Per a més informació clica a la fitxa de la jornada
La Unió Europea ha posat moltes esperances en l'hidrogen com a vector energètic per substituir durant la primera meitat d'aquest segle els hidrocarburs líquids i gasosos. Per aquesta raó, es va publicar el Full de Ruta de l'Hidrogen (febrer de 2019) amb l’objectiu de què aquesta font constitueixi el 24% de l'energia final consumida a la UE pel 2050. Un percentatge que podria permetre la reducció de 560 Mt de CO2/any i generar més de 5 milions de llocs de treball.
Per assolir aquest objectiu, els diferents països europeus han encetat diferents programes en tots els àmbits de la cadena de valor de l'hidrogen (producció, transport, emmagatzematge i ús) que permeten el desenvolupament de la tecnologia en els seus diversos àmbits (transport, ús tèrmic, matèria primera, etc).
En l'Estat Espanyol han sorgit diverses iniciatives alineades amb aquest Full de Ruta Europeu entre las que destaquen el Corredor Basc de l'hidrogen i la Vall de l'Hidrogen de Catalunya. En una primera sessió, el Grup de Treball de l’Hidrogen de la Comissió d’Energia va organitzar, el 15 de febrer de 2022, una jornada en línia per parlar sobre la iniciativa basca amb el responsable de projectes del Clúster d’Energia Basc, Marcos Suárez García, i Elías Unzueta, gerent de Petronor Innovació.
Marcos Suárez va destacar que el Corredor Basc de l’Hidrogen és fruit “d’un teixit empresarial industrial, amb proveïdors de generació renovable i amb fabricants d’equips de distribució de gasos però també de l’existència d’un important sector usuari com són la indústria siderúrgica o paperera, entre d’altres”.
“L’objectiu és crear un ecosistema de l’hidrogen amb base a Euskadi que amb una estratègia de col·laboració públic-privada permeti avançar en la descarbonització dels sectors de l’energia, mobilitat i dels diferents àmbits industrials”, va afegir Suárez.
Elías Unzueta, gerent de Petronor Innovació, va explicar que “el Corredor Basc de l’Hidrogen vol integrar, en un mateix projecte, els diferents usos de l’hidrogen (industrial a la refineria i mobilitat i sector residencial en el parc tecnològic d’Abanto) com a banc de proves que ens ajudi a moure les palanques regulatòries i sigui la base per a futurs projectes a major escala”. En concret, Unzueta va destacar “l’hidrogen com a facilitador de la transició energètica” i com a força tractora “de grans oportunitats de desenvolupament tecnològic en tota la cadena de valor”.
Unzueta va donar les xifres del Corredor Basc de l’Hidrogen, una iniciativa que engloba 11 institucions, 56 empreses, 13 centres de coneixement i associacions empresarials i 44 empreses que formen part de la plataforma industrial. La inversió en aquest projecte és de 1.520 milions d’euros pel 2020-2026 i es preveu de més de 1.500 milions pel període 2026-2030, amb una reducció de CO2 resultant de 1.620.000 t/any i amb la creació d’uns 1.340 llocs de treball directes i més de 6.700 indirectes.
Entre els diferents projectes que s’estan desenvolupant en el Corredor Basc de l’Hidrogen destaquen la instal·lació d’un electrolitzador de 100MW (que suposarà la generació de 2 t/h d’hidrogen renovable i que serà la principal matèria primera de la refineria de Bilbao), d’una planta de biogàs a partir de diferents tipus de residus (per piròlisi) i d’una altra de demostració per a la producció de combustibles sintètics (8.000 l/dia, 50 bbd).
Pel que fa a la mobilitat i logística, Unzueta va explicar que “s’instal·laran 30 hidrogeneres en les estacions de servei de Repsol i Petronor fins el 2030” i s’estan fent diferents estudis per comprimir, emmagatzemar, refredar i dispensar hidrogen als dipòsits dels vehicles lleugers i pesats, entre d’altres iniciatives. El parc tecnològic d’Abanto serà el punt d'unió de tots aquests projectes.
Respecte al desenvolupament tecnològic i industrial, el gerent de Petronor Innovació va avançar la creació d’una fàbrica d’electrolitzadors per abastir el mercat espanyol, el disseny, fabricació i instal·lació de la primera unitat comercial del sistema de generació elèctric (Metanol) a partir d’hidrogen verd generat a bord (a través del reformat de biocombustibles per alimentar els sistemes auxiliars dels vaixells i la seva propulsió) i el desenvolupament d’electrolitzadors de nova generació (SOE d’alta temperatura), entre d’altres.
Per a més informació clica a la fitxa de la jornada
