Ester Tomás

Quina feina fas?

M'ocupo que tots els espais del hospital i tots els equips mèdics siguin confortables i a punt per fer-se servir. Això vol dir els quiròfans, les unitats de crítics, el departament de farmàcia, les màquines de fer radiografies o ecografies, la radioteràpia, els laboratoris... una llista molt llarga!

Què és el que més t'agrada d'aquesta feina?

De la meva feina m’agrada que cada dia planteja reptes nous: és com una gimcana que et fa créixer com a persona i com a professional. A més superar aquest reptes, té com a resultat la satisfacció dels pacients i professionals. Sempre ha sigut així però arran de la COVID-19 s’ha vist com d’imprescindible és la nostra feina és per aconseguir curar persones.

Com eres quan tenies l’edat d’en Roc?

No era gaire brillant en els estudis, i en les matèries de lletres, menys. Però era molt curiosa i observadora. També era molt creativa i tenia molta imaginació. De fet, volia ser artista.

M’encantava jugar a construir castells de peces, el que li dèiem Exin Castillo. Jo no volia ser la princesa del castell, jo volia construir-lo. Amb altres joguines, com els Pin y Pon, per mi, el joc era muntar-ho. Un cop muntat, que seria quan tocava començar a jugar, per mi s’havia acabat la diversió i el joc.

Com recordes que veies l'enginyeria de petit?

De petita no sabia ni que existien els enginyers, i molt menys què feien.

Què creus que et va fer decidir per triar enginyeria?

Ja de gran m’agradava molt el dibuix tècnic, i vaig estar entre arquitectura i enginyeria però també m’ha interessat sempre l’edificació i com s’aguantaven les coses, les estructures, i com fer- funcionar els edificis, les instal·lacions. Per això vaig acabar a enginyeria. He de dir que tornaria a escollir enginyeria sense cap dubte. En l’àmbit de la salut, on soc ara, crec que un

enginyer industrial és com un metge de capçalera: sap prou de tot com per poder fer una valoració de diagnòstic i fer-te anar pel camí correcte. Això ens deixa veure els problemes des de molts punts de vista. I resoldre’ls, clar.

Alguna anècdota?

Quan, de petita tenia moltes ganes de fer alguna cosa, per exemple d’anar al Zoo i m’hi portaven, podia passar tot el dia callada i seriosa. Els meus pares pensaven ‘això a aquesta nena no li agrada’. Però en canvi, dia següent ho explicava tot molt emocionada! Podia recordar amb detall tot el que havia vist i fins i tot coses en que ells no s’havien fixat.

I encara ets així?

Encara ara mantinc aquesta actitud apassionada, curiosa i observadora. Soc motivada de mena i, per tant, m’entusiasmen els nous projectes. Durant el procés observo i reflexiono per intentar aconseguir el millor resultat. M'agrada compartir els resultats, bons o dolents, i aprendre sense perdre mai ni l'entusiasme ni les ganes