L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua ha presentat a la nostra seu una proposta amb visió 2050 per garantir l’accés sostenible i equitatiu a l’aigua a tots els territoris i assegurar la competitivitat econòmica del país. Davant els reptes que planteja el canvi climàtic, els quatre col·legis integrants de l’Observatori han subratllat la necessitat d’una xarxa hídrica interconnectada que respongui a l’increment de la demanda i a la disminució de la pluviometria.
Els experts han situat el Corredor Litoral de l’Aigua com el primer pas clau en aquesta estratègia. Aquesta infraestructura hauria de permetre una resposta àgil a emergències hídriques i, en una segona fase, establir un acord amb el Canal d’Urgell per aprofitar els excedents derivats de la seva modernització, quan sigui necessari, en altres zones del territori.
Carles Conill (Col·legi de Camins, Canals i Ports) i Marc Oliva (Enginyers Industrials de Catalunya), coordinadors de l'Observatori, van desgranar els detalls generals del document i els altres autors de l'informe, Ana Garcia (Col·legi d'Economistes), Carlos Estaran (Enginyers Agrònoms), Jordi Agustí (Enginyers Industrials de Catalunya) i Albert Vilalta (Col·legi de Camins, Canals i Ports), van exposar els diferents aspectes analitzats en una taula rodona.
El document Catalunya 2050, bases per a la transició hídrica calcula que caldrà mobilitzar 21.265 M€ en els pròxims 25 anys, entre administracions públiques i empreses privades, per garantir un sistema hídric sostenible i resilient. En aquest informe, es presenta un nou model de futur hídric que té com a objectiu assegurar “la satisfacció d’una demanda d’aigua que s’estima en 4.782 hm³, en tots els usos, per part dels 10 M d’habitants, previstos pel 2050 a Catalunya, mantenint els requeriments ambientals de rius i masses d’aigua”. Aquesta inversió no només permetria adaptar el país als efectes del canvi climàtic, sinó que també donaria resposta a l’increment previst de la demanda hídrica en els pròxims anys.
L'acte de presentació del document va comptar amb la presència de la nova directora general de Transició Hídrica, Concha Zorrilla. L'enginyera industrial i darrera presidenta de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular del Col·legi va agrair la feina d’enginyers i economistes i va valorar que les propostes provinguin de quatre col·legis diferents. Zorrilla es va mostrar convençuda que l’informe està fet “amb llums llargues, sense perdre rigor tècnic i sensibles a la necessitat d’una gestió harmònica”. En un dels primers actes públics des del seu nomenament, va recordar que l’aigua és una de les polítiques prioritàries de l’executiu i que treballaran per garantir-ne l’accés “com a bé essencial”.
10 solucions per a un futur hídric sostenible i resilient
L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua proposa, doncs, 10 solucions des d’una perspectiva tècnica, econòmica i social, que marquen un full de ruta per fer front al problema estructural de l’aigua en el nostre territori, i construir un nou model de gestió de l’aigua que s’hauria “d’acordar mitjançant un pacte de país, amb el consens tècnic, econòmic, social i polític”.
1. Ús eficient de l’aigua
Les propostes de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua per un ús eficient de l’aigua es concentren en “l’esforç per mantenir en bones condicions les xarxes de distribució”, amb una inversió total de 12.100 M€ (484 M€ anuals), i amb l’eficiència de la seva gestió també en la indústria i sobretot en l’agricultura.
2. Millora de la competitivitat i productivitat de l’agricultura
El 72% de l’aigua regulada a Catalunya es destina a l’agricultura. “Catalunya 2050, bases per a la transició hídrica” proposa una sèrie de mesures per millorar l’eficiència de l’ús de l’aigua en aquest sector, en clau també de millora de la seva competitivitat i productivitat. L’objectiu d’aquestes solucions “no és només reduir el volum d’aigua utilitzada sinó poder produir més aliments de forma eficient i millorar l’actual 40% de sobirania alimentària”, s’explica en el document.
3. Modernització i ampliació dels canals de reg
Si es volen assolir els objectius de productivitat agrícola, les inversions en la modernització dels regadius són imprescindibles, en concret, en la implantació de tècniques de reg de precisió i en la digitalització, tant de control com de mesura. L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua calcula que les inversions en modernització i ampliació dels canals de reg haurien de ser al voltant dels 3.930 M€ i de 1.080 M€ per a la tecnificació dels regs dins de les finques, assegurant eficiències globals d’un 70% o superiors. El reg tradicional és encara el predominant a Catalunya (48% de la superfície regada), seguit del degoteig (36%) i l’aspersió (16%).
Entre altres iniciatives possibles, en el document es proposa la implantació generalitzada de les tarifes bionòmiques pel reg (incloent-hi un terme bàsic (fix), determinat per la superfície regada i en una forquilla d'entre els 200 i 250€ per hectàrea, i un de variable que estigui entre 0,1 i 0,2€ per m³, quantificat segons l’aigua utilitzada) i es reprèn l’opció d’un pacte entre els regants del Segre i la Regió Metropolitana de Barcelona (xarxa ATL), a negociar amb el territori de Lleida, per bescanviar inversió en la modernització del canal d’Urgell fins a peu de parcel·la (120 M€, el 12% del total, una part significativa de la qual pertoca aportar a les persones usuàries) per un 20% dels recursos, és a dir, 50 hm³ en còmput anual, per una situació d’emergència. “Seria una manera de contribuir a la modernització del camp des del món urbà“, s’apunta en el document.
