Que les noies treuen millors resultats acadèmics, però acaben cobrant menys que els homes. L’economista i professora de Harvard Claudia Goldin es va fixar en aquest fet i va decidir posar-hi la banya per treure’n l’entrellat: buscar les causes-arrel que generen les bretxes salarials. I en això va dedicar la seva recerca universitària que va contribuir al Premi Nobel d’Economia el 2023.
L’enginyer Rafa Martínez va descobrir la teoria de Goldin i va veure que no era prou coneguda als entorns empresarials, un dels àmbits que pot començar a canviar les coses. Per això, l’ha analitzat en profunditat i en fa, sempre que pot, difusió. La darrera acció ha estat la jornada ‘Claudia Goldin i la bretxa de gènere: una premi Nobel per entendre la desigualtat’, organitzada per la Comissió d’Equitat, Tecnologia i Futur, en el marc del 8-M.
Les decisions de la parella en tenir fills, font de desigualtats
Goldin ha estudiat la desigualtat als EUA el darrer segle i ha estudiat els patrons familiars, educatius i laborals de les dones al llarg de les dècades. Una de les fites que ha canviat la relació de les dones amb el món laboral ha estat l’aparició de la píndola anticonceptiva, ja que retardar la maternitat ha permès, a les dones, treballar-se la carrera professional.
Segons explica Martínez, la recerca de Goldin es fixa, però, que les diferències salarials creixen sobretot en les dones graduades, respecte dels homes també graduats, i sobretot, a partir dels trenta anys i elabora una conclusió basada en dues idees: la bretxa salarial depèn de les decisions de les parelles quan tenen fills i del cost que té la flexibilitat temporal. Segons Goldin, quan les parelles decideixen tenir fills, la flexibilitat temporal de la feina és un factor a l’hora d’acordar com es reparteix el temps per tenir cura dels fills. Sovint, les feines més ben remunerades són poc flexibles i les dones, precisament, ocupen les feines més flexibles.
I les solucions?
Martínez reconeix certa ‘decepció’ perquè Goldin dedica poc espai a les solucions, però les resumeix en la necessitat de flexibilitzar totes les feines per fer-les més productives. I per flexibilitzar les feines, Goldin proposa bons canals de comunicació perquè hi hagi substituts, reducció dels viatges, augment de les trucades a distància, més treball en remot. D’aquesta manera, explica Martínez, Goldin preveu que es pot fer un repartiment equitatiu del temps, clau per reduir aquesta bretxa de gènere encara tan present.
L’enginyeria a Catalunya i les desigualtats
Tot i que la recerca de Goldin es basa en dades i perfils americans, a Catalunya no es donen xifres massa diferents. “No estem tan lluny de les dades de Goldin”, ha dit la vicepresidenta de la Comissió d’Equitat, Tecnologia i Futur, Imma Font, que ha exposat que a Catalunya es perden les dones en les posicions més remunerades i que, per exemple, només el 6% dels càrrecs de direcció general mentre que en les franges de salaris mitjans d’entre 20.000 i 40.000 euros la distribució és proporcional. “En els salaris més alts perdem un gran percentatge de dones”, diu Font.
Font també ha desgranat les dades de l’enquesta ‘Enginyeria i equitat’, feta per Enginyers Industrials de Catalunya, en la que es posa de manifest una diferència de gènere entre els qui perceben o no aquesta discriminació. Un 48% de les dones creu que n’hi ha mentre que només es percep per part d’un 20% dels homes. “Quan algú gaudeix del privilegi no s’adona que el té”, ha afegit Font.
Compromís amb l’equitat a la professió
Font ha destacat que la majoria dels professionals que han respost l’enquesta recomanarien la professió i que, a més a més, l’enginyeria té menys bretxa salarial, un 10%, que la mitjana, que és del 19,5%. Per això, defensa que el talent femení és important per donar resposta a reptes presents i futurs i pot ser un sector cabdal per reduir la bretxa salarial. “Les tendències són positives, perquè es comencen a reduir”, diu Font, “l’enginyeria és una bona professió i és important que s’hi incorpori el talent femení; és una oportunitat per la societat”.
En aquest sentit, reivindica que la institució té el propòsit de contribuir en aquesta igualtat. Així ho ha corroborat la presidenta de la Comissió, Mariló Casas, que ha recordat que l’Associació i el Col·legi està compromès amb la lluita per la igualtat i n’ha destacat projectes com el Decàleg d’Equitat o el conte de ‘La màgia de l’enginyeria’.
