La gestió de l'aigua a Catalunya és un dels reptes més importants que tenim. L'Observatori de l'aigua, format pels enginyers industrials, conjuntament amb els col·legis professionals d'agrònoms, de camins, canals i ports i d'economista, es va crear amb l'objectiu de resoldre la situació d'emergència hídrica que viu Catalunya i per evitar que es repeteixi en un futur. Durant la jornada El futur de l'aigua a Catalunya, organitzada per Enginyers Industrials de Catalunya a la Delegació del Vallès, s'han discutit les principals tendències i riscos que afecten la disponibilitat futura de l'aigua, a més dels principals eixos de treball.
Marc Oliva, Enginyer Industrial, director de Solstener i president de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, ha estat el primer ponent a intervenir. Oliva ha anunciat que no podem "oblidar-nos que el problema persisteix". Tot i que és veritat que ja no tenim una sequera tan intensa, continuem tenint un problema estructural i Oliva ha defensat "continuar treballant per millorar la gestió de l'aigua, i essencialment això vol dir millorar l'ús i ser més eficients". L'enginyer industrial ha advocat per una producció d'aigua que no depengui de la pluja sinó per les dessaladores, la regeneració i la utilització dels aqüífers per ser capaços de tenir una xarxa més interconnectada i, segons Oliva, "més resilient i que ens permeti ser més flexibles". "No volem una governança fraccionada de país" ha sentenciat Oliva.
Seguidament, Carles Conill, enginyer de Camins, Canals i Ports i president de la Comissió d'aigua, energia i medi ambient del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, també ha exposat informació útil sobre la situació actual a Catalunya. "Es parla poc de la sequera, sembla que estigui solucionat, el qual no és cert del tot, perquè els embassaments s'han omplert un 40% i estem dintre de la situació estructural de sequera".
L'Observatori Intercol·legial de l'Aigua de Catalunya continua treballant, encara que hagi plogut, per buscar una solució definitiva al problema estructural, que és la sequera que vindrà lligada al canvi climàtic. Sobre el tema, Conill ha afirmat que això és "una realitat que gairebé ningú discuteix, tenim comarques a Catalunya on no hi ha aigua".
Per tant, enginyers i economistes, treballen buscant quatre línies de treball. La de tecnologia per proveir-nos d'aigua, com de l'estalvi i una major eficiència de l'aigua en el rec, així com és mallar el territori català per poder fer arribar aigua d'on n'hi ha a on en faci falta, i apuntar temes de governança del sector que s'haurien d'atacar. "Ha plogut, però nosaltres continuem pensant en l'aigua de cara al 2050" ha afirmat Conill.
Els dos ponents de la jornada són membres de la coordinació de l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua i han estat d'acord en el fet que volen que l'administració escolti. Conill ha continuat assegurant que "som societat civil i volem aportar solucions, ens oferim al govern que ens tingui en compte". L'Observatori està absolutament disposat a aportar solucions, talent, i a col·laborar amb què el govern, que és qui té la primera responsabilitat de fer-ho pugui aportar aquesta solució de garantir l'aigua per tothom i en qualsevol moment per tots els catalans.
