La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, la Sra. Elma Saiz, va comunicar el 7 de març de 2024 al Senat la intenció del govern d'establir l'obligatorietat, a partir de l'any 2027, de la inscripció en el RETA (S.S.) dels professionals autònoms col·legiats, eliminant l'alternativa al RETA amb la seva mutualitat alternativa. A més, va proposar establir una passarel·la cap a la Seguretat Social per a aquells mutualistes anteriors a 1996 en situació de vulnerabilitat, i augmentar gradualment les quotes dels mutualistes alternatius del 80% al 100% de la quota de la base mínima de l'escala general del RETA.
Com afectaria l’eliminació de l’alternativitat al RETA als enginyers
Aquesta eliminació suposaria l'abolició d'un dret dels professionals de l'enginyeria industrial col·legiats que ha conformat un model reeixit per més de 30 anys. Que desapareguin facilitats per a l'emprenedoria en activitats amb insuficiència de professionals no ajuda al bon funcionament de l'economia. Si s'aprovés, a partir de 2027, els enginyers que desitgin exercir lliurement la seva professió hauran d'integrar-se obligatòriament al RETA (sistema públic), i es perdria un dret històric i les facilitats per a l'emprenedoria d'aquestes professions. D’altra banda, els enginyers que en l’actualitat son alternatius al RETA no es veurien afectats i podrien continuar amb la seva situació actual, podent-se passar al sistema públic sempre que ho desitgin, com fins ara.
Respecte a la passarel·la cap a la Seguretat Social, en cas d’aprovar-se aquesta nova mesura, els enginyers que actualment són alternatius al RETA i que es trobin en una posició de vulnerabilitat, podrien acollir-se. Aquest supòsit d'especial vulnerabilitat, que requeriria desenvolupament reglamentari, haurà de definir què es considera vulnerabilitat, aplicant-se aquesta mesura, en tot cas, de manera individualitzada.
A més, l’augment del 80% al 100% de la quota de base mínima en cas d’aprovar-se el canvi, afectarà els actuals alternatius al RETA però amb un impacte econòmic limitat i beneficiós en accedir a una major cobertura de prestacions. Aquesta afectaria només una part del col·lectiu d'enginyers alternatius al RETA, ja que la majoria d'ells ja estan millorant les seves prestacions de manera voluntària per sobre del 80%. A més, es contempla que aquest increment es farà gradualment, sense detallar el seu escalat.
Els col·lectius d’enginyers més afectats
Els col·lectius més afectats per aquesta supressió serien els enginyers joves emprenedors que inicien la seva activitat; els que realitzen doble activitat (assalariats/exercici lliure) i els que es troben en situació de jubilació que vulguin compatibilitzar-la amb l'exercici de la seva professió d'enginyer i rebre el 100% de la seva prestació de jubilació.
En el cas que s'aprovi aquest canvi legislatiu, aquest últim col·lectiu es veurà obligat a integrar-se en l'anomenada jubilació activa i, per tant, reduir la seva pensió de jubilació en un 50% per a poder continuar amb la seva activitat. Aquesta mesura els desincentivaria a seguir amb la seva professió i, per tant, sense aportar el seu valor, experiència i talent a la societat, en un moment en el qual s'estima que, a Espanya, faltaran 200.000 enginyers en els pròxims 10 anys.
El Col·legi i La Mútua dels Enginyers estan treballant coordinadament amb el conjunt d’entitats implicades per tal que les eventuals modificacions dels regim actual no perjudiquin als professionals de l’enginyeria i que aquelles se centrin en els aspectes positius de la possible reforma.
Les declaracions de la ministra Elma Saiz sorgeixen després que a l'estiu de 2023, un grup d'advocats i procuradors mutualistes de la Mutualidad de la Abogacía y de Procuradores organitzés el moviment, conegut com #J2, expressant el seu descontentament per l'import acumulat d'estalvi per a la jubilació. El grup va sol·licitar una passarel·la al règim especial de la Seguretat Social (RETA), argumentant que, d'aquesta manera, rebrien una prestació de jubilació més favorable. Aquest malestar sorgeix a conseqüència de l'evolució històrica d'aquestes entitats en relació amb el sistema de càlcul de les pensions i la falta de normativa que regulés als professionals col·legiats en exercici lliure en aquesta època, entre altres causes.
