Per a més informació clica a la fitxa de la jornada
L'energia eòlica i la fotovoltaica s'han convertit en dos dels pilars que estan proveint d'energia elèctrica la xarxa de subministrament. Quina és la situació actual a Catalunya? És fàcil posar en marxa una planta eòlica? En una jornada organitzada per la Comissió d’Energia, el passat 15 de març de 2023, es va intentar donar resposta a aquestes preguntes i es van posar sobre la taula les oportunitats de futur, tecnològiques i pel territori que ofereix el sector eòlic.
Manel Torrent, coordinador de les comissions dels Enginyers Industrials de Catalunya, va posar en valor la tasca de les comissions com a creadores i impulsores de coneixement i debat perquè “és important que, com a tècniques i tècnics experts, ens pronunciem, ens fem sentir i hi siguem”. El president de la Comissió d’Energia, Lluís Pinós, va defensar que per a la descarbonització i la transformació energètica “la clau està en el desenvolupament de les energies renovables” i que per aconseguir els objectius establerts “cal aprofitar totes les zones disponibles i una inversió potent”.
Assumpta Farran, directora general d'Energia de la Generalitat de Catalunya, va explicar que per a la implementació dels projectes eòlics “és imprescindible la negociació i la col·laboració de totes i tots”. “No serà un camí fàcil perquè són projectes que impacten en realitats existents multilaterals (en el territori i en el patrimoni cultural) en les que intervenen diferents administracions”, va afegir Farran.
La cap del Departament d'Accés a la Xarxa de Red Eléctrica, Carmen Longas Viejo, va exposar els principals reptes d’operativitat de la introducció de les renovables a la xarxa. “Els nous rols, com l’autoconsumidor, l’agregador o el consumidor actiu, requeriran una major observabilitat i control per part de l’OS (operador del sistema)”, va assenyalar. Longas també va enumerar les 5 fites administratives que s’han de complir per aconseguir els permisos d’accés i connexió a la xarxa.
“Anem pel bon camí, però el ritme d’implementació no pot ser lineal, ha de ser exponencial. Cal trobar eines que millorin i retallin els períodes de tramitació”, va reclamar Víctor Cusí, president d’EolicCat. Segons va explicar Cusí, la tramitació és un procés complex que pot arribar a durar de 3 a 4 anys; “hem de superar la part ambiental, la urbanística i l’energètica”. Ramon Trullols i Bergadà, alcalde de Talavera, va compartir la seva experiència de convivència amb un parc eòlic en el territori. L’alcalde va defensar que “la transició energètica és una oportunitat per a la Catalunya rural i no ens podem permetre no fer-la efectiva”.
Claudi Racionero, propietari d'ECAFIR, va parlar de l’afectació ambiental (ocupació de sòls, impactes paisatgístics, sonors i sobre l’avifauna) dels parcs eòlics terrestres i del cas concret de l’àliga cuabarrada. Racionero va posar sobre la taula les diferències en el seguiment de la mortalitat de l’avifauna en les diferents infraestructures existents: “la mortalitat de col·lisió en parcs eòlics terrestres és d’1 ocell mort/any/aerogenerador; en línies elèctriques per col·lisió i electrocució és de 4-6 ocells morts/km/any i la mortalitat per col·lisió en carreteres és de 8-10 ocells morts/km/any”, va assenyalar.
Montserrat Mata, sòcia fundadora d'EMELCAT, va explicar el cas de les comunitats ciutadanes d’energia de generació i emmagatzematge en els que participen les persones físiques, ajuntaments i petites empreses. Felix J. Boda Suárez, responsable Infraestructuras y PRL de Gorona del Viento, va compartir el seu cas d’èxit d’una instal·lació hidroeòlica. “Combinem el vent i l’aigua per estabilitzar l’energia eòlica i fer-la gestionable”, va afegir J. Boda Suárez.
José Antonio Sanz, supervisor de producció a Siemens Gamesa, va introduir al debat la manca de professionals en el sector. “Cal adequar la formació actual en les universitats i en la Formació Professional a les demandes de les renovables”, va demanar Sanz.
Roser Valls, Deputy Director Esteyco Energia, va parlar dels reptes d'enginyeria estructural i d'obra civil en un parc eòlic. “Entre altres factors, cal tenir en compte l’alçada de les torres (nombre de trams) i la longitud de les pales a l’hora de calcular l’àrea de plataforma necessària”, va explicar Valls.
Per a més informació clica a la fitxa de la jornada
