Accedeix a la fitxa de la jornada
Quan una empresa familiar ha de decidir externalitzar la direcció general? Quins riscos suposa aquesta decisió? I avantatges?
Aquests són alguns dels temes que es van debatre aquest dimarts a la jornada ‘Non-family CEO: com un director general extern pot contribuir a l'èxit d'una empresa familiar’ organitzada per la Comissió de Lideratge Empresarial. En una taula rodona moderada per Marta Margarit, presidenta del Consell d'Administració d'Enagás Renovable, els tres ponents han pogut oferir les tres visions d’aquesta equació: Eva Magriñá, directora general de Personal Care d'AC Marca, ha explicat què vol dir ser la directora general d’una empresa familiar, Pere Girbau, CEO de Girbau Group, ha exposat els canvis que s’han de fer en una empresa familiar per assumir l’externalització de la direcció, i Ignasi Rafel, cofundador de Talman Group, ha posat sobre la taula les característiques dels directors generals que poden incorporar-se en empreses familiars.
Rafel ha explicat que abans que una empresa familiar incorpori el directiu extern ha de tenir molt clars els motius pels quals es pren aquesta decisió i, sobretot, que hi hagi consens entre els familiars de l’empresa que permetin definir atribucions, responsabilitats i autonomia que se li donarà. “Cal aportar paciència i generositat per les dues bandes”, ha assenyalat Rafel. Per la seva experiència, la idea que el primer director general no funciona és un tòpic, però sí que reconeix que genera tensions en el si de la companyia pels canvis que implica.
En aquest sentit, Pere Girbau, que ha codirigit molts anys el grup amb una direcció compartida amb la seva cosina, ha corroborat aquesta opinió, I ha animat els directors generals propietaris d’empreses familiars a prendre aquestes decisions tenint en compte alguns aspectes: “has de fer un esforç per no ficar-te en la gestió, però t’ho passes bomba perquè pots dedicar-te a fer les coses que realment t’agraden”.
Per la seva banda, Magriñá, que recomana l’experiència, adverteix que “no tot són flors i violes” però que és la manera més propera de sentir-se propietari d’una empresa sense ser-ho. “Tens la sensació que allò està a les teves mans i que la teva empremta és rellevant”, destaca Magriñá, que contraposa aquesta situació a la de les multinacionals. “Les empreses familiars tenen ànima”, resumeix Magriñá.
