Les comunitats energètiques són probablement l'eina principal per fer realitat l'empoderament ciutadà en el sector energètic. Establertes per les directives de la UE i a l'espera de la transposició imminent a la normativa estatal, la regulació actual ja comença a permetre el seu desenvolupament al nostre país en diferents àmbits. La comissió d’energia va organitzar, el passat 16 de novembre de 2021, una jornada per presentar casos pràctics i solucions en l’àmbit municipal, territorial i industrial.

Les comunitats d’energia no tenen un marc normatiu, si volem anar depressa cal anar més enllà de la directiva”, va defensar Joan Herrera, director d’Acció Ambiental i Energia de l’Ajuntament del Prat del Llobregat. Herrera va presentar el projecte de creació de la “Comunitat Ciutadana de l’Energia” en favor de l’autoconsum compartit i que té com a objectius els de subministrar i comercialitzar energia, instal·lar plaques fotovoltaiques, repartir els excedents, oferir serveis d’eficiència energètica a famílies i empreses, serveis de mobilitat compartida, emmagatzematge i en un futur, si el marc normatiu ho permet, la gestió de la distribució. Herrera va defensar que “cal superar la limitació dels 500 metres i introduir la idea de què la teva teulada no té perquè estar a casa teva”.

Ferran Garrigosa, director de Desenvolupament de Negoci a Km0 Energy, va explicar quines opcions tenen les comunitats energètiques per començar a funcionar tot i la manca actual d’una figura jurídica. “En l’actualitat, hi ha dos models de negoci: la iniciativa privada i la pública i la manera de funcionar és a partir de l’Autoconsum compartit en xarxes exteriors”, va explicar Garrigosa.

Les avantatges del model de Comunitat Energètica, segons el director de Desenvolupament de Negoci de Km0 Energy, són l’estalvi energètic, una compra agregada d’energia, una instal·lació col·lectiva més econòmica i sostenible i una major compatibilitat urbanística. D’altra banda, les limitacions de l’Autoconsum compartit és que només és possible per a instal·lacions i consumidors connectats a la baixa tensió, la potència màxima de les instal·lacions és de 100 kW, es reparteix en % entre els consumidors participants i que es resta de la factura els kWh que corresponen i, per tant, no hi ha una activitat econòmica directe. Garrigosa va apuntar que “el consum és a la indústria, per tant, és on hem de fer un major esforç per implementar-hi l’Autoconsum”.

En aquesta mateixa línia, Jesús Teixidor, soci de SUNO Enginyeria de Serveis Energètics, va defensar que “hem de fixar-nos en el consum tèrmic, tant a nivell domèstic com industrial, i plantejar-nos la seva incorporació en les comunitats energètiques”. Teixidor va explicar que la seva consultora vol actuar en els polígons industrials amb l’objectiu de potenciar l’autoconsum i implementar mesures d’eficiència energètica per reduir els consums (la indústria representa un 25% del consum d’energia final a Catalunya). Com va recordar el soci de SUNO Enginyeria de Serveis Energètics, “el kilowatt més ecològic és el que no es consumeix”.

La darrera intervenció va ser de Montserrat Mata, presidenta d’EMELCAT, que va parlar sobre la gestionabilitat d'una comunitat energètica basada en l’Autoconsum. A nivell tècnic, seria amb un convertidor -amb o sense bateria- regulat segons la programació del fabricant, a nivell de gestió de la companyia elèctrica seria un repartiment segons l’acord de treball en els autoconsums col·lectius, la factura a partir dels comptadors i estaria regulat per llei i, finalment, en el cas d’una gestió a través d’una societat creada seria un repartiment d’una quota, regulat pel reglament de règim intern de la comunitat. “La nostra proposta és la Cooperativa de consum, una fórmula que permet barrejar persones jurídiques i físiques, privades i públiques, amb socis consumidors i col·laboradors i en la que l’òrgan principal de decisió és l'assemblea”, va afegir Montserrat Mata.

Per a més informació clica a la fitxa de la jornada

Compartir