Experts en intel·ligència artificial i dret digital han analitzat l’impacte de la regulació europea en la competitivitat i la sobirania tecnològica durant la primera sessió del cicle europeu The European Way to AI, que celebrat dimarts 18 de març en format virtual. La jornada, organitzada pel col·lectiu Ingénieurs et scientifiques de France, Lyon-Rhône-Ain, ha obert el debat sobre el paper de la Unió Europea en la definició d’un model propi de desenvolupament i control de la IA.
L’activitat forma part del programa 4 Motors for Europe Engineers, una iniciativa que ha connectat enginyers i professionals de quatre regions capdavanteres, Auvergne-Rhône-Alpes, Baden-Württemberg, Catalunya, a través d’Enginyers Industrials de Catalunya, i Llombardia, per reflexionar conjuntament sobre els reptes tecnològics del present i del futur.
Les ponents d’aquesta sessió, Virginie Mathivet, doctora en intel·ligència artificial i fundadora de Hemelopse, i Sophie Guicherd, advocada i doctora en dret digital, han posat el focus en els efectes del recent AI Act, un reglament pioner impulsat per la Comissió Europea que ha marcat les directrius per al desenvolupament i ús responsable de la IA dins del territori europeu.
L’objectiu de l’AI Act és establir un marc legal comú per al desenvolupament, la comercialització i l’ús de la intel·ligència artificial a la Unió Europea. L’enfocament del reglament es basa en una classificació de riscos, que estableix obligacions específiques segons el nivell de risc que presenta cada sistema d’IA: mínim, limitat, alt o inacceptable.
Aquest marc regula especialment els sistemes d’alt risc, com ara els aplicats en àmbits sensibles com la salut, l’educació, la seguretat pública o la justícia, i exigeix requisits estrictes en matèria de transparència, qualitat de les dades, supervisió humana i seguretat. El reglament també prohibeix certes pràctiques d’IA considerades inacceptables, com la manipulació subliminal o la puntuació social per part dels governs.
Amb aquesta iniciativa, la UE ha volgut garantir que la IA respecti els drets fonamentals, la democràcia i l’estat de dret, alhora que fomenta un entorn de confiança per a la innovació tecnològica. L'AI Act situa Europa com a referent mundial en la regulació ètica i responsable de la intel·ligència artificial.
Les declaracions de Mathivet han reflectit la seva preocupació per l'ús indegut de la intel·ligència artificial i ha destacat que el repte no només és tecnològic, sinó també estratègic i jurídic. Per a Guicherd, “la regulació de la intel·ligència artificial a Europa ha d'equilibrar la innovació tecnològica amb la protecció dels drets fonamentals, assegurant que el desenvolupament d'aquestes tecnologies respecti els valors ètics i jurídics de les nostres societats".
Amb aquesta sessió, han volgut obrir un debat més ampli sobre com Europa pot avançar cap a una sobirania digital real, en un entorn on la IA ha estat dominada per grans potències extracomunitàries. Els participants han pogut conèixer com aquesta regulació ha afectat el desenvolupament de projectes tecnològics, la relació amb els mercats internacionals i la capacitat d’innovació dins l’àmbit de l’enginyeria.
Aquesta primera cita donarà pas a tres sessions més, que tractaran temes com la robòtica de serveis, la IA responsable i la implementació de sistemes tècnics complexos. Cada jornada es podrà seguir per videoconferència.
