Accedeix al vídeo i a la documentació clicant a la fitxa de la jornada
En un context de canvi climàtic i de reducció, en les pròximes dècades, dels recursos hídrics convencionals (provinents del cicle natural) entre el 25 i el 40%, l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua adverteix que la generació d’aigua nova és necessària i urgent. La segona sessió del cicle de debats i conferències sobre la gestió de l’aigua a Catalunya, impulsada per l’Observatori i celebrada el 21 de febrer de 2024 a la Demarcació de Girona d’Enginyers Industrials de Catalunya, va posar el focus en l’obligatorietat d’aportar nous recursos hídrics en el sistema perquè, cada vegada més, l’aigua serà un recurs escàs i imprevisible.
L’acte a Girona va servir per presentar l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, format pels col·legis d’Enginyers Industrials, d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, d’Enginyers Agrònoms i d’Economistes de Catalunya, i reforçar l’aposta per la connexió en alta de totes les xarxes d’aigua. L’Observatori defensa que cal incrementar la dessalinització i la regeneració d’aigua, així com recuperar els aqüífers, amb les tècniques de recàrrega i aprofitament necessàries.
Joaquim Reda, president de la Demarcació de Girona, va donar la benvinguda a la sessió, moderada per Marc Oliva, president de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular, destacant que “com a enginyers i enginyeres creiem important fer un pas endavant i posicionar-nos davant d’un dels reptes actuals del mon avui que és l’aigua i el canvi climàtic i aportar solucions”.
L’enginyer industrial Jordi Agustí va explicar que “la transició hídrica és un canvi de model, de l’aigua meteorològica a l’aigua nova, que ens garanteix la capacitat de tenir recursos hídrics de forma continuada”. Ana García, presidenta de la Comissió d’Economia i sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya, va advertir que “estem en un moment únic per l’estat d'emergència i restriccions aplicades i amb unes conseqüències econòmiques no estimades. Per aquesta raó, és imprescindible forjar un acord sobre les solucions que subministren resiliència i aigua per a tothom”.
Mesures concretes de la transició hídrica a Catalunya
Entre les diferents mesures concretes per potenciar l’aigua nova en el sistema, l’Observatori va apel·lar a l’augment de l’aigua dessalinitzada a través de la construcció de noves plantes, més enllà de l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i el projecte i construcció de la del Foix previstes, i l’increment de l’aigua regenerada amb noves estacions com, per exemple, la de Sant Feliu de Llobregat i la del Besòs.
Pel que fa a l’aigua dessalinitzada, Guillem Gilabert, doctor enginyer químic, va apuntar que “encara tenim aigua gràcies a la dessalinització” i que les previsions són molt encoratjadores perquè “la dessalinització es doblarà al 2029, la independència climàtica pujarà del 32 al 62% i la generació d’aigua nova a Catalunya s’aproparà a la d’Israel (85%) i a la d’Eivissa (90%)”.
Al llarg de la jornada, també es va destacar la importància de treballar en la circularitat de l’aigua en la indústria i les ciutats, ampliant el tractament d’aigua potable al Besòs, al Llobregat (Abrera i Sant Joan Despí) i a Cardedeu, i amb l’execució de noves captacions superficials i subterrànies.
Laia Llenas, doctora enginyera química, es va centrar en les possibilitats de reutilitzar l'aigua en la industria agroalimentaria (el primer sector manufacturer a europa i dels que més aigua consumeix). “En els escorxadors, la regulació actual només permet l’ús de l’aigua regenerada en la neteja dels vehicles i els corrals; cal maximitzar-la i optimitzar la tecnologia existent”, va destacar Llenas.
Joan Girona, membre de la Comissió d’Aigua d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, va exposar les diferents tecnologies existents per produir més aliments amb menys aigua. Entre altres, Girona va destacar la sensòrica, els bessons digitals, la teledetecció, “i tot es pot integrar en models al núvol per aplicar-ho als conreus i solucionar problemes d'excés de creixement o d’aigua, entre altres”.
Miquel Rovira, doctor enginyer químic, va apuntar que el 20% del PIB a Catalunya és industrial i que “cal fer un ús sostenible de l’aigua, si volem reindustrialitzar el país”. Rovira va explicar que el camí cap a l’abocament zero és progressiu, va recordar que l’aigua també és un camí cap a la descarbonització industrial i que “cal anar cap al concepte de múltiples aigües per a múltiples usos”.
En la sessió també es va abordar, com a una de les mesures concretes per aportar aigua nova, la recuperació de pous en desús, que permetin alliberar recursos dels embassaments, i tendir a l’abocament zero de les depuradores del litoral al mar, a partir de la purificació de les seves aigües per a la recàrrega dels aqüífers. En aquesta línia, el doctor enginyer de camins, canals i ports, Joan Botey, va advertir que “tenim recursos subterranis disponibles desaprofitats” i va donar xifres: en any sec, estem parlant d’uns 393 hm3/any, “el que equivaldria als embassaments de Sau i Susqueda plens (398 hm3)”.
Carlos Montero, membre de la Comissió d'Aigua, Energia i Medi Ambient del Col·legi de Camins, Canals i Ports, va explicar la solució de l'aigua reutilitzada planificada, “una mesura estructural, no d’emergència, per recarregar els aqüífers, per mantenir el volum embassat, per l’agricultura, per millorar el cabal ecològic, entre altres usos”. Actualment, a Catalunya es depuren al voltant de 700 hm3 d’aigua a l’any, dels que una mica més del 50% s’aboca al mar o a trams finals dels rius i només es reutilitza el 12%.
El biòleg Lluís Sala va destacar el paper de la purificació i recàrrega d’aqüífers “com a solució que contribueix a la millora de la garantia d’abastament en zones costaneres”. En aquest sentit, Sala va assenyalar que les EDAR, juntament amb les respectives instal·lacions de purificació d’aigua, “tindran un rol estratègic importantíssim en la conservació de l’aigua dolça i en la futura garantia d’abastament”. “Cal avançar cap a una nou cicle cultural de l'aigua”, va afegir.
El cicle de debats i conferències sobre la gestió de l’aigua vol promoure un model de gestió dels recursos hídrics resilient, robust i flexible, en un context de canvi climàtic i de sequeres recurrents com l’actual. Els quatre col·legis que formen part de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua es comprometen a aportar coneixement científic en el debat públic i proposar actuacions que tinguin en compte la complexitat territorial de Catalunya, els reptes socials i econòmics, lligats a la gestió de l’aigua, i la coherència i compliment dels objectius de sostenibilitat.
Finalment, Jordi Agustí va concloure la jornada explicant que tot aquest conjunt d'eines i tecnologies que tenim a l'abast han de servir "per fer una reconsideració urgent i profunda dels usos, gestió i planificació de l'aigua" i que "cal impulsar decididament una transició hídrica davant l'escenari d'imprevisibilitat que ens espera en les dècades vinents".
Accedeix al vídeo i a la documentació clicant a la fitxa de la jornada
