Per a més informació clica a la fitxa de la jornada
El passat 17 d’octubre es va celebrar la tercera sessió del cicle “Reforma del comerç d'emissions de CO2: Visió de les empreses afectades”, organitzat conjuntament per les comissions de Canvi Climàtic i Economia Circular, Energia i Indústria Química dels Enginyers Industrials de Catalunya, l'Oficina del Canvi Climàtic de la Generalitat i Fundació Fòrum Ambiental.
La sessió celebrada a la ciutat de Tarragona, la va obrir, Fernando Torres, president de l’EIC, demarcació Tarragona que va donar la benvinguda als ponents i assistents, i va introduir el debat afirmant que a “Catalunya tenim el 50% de la indústria química d’Espanya i per mantenir la competitivitat i és molt important conèixer com jugaran aquestes empreses el partit del comerç de les emissions”.
Jeroni Farnós, president de la comissió d'Indústria Química, va ser l’encarregat de presentar els ponents i la seva trajectòria i va indicar que l’objectiu de la sessió era “escoltar les empreses dels sectors de la petroquímica, ciment, acer i incineració que han d’aplicar la nova regulació del comerç d'emissions de CO2”.
El primer ponent a exposar el que succeeix en el sector de la incineració de residus va ser Armengol Grau, director-gerent de Sirusa que va revelar que de la petjada de carboni de la seva empresa "el 97% són emissions directes, però d'aquestes 55-60% són biogèniques, com més plàstic cremem més emissions antropogèniques tenim" i va afegir que “tenim una crua realitat: la circularitat encara és baixa, no tindrem circularitat si no tenim una bona recollida selectiva de residus”.
Des del sector del ciment, Manel Guillem, Head of Strategic Innovation a Cementos Molins, va explicar que per arribar als objectius marcats per la Unió Europea han fet “un plan d’actuacions per reduir les emissions en clinker, ciment, formigó, construcció i recarbonatació” però afegeix que per la neutralitat en el seu sector “cal la captura, ús i emmagatzematge del CO2” i va advertir que les empreses que no evolucionin “tenen els dies comptats i per això és necessària la implicació de l'administració”.
La situació en el sector de l’acer és ben diferent perque parteixen d’un material reciclat. Anna Casals, Head of Innovation a Celsa va assegurar que “pel 2030, Celsa es compromet a reduir les emissions de CO2 en un 50% -comparat amb el 2021- i arribar al 98% de circularitat i, pel 2050, assolir el carboni neutral” però també va advertir que les empreses del sector de l’acer tenen el risc de deslocalització si totes els drets d’emissions són facturats “perquè cada vegada són més cars i això penalitza”.
La descarbonització del sector químic, són paraules majors, cal una inversió molt important “ser verds val diners” va advertir Ignasi Cañagueral, Site Director de DOW Chemical. I va explicar que en el sector químic, les plantes de producció d’etilè (crackers) són les que més emissions generen i a Europa en tenim 45, de les quals 2 a Tarragona i “per descarbonitzar un craker es necessiten 1.000 M€, per tant no serà possible descarbonitzar-los tots”, va afegir aquest directiu de DOW, “si aconseguim descarbonitzar els crakers, aconseguirem descarbonitzar la indústria química”, va sentenciar.
En acabar els experts les seves exposicions, Jeroni Farnós va concloure que “si volem fabricar ciment, plàstics, acer, un aspecte rellevant és la sostenibilitat, però també els mercats, ja que són molt competitius i l’economia és un factor molt important” i va tancar la sessió convidant als assistents a la quarta i darrera sessió d'aquest cicle “Solucions tecnològiques. Captura, emmagatzematge i ús de CO2” que se celebrarà el pròxim 25 d’octubre.
Per a més informació clica a la fitxa de la jornada
