La Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular va organitzar el passat 16 de juny de 2021 una taula rodona sobre el cost de la deslocalització en el canvi climàtic. Importar components, matèria primera o productes d’altres països, la deslocalització productiva, suposa no només una afectació en l’ocupació sinó també un increment del transport i, per tant, un augment de les emissions i de la petjada de carboni. Quines opcions hi ha? En van parlar José Antonio Sánchez Simón, gerent de Planificació Logística de SEAT, Clara Mallart, responsable de l’àrea de Sostenibilitat i Economia Circular del Clúster Català de la Moda (ModaCC), i Carlos López, soci director de Cerveris Consulting i expert en el cicle de vida del sector alimentari, al llarg d’una jornada en línia.
“Cal repensar les cadenes de subministrament local per aportar valor”, va destacar el president Jordi Renom, en les seves paraules de benvinguda. Carlos López, de Cerveris, va puntualitzar que “el canvi climàtic s’associa amb un fenomen disruptiu" i va presentar els costos associats (cost logístic, en control de qualitat, de coordinació, d’immobilitzat, comercials, de desproveïment versus Lean Management, entre d’altres) i les oportunitats que ofereix la deslocalització, com són reforçar el nivell de servei al client, la predicció de la demanda, una comunicació permanent, manteniments predictius o la circularitat.
José Antonio Sánchez Simón, de SEAT, va explicar que “els riscos i les incerteses les patim cada dia i cada cop més amb un major impacte en el programa productiu” i va defensar que s’ha d’anar cap a una cadena de subministrament 4.0 que sigui “senzilla i simple, àgil i eficient, sostenible i connectada (amb els clients i els proveïdors)”.
“Hem passat de ser un territori productiu a un territori de serveis (disseny i gestió)”, va exposar Clara Mallart de ModaCC. La responsable de Sostenibilitat i Economia Circular del Clúster de la Moda va destacar que “l’impacte climàtic es redueix a la meitat quan fem servir el doble les peces de roba”.
A la pregunta del coordinador de la taula rodona, Cipriano Bermúdez, vicepresident de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular, de quins haurien de ser els productes o components que no s’haurien de deslocalitzar, els ponents van respondre en funció dels seus sectors productius. Carlos López va defensar que s’haurien de poder trobar, a nivell local, “tots aquells productes o peces clau (de desgast o de major rotació) que podrien col·lapsar el sistema”. D’altra banda, José Antonio Sánchez Simón, va dir que “cal tenir a prop els components que et condicionen el programa productiu i que es consumeixen en un major volum, per un tema logístic, de costos i d’emissions”. I, finalment, Clara Mallart va explicar que, en el sector tèxtil, “la clau és la matèria primera i cal invertir en el reciclatge i l’economia circular. Cal que els productors de moda comprin teixit reciclat per a què s’activi la cadena”.
Segons Carlos Lopez de Cerveris, “la tecnologia (com la impressió 3D) farà que cada cop més les produccions siguin locals”. Mallart va defensar que “o tots els sectors fem economia circular o el sistema no funcionarà. Per exemple, la majoria del tèxtil reciclat es fa servir en l’automoció i la construcció (pels aïllaments)”. “El cost no ha de ser l’únic vector a tenir en compte per localitzar un proveïdor en un lloc o altre, cal tenir en compte el cost ambiental que no es paga però que afecta a tot el planeta”, va assenyalar José Antonio Sánchez de SEAT.
Per accedir a les presentacions dels ponents i al vídeo de la sessió clica a la fitxa de la jornada
Amplia a Fulls d'enginyeria
