Accedeix al vídeo i a la documentació clicant la fitxa de la jornada
La Col·lecció d'Enginyers Il·lustres, promoguda per l’Associació, suma un nou enginyer protagonista amb l’homenatge a Alfonso Comín (1933 - 1980). El dijous 18 d’abril de 2024 es va celebrar l’acte de record a l’enginyer, escriptor i polític que va destacar com activista en tres camps diferents: el cristià, va ser fundador i impulsor de Cristians pel Socialisme, el cultural, amb les iniciatives de les editorials Estela i Laia, professor a ESADE i director de la revista Taula de Canvi, i el polític, al ser militant del FOC en la seva joventut i dirigent del PSUC i del PCE en l'etapa final de la seva vida.
En l’acte, es va distribuir a les persones assistents un exemplar de la publicació en homenatge a Alfonso Comín, que incorpora reproduccions facsímils d’alguns dels seus articles. Coordinada per Pau Verrié i Guillermo Lusa, aquesta edició recull fragments de la vida de l’enginyer de la mà de familiars (dels seus fills, Toni, Betona i Maria Comín), amics i companys (com els enginyers Francesc Puig i Laura Tremosa, companys de curs a l’ETSEIB). “Amb la Col·lecció Enginyers Il·lustres volem homenatjar els enginyers i enginyeres rellevants que ens han precedit, que van ser influents en la societat de l’època i que van posar en valor l’enginyeria en la seva activitat professional i social”, va explicar la presidenta de l’Associació, Maria Salamero.
Betona Comín va repassar la infància i joventut d’Alfonso Comín i va explicar que “a casa els Comín es respirava carlisme, franquisme i una profunda vocació religiosa però també molta cultura, literatura, poesia i música clàssica”. També va assenyalar l’etapa de Comín al Servei Universitari de Treball on va descobrir la realitat de la classe treballadora, dels perdedors de la guerra “amb 25 anys va trencar amb el seu món de procedència i va començar a entendre la història dels derrotats i la lluita de classes”.
L’enginyer Francesc Puig Rovira va conèixer a l’Alfonso Comín com alumne a l’ETSEIB i destaca que “tenia una visió diferent dels altres”. Laura Tremosa, única dona a l’Escola d’Enginyeria, va explicar anècdotes d’aquella època, entre les que va mencionar que, en els primers dies ningú li va dir res, i que l’Alfonso va ser el primer que la va saludar. “Et dius Laura? Jo Alfonso”, li va dir. “El vaig adorar des d’aquell moment”, va reconèixer Tremosa.
Maria Comín va descriure l’etapa de treball comunitari i les vivències a Andalusia del seu pare, Alfonso Comín, i de la influència del Padre Llanos en la defensa dels drets més fonamentals. “Aquesta vivència el va convertir, segurament, en un dels pocs intel·lectuals del país autènticament inserits en la realitat obrera”, va assenyalar Maria Comín.
Toni Comín va recórrer la dimensió cristiana del seu pare i va destacar que el seu pare “va viure la contradicció dramàtica entre el missatge dels evangelis i la realitat d'una Espanya nacionalcatòlica, per això es va comprometre en la lluita antifeixista”. “Era un home de compromís i acció política, però també era un intel·lectual i un pensador. El seu marxisme era antidogmàtic i antitotalitari”, va afegir Toni Comín.
L’escriptor i periodista, Ignasi Riera, va explicar el vessant polític d’Alfonso Comín. “Era un gran intel·lectual, inclús en les seves cartes des de la presó hi ha referències literàries”, va assenyalar Riera i va destacar “el gran paper de Comín en la militància dels cristians en el partit comunista”. El sociòleg Joaquim Sempere va remarcar l’internacionalisme d’Alfons Comín “relacionat en la seva opció radical pels més pobres”.
Accedeix al vídeo i a la documentació clicant la fitxa de la jornada
Descarrega la publicació
