Per a més informació clica a la fitxa de la jornada.
El passat 8 de novembre es va celebrar la primera de les dues jornades del cicle “El biometà, una alternativa per a la descarbonització des de l’economia circular. Reptes i realitats”, organitzades per les comissions d’Energia i de Canvi Climàtic i Economia Circular. L’objectiu de totes dues sessions és donar una visió integral de la cadena de valor del biometà, plantejant els reptes existents per desenvolupar el potencial que tenim a Catalunya.
En aquesta primera cita dedicada al biometà va tenir lloc una taula rodona per tractar les polítiques i regulació en què van participar, sota la moderació del president del GT Descarbonització i Energies Primàries Antonio Peris, Assumpta Farran, directora general d’Energia de la Generalitat de Catalunya, Milagros Avedillo, subdirectora de Gas Natural de la CNMC, Naiara Ortiz, secretària general de SEDIGAS, i Oscar Benito, membre de la junta del Clúster de Bioenergia de Catalunya. Seguidament, el professor Emeritus a la Universitat Politècnica de Catalunya UPC BarcelonaTECH, Xavier Flotats, va oferir la ponència amb el títol “El rol multidimensional del biometà”, amb la moderació de Jordi Renom, membre de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular.
Van presentar les jornades Lluís Pinós, president de la Comissió d'Energia dels Enginyers Industrials de Catalunya, Marc Oliva, president de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular, i Jordi Serra, president del Clúster Bioenergia de Catalunya.
Pinós va recordar que “estem en una situació de canvi climàtic a conseqüència de l’escalfament i prova d’això és que estem visquem tota una sèrie de fenòmens meteorològics adversos i extrems. Per tant, ens cal una descarbonització de l’economia. Tenim uns objectius de la UE que ens planteja una reducció del 55% de les emissions l'any 2030 i la neutralitat en el 2050. Tot això es pretén aconseguir amb l’electrificació de l’economia, però tot i que aquesta és necessària, no és suficient: ens fa falten molts altres elements, com per exemple la bioenergia”.
Per la seva part, Oliva va incidir que “encara que en aquesta primera sessió parlem més del vessant energètic, cal també posar el focus en l’inici de la cadena de valor i els beneficis que aporta”. En aquesta línia, va remarcar que “estem en un canvi de paradigma: passar de residu a recurs; cal veure que substituir aquestes càrregues ambientals és una oportunitat i una possibilitat per treure profit. A més, els nous objectius de reducció de residus són un repte majúscul i és essencial posar el focus en la part inicial d’aquesta cadena de valor”.
Per finalitzar la presentació de les dues jornades, Serra va subratllar que “el biometà i la bioenergia en general és un valor energètic, però també és un valor social, econòmic i mediambiental. Estem davant una oportunitat única i no podem fallar perquè ho tenim gairebé tot per l’èxit: una tecnologia fiable, avaluable i madura; en la qual Catalunya concentra la majoria dels professionals i empreses del conjunt de l’Estat i que, a més, es fabrica a Europa, i això és un actiu important. També tenim una política comuna europea i uns objectius marcats. Per tant, el que ens cal és voluntat política amb un marc clar i normativa que donin estabilitat i seguretat jurídica, estímuls fiscals i econòmics.
Assumpta Farran, directora general d’Energia de la Generalitat de Catalunya, va apuntar que “en l’àmbit de residus hi ha molta feina a fer, sobretot en la part corresponent a la recol·lecció orgànica, però també hi ha una part desenvolupada. El focus principal és reaprofitar el biogàs dels residus ramaders per fer després biometà, però també hem de tenir presents altres productors de substrat per generar biogàs com són la indústria alimentària i la indústria en general. Al final, el biometà serà el catalitzador perquè siguem capaços de fer el màxim potencial de biogàs possible”. “Hi haurà processos industrials que no es podran electrificar, i aquí la indústria haurà de tenir un paper en comprar el biometà”, va afegir abans de remarcar que “Catalunya pot ser líder en biometà”.
