m’agradaria que més gent fos conscient de les mancances tecnològiques d’altres països i s’invertissin més recursos en proporcionar-los les necessitats bàsiques que moltes vegades ni tenen: accés a aigua potable, allotjament, sanejament, gestió de residus... que també son projectes d’enginyeria i per tant, la nostra responsabilitat.
