“L’aigua és l’element més vulnerable als impactes del canvi climàtic a Catalunya”, va assenyalar Gabriel Borràs, responsable de l’àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat, durant una conferència en línia organitzada per la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular, el passat 17 de juny de 2021.
Borràs va compartir les dades extretes del projecte Life MEDACC (Adaptant la Mediterrània al Canvi Climàtic) que va analitzar les conques dels rius Segre, Ter i La Muga. Segons l’estudi, la precipitació anual del 1950 al 2020 ha decrescut un -1,2% per decenni i a l’estiu en un -5,3% per decenni. D’altra banda, “l’any 2020 ha estat el més càlid a Catalunya des del 1950, amb una anomalia de +1,04 ०C, i respecte el període preindustrial, l’anomalia se situaria al voltant de +1,6 ०C”, va destacar.
“La disminució d’aportació dels cabals es deu a un descens de la precipitació (primavera i estiu) i a una major evapotranspiració (que als boscos mediterranis pot arribar a ser fins a un 80-90% de la precipitació)”, va explicar Gabriel Borràs. Segons Borràs, “la gestió forestal a capçaleres i conques dels rius esmorteiria els impactes del canvi climàtic”. Cal tenir present que les plantes transpiren enormes quantitats d’aigua per fixar el carboni atmosfèric.
L’objectiu del Departament d’Agricultura és incrementar l’actual 28% de superfície forestal de Catalunya sota gestió fins el 50%, actuant primer en els boscos més densos. “A la Mediterrània la gestió dels boscos, sense considerar els fluxos d’aigua, està abocada al fracàs”, va afegir Borràs.
Per accedir a la presentació del ponent i al vídeo de la sessió clica a la fitxa de la jornada
