Quina és la repercussió de la fiscalitat en la transició energètica? Aquest va ser un dels temes a debat en una jornada compartida entre la Comissió d’Energia i el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), el passat 13 de març de 2023. La presidenta de la Comissió d'Economia i Sostenibilitat del CEC, Ana Garcia Molina, va voler posar de manifest la preocupació per com afecten els costos de l'energia i la seva fiscalitat a la indústria i als consumidors.
El degà Narcís Armengol va afirmar que "cal posar en valor la importància d'aquestes jornades compartides per la necessitat d'una unitat real entre col·legis i de connectar coneixements tècnics per poder solucionar els problemes" i va recordar que "només en el sector elèctric, la fiscalitat arriba a un valor de 8.900 milions d'euros, suposant un 27% del volum total".
Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, va destacar "la necessitat de replantejar-nos el model productiu català per assegurar la seva sostenibilitat apostant per la transició energètica" i va afegir que "la fiscalitat hauria de ser una eina catalitzadora més per impulsar aquesta transició energètica que tant necessitem".
El president de la Comissió d'Energia, Lluis Pinòs, va assegurar que els alts costos de l'energia estan malmetent l'economia dels ciutadans i empreses. Pinòs va apuntar que "la transformació a què està sotmès el sistema energètic ens porta a una electrificació de l'economia que comporta grans tensions en els costos del sistema, especialment en l'elèctric, que és qui assumirà aquesta transformació". També va subratllar que "en el darrer any, els preus de l'electricitat han sigut més alts per la pujada del preu del gas natural i per l'encariment dels drets d'emissió" i va recordar que "la Unió Europea ha iniciat un procés de reforma del mercat energètic amb l'objectiu d'aconseguir una adequada retribució de les renovables, que acabaran sent el pilar fonamental del mix energètic del futur".
El Managing Partner d'Optio Next Law, Heribert Padrol Munté, va parlar de fiscalitat en el sector de l'energia, recalcant que "hi ha un acord ampli de qui contamina paga, però falta veure com encaixa amb els objectius tradicionals i els efectes negatius associats a les figures tributàries". En aquest sentit, Padrol va recordar els tres objectius dels sistemes tributaris: "assolir l’eficiència recaptatòria, contribuir a cohesionar i millorar l'equitat d'una societat i contribuir a que l'economia funcioni de manera més eficient i hi hagi creixement econòmic". Padrol va assegurar que "qualsevol mesura que faci evolucionar els impostos que graven les emissions de CO2 demana compensacions específiques perquè si no trontollaran per pressió social" i va afegir que "en totes les mesures fiscals en l’àmbit ambiental el factor polític i geopolític és essencial”.
Els economistes Arnau Farré Vicente i Pedro J. Villar Algaba van parlar de l'evolució, les crítiques i les alternatives a la recaptació dels tributs mediambientals. D'entrada van recordar que a escala europea el gran objectiu és reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en almenys un 55%, el 2030, i que a nivell espanyol, la Llei 7/2021 de canvi climàtic i transició energètica impulsa la reducció del 23% el 2030 amb relació al 1990 i neutralitat el 2050.
Farré i Villar van explicar que "pel que fa a la fiscalitat mediambiental, Espanya està a la cua dels països de la Unió Europea en recaptació" i també van apuntar que "la doble finalitat de la tributació mediambiental de col·laborar i incentivar la transició energètica i a la vegada de generar recaptació per corregir externalitats i minimitzar els efectes de la transició ecològica, porta a conflictes en la seva aplicació".
