El Govern de la Generalitat ha fet un pas decisiu per a la millora de la salut ambiental de la ciutadania catalana amb l'aprovació del Pla de Qualitat de l'Aire Horitzó 2027. Aquesta ambiciosa iniciativa, que s'aplicarà entre 2024 i 2027, inclou un conjunt de 84 mesures i 386 actuacions concretes, dissenyades per reduir els nivells de contaminació atmosfèrica a tot Catalunya. Reflexionar sobre aquest pla ha estat l’objectiu de la jornada informativa celebrada per la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d'Enginyers Industrials de Catalunya, en la qual la subdirectora general de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica de la Generalitat, Isabel Hernández Cardona, ha exposat detalladament els objectius i les mesures.
L'objectiu fonamental d’aquest és garantir el dret a l'aire net, protegint la salut de les persones i preservant el medi ambient en general. El pla s'ha formulat per complir amb els requisits de les directives europees de qualitat de l'aire i la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 22 de desembre de 2022, que va instar els estats membres a adoptar mesures per millorar la qualitat de l'aire en les zones urbanes amb nivells de contaminació excessius. També ha respost a una sentència similar del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha ordenat l'elaboració d'un pla específic per a la millora de la qualitat de l'aire en relació amb l'ozó troposfèric, un contaminant perjudicial per a la salut.
Aquestes actuacions no només s'alineen amb els compromisos adquirits en la Tercera Cimera de la Qualitat de l'Aire, celebrada el març de 2022, sinó que han buscat afrontar un dels principals problemes ambientals a Catalunya, els alts nivells de contaminació atmosfèrica, que afecten la salut pública i l'ecosistema en general. El pla s’ha fonamentat en la reducció de diversos contaminants regulats, com el diòxid de nitrogen (NO2), els òxids de nitrogen (NOx), les partícules en suspensió (PM10 i PM2.5), el benzo[a]pirè (BaP) i l'ozó (O3). Un dels punts centrals ha estat la reducció de les emissions del sector del transport terrestre, que és la principal font de contaminació a les ciutats. Per això, ha establert una sèrie de mesures per millorar la mobilitat sostenible i promoure el transport públic i les alternatives ecològiques com els vehicles elèctrics. Aquestes mesures han inclòs l'ampliació i consolidació de les zones de baixes emissions (ZBE), que ja es troben en algunes ciutats i municipis, i la seva implementació en aquells municipis de més de 50.000 habitants que superin els límits establerts per la qualitat de l'aire.
En aquest sentit, les zones de baixes emissions volen limitar l'accés de vehicles contaminants a determinades àrees urbanes, especialment aquells de combustió interna. Aquestes zones no només s’han inclòs les grans ciutats, sinó que també s’ha proposat que s'estenguin a municipis de més de 20.000 habitants amb nivells elevats de contaminació. La normativa ha establert que, per garantir l'assoliment dels objectius, les ZBE han de cobrir un mínim del 25% de la superfície urbana, tot i que s’ha previst un desplegament gradual en els casos en què no es compleixin aquestes condicions.
La jornada ha comptat també amb la participació de diversos experts en mobilitat, energia i qualitat ambiental, com Marc Iglesias Pérez, cap de servei de gestió de la mobilitat sostenible de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Cristina Castells Guiu, directora d'Energia i Qualitat Ambiental de l'Ajuntament de Barcelona, Lluís Alegre Valls, director de l'Àrea de Mobilitat de l'Autoritat Transport Metropolità, i Enedina Espallargas Villanova, representant de l'Associació d'Empreses Químiques de Tarragona. La taula rodona ha destacat la necessitat de coordinar esforços entre administracions, empreses i ciutadania per assolir tots els objectius fixats en el Pla, i la importància d'adoptar un enfocament col·laboratiu per superar els reptes de la contaminació de l'aire a Catalunya.
