Els residus orgànics s’han consolidat com un recurs clau per avançar cap a la bioeconomia circular, amb aplicacions en la producció de bioenergia, biofertilitzants i bioproductes. Aquesta visió ha centrat la sessió “Residus biodegradables”, organitzada en el marc del cicle “Bioenergia i biomaterials” per la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular dels Enginyers Industrials de Catalunya.
La jornada ha comptat amb la benvinguda de Xavier Flotats Ripoll, professor emèrit d’Enginyeria Ambiental de la UPC, que ha remarcat que, davant els reptes climàtics i l’oposició social a algunes tecnologies, “l’únic que podem fer és posar coneixement contrastat sobre la taula”. Ivet Ferrer Martí, catedràtica del Departament d’Enginyeria Civil de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha explicat el paper de la digestió anaeròbia en la transformació de residus biodegradables —com fangs de depuradora, fracció orgànica municipal, fems, purins o residus agroindustrials— en biogàs i digestat, i ha destacat que, en la bioeconomia circular, “els residus deixen de ser un residu orgànic i es converteixen en un recurs per obtenir biofertilitzants, bioproductes o biocombustibles” .
Per la seva banda, Antoni Sánchez Ferrer, catedràtic del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha abordat la fermentació en estat sòlid com una tecnologia amb gran potencial per obtenir biomaterials a partir de residus orgànics. Sánchez ha defensat que es tracta “d’un procés paradigmàtic en la bioeconomia circular” perquè permet transformar un residu en un bioproducte capaç de substituir matèries primeres finites, tot i que ha advertit que encara presenta reptes científics i tecnològics abans d’una implantació industrial àmplia .