4. Es necessiten sis plantes dessaladores
Catalunya disposa, actualment, d’una capacitat de dessalació de 80 hm³, distribuïts entre les plantes de la Tordera i el Prat. Si es vol garantir el subministrament d’aigua de boca per a l’ús domèstic i urbà, que es calcula almenys en 100 litres per persona i dia i 360 hm³/any, “caldrà fer un esforç inversor d’uns 1.000 M€, per desenvolupar el 280 hm³ que falten i disposar d’un total de 6 dessaladores com la del Prat (planta que té una capacitat de 60 hm³/any) necessàries per complir amb aquesta magnitud”.
5. Abocament zero d’aigua depurada al mar
L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua aposta per prioritzar la regeneració en les plantes depuradores situades a prop de la costa, per aconseguir l’abocament zero d’aigua depurada al mar, que equivaldria a un 55% de l’ús urbà de l’aigua. En el document s’explica que incorporar els tractaments terciaris de regeneració en aquestes depuradores suposa una inversió aproximada de 500 M€. Els usos prioritaris de la regeneració són la recàrrega dels aqüífers, l’aprofitament pel reg eficient, agrícola i de parcs i jardins o de la via pública, pels cabals de manteniment, per a usos industrials (el complex petroquímic de Tarragona n’és un exemple) o per a la reutilització potable indirecta.
6. Potenciar l’ús dels aqüífers
En aquest document, es destaca la utilització dels aqüífers “no només com a font de subministrament, sinó també com a reservoris naturals d’aigua per ampliar la capacitat emmagatzemada als embassaments”. Segons l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, el volum d’emmagatzematge dels aqüífers en les conques internes és d’uns 1.000 hm³ i d’uns 400 hm³ en les conques de l’Ebre, “unes capacitats gens menyspreables”.
7. El corredor litoral de l’aigua
L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua explica, en aquest document, que el corredor litoral de l’aigua “és una mesura estructural indispensable per dotar de resiliència el futur sistema hídric de Catalunya i garantir la igualtat d’accés per tota la ciutadania”. A més, afegeixen, “cal comptar amb una xarxa interconnectada que permeti dur l’aigua dessalada i regenerada a qualsevol punt on sigui requerida”.
El Corredor Litoral de l’Aigua és una proposta per vertebrar totes les xarxes de distribució de Catalunya de les zones costaneres (on es concentra la demanda més gran d’aigua d’ús urbà). En el document es projecten els trams que caldria completar que són el d’ATLL-CAT de 65 km i que connectaria la xarxa del CAT amb la de l’ATLL (dotaria d’una gran resiliència tant l’Àrea Metropolitana, com el Camp de Tarragona i el Baix Ebre) i l’ATLL-CACBGI que connectaria el sistema d’Aigües Ter-Llobregat amb el Consorci Costa Brava Girona, aportant resiliència als sistemes molt deficitaris Muga-Fluvià. El volum d’inversió previst per executar aquestes connexions és de 600 M€.
8. Impuls a la recerca i a la innovació
En el document s’indica destinar el 4% del volum de negoci del sector en l’impuls dels recursos necessaris en recerca, desenvolupament i innovació de productes i serveis relacionats amb l’aigua. Es proposa, per exemple, la creació d’un Sand Box regulatori de l’aigua en el qual es portin a terme, de manera controlada, proves i projectes amb serveis, productes o models de negoci innovadors, que podrien ser molt interessants en actuacions com les de la reutilització.
9. Una nova governança de l’aigua
L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua aposta per a una nova governança de l’aigua que permeti “integrar la política de l’aigua en tot el territori (conques internes i de l’Ebre) i per a tots els usos (agrari, domèstic, industrial i mediambiental), convertint l’aigua en un eix vertebrador”, que incorpori tots els actors als òrgans de gestió, amb total transparència i que promogui processos participatius. El document també assenyala que aquesta nova governança “hauria d’actualitzar i mantenir el pla de regadius de Catalunya i determinar un marc metodològic homogeni per a l’establiment i càlcul de les tarifes, que tingui en compte tots els costos del servei i les amortitzacions”, entre altres objectius.
10. Garantir l’equilibri econòmic i financer del servei
Segons l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, caldrà mobilitzar 21.960 M€ per fer front a totes les actuacions previstes per poder comptar amb un sistema hídric sostenible i resilient a Catalunya pel 2050. “Els instruments econòmics emprats com a mecanisme de recaptació han de garantir l’equilibri econòmic i financer dels serveis i incentivar un ús racional de l’aigua, permetre la protecció del seu consum pels usos vitals i garantir la compensació dels costos dels serveis”, s’assenyala en el document.
En l’informe s’aposta per una estructura binòmia, amb una part fixa i una de variable, per assegurar uns recursos mínims per la prestació del servei (a través de la fixa) i donar alhora un marge al receptor per aconseguir un estalvi, fent un ús racional del servei. També es considera que caldria potenciar la integració de tots els costos, també els ambientals i els de garantia del subministrament.
Sobre l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua
L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua l’impulsen els col·legis professionals d’Enginyers Industrials, Agrònoms i de Camins, Canals i Ports i el d’Economistes en un grup de treball transversal per trobar solucions en la gestió de l’aigua, definir les bases que en garanteixin el futur i l’accés per a tota la ciutadania i marcar un full de ruta per convertir Catalunya en un país resilient i sostenible.