Per la seva banda, Milagros Avedillo, subdirectora de Gas Natural de la CNMC, va voler recordar que “estem parlant de gestió de residus, i no tan energètic; per tant, des de la regulació energètica no hem d’introduir més barreres, perquè el problema de veritat està en l’aspecte mediambiental i industrial. És cert que la tecnologia hi és, però cada residu necessita una tecnologia en particular”. Tal com va assenyalar Avedillo, “hem d’aprendre dels errors comesos en experiències anteriors sobre energies renovables per no repetir-los”. “No ha d'haver-hi competència per entrar a la xarxa, perquè aquesta té capacitat, sinó competència pel residu: s’han d’aconseguir les llicències administratives i negociar de forma generosa amb els propietaris del residu perquè tothom guanyi”, va afegir.
La intervenció de Naiara Ortiz, secretària general de SEDIGAS, va girar entorn la situació actual en què ens trobem en relació amb el biometà i sobre la regulació actual, iniciant que no creu que “no és un procés de descarbonització energètic únicament, sinó que també implica molts més sectors com la gestió de residus i la reducció d’aquests en l’agricultura, indústria química i altres àmbits difícils de descarbonitzar”. “S’ha de fer valdre la injecció del biometà a la xarxa energètica, però una de les coses més importants és poder casar la producció de biometà amb la demanda, aprofitant les xarxes de gas existents”, va subratllar.
La darrera intervenció a la taula rodona va anar en càrrec d’Oscar Benito, membre de la junta del Clúster de la Bioenergia de Catalunya, qui va recalcar que “la descarbonització de l’economia catalana és un fet i una necessitat climàtica: afecta la competitivitat de les nostres empreses; per tant, tenim un repte rellevant que també inclou la nostra sobirania energètica”. A més, va expressar que “les diverses normatives de residus generen certes confusions i dificulten prendre decisions, com per exemple en el disseny de les fàbriques. Cal incentivar el consum de biogàs en petites i mitjanes empreses i planificar a llarg termini: el sector de la bioenergia és un sector de futur i fiable pel desenvolupament professional i personal dels treballadors”.
Una vegada va finalitzar la taula rodona, Jordi Renom, membre de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular, va presentar a Xavier Flotats, professor Emertius a la UPC-BarcelonaTECH, qui va oferir una ponència sobre el rol multidimensional del biometà. Renom va accentuar que “ens calen incentius per ser com Dinamarca o França, un accés competitiu als residus orgànics i una regulació i connexió elèctrica”.
Xavier Flotats va voler fer un repàs històric del biogàs i del biometà, i quina ha sigut la seva evolució al llarg dels anys incidint que “el biogàs lliga química, energia, matèria, residus i medi ambient, mostra de la seva pròpia importància”. Flotats va considerar que “si volem aprofitar tot el potencial energètic, ens calen canvis en el disseny de les granges: ha de ser fàcil poder extreure els residus”, i va posar de manifest que “la nostra prioritat ha de ser consolidar la indústria de biogàs”. En relació amb l’aspecte social, sobre el qual va remarcar la seva importància, Flotats va assegurar que “hem de descartar el terme tractar ‘residus’, perquè ningú vol una planta de tractament residus; del que hem de parlar és d’una planta de processar recursos per produir nous recursos, que és la realitat”.
Per tancar la sessió, Antonio Peris, president del GT Descarbonització i Energies Primàries, va concloure que “el biometà no s’ha de tractar parlant sobre la injecció i el consum; el repte és que l’origen són els residus, de diferent qualitat i amb la seva complexitat logística, i que perquè el biometà s’integri en la transició energètica s’ha d’aconseguir que aquest residu passi de ser un residu a ser un valor energètic que es pugui monetitzar”.
La pròxima sessió del cicle serà el 22 de novembre: El biometà, una alternativa per a la descarbonització des de l'economia circular. Reptes i realitats.
Per a més informació clica a la fitxa de la jornada
