Descripció: |
Durant la dècada dels anys trenta del segle passat, les dues grans companyies ferroviàries espanyoles -la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España i la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante- es veieren forçades a trobar solucions a l'anomenat «problema ferroviari», nom amb el que es coneix la crisi econòmica que patien fruit de la reducció dels ingressos a causa de l'augment de la competència del transport per carretera i de l'augment de costos derivats dels increments salarials i dels preus de les matèries bàsiques especialment del carbó.
Entre les diferents mesures adoptades, ambdues companyies -seguint les directrius de les conclusions del Congrés ferroviari mundial celebrat al Caire l'any 1931- apostaren per la introducció d'un nou model de vehicle ferroviari, les despeses d'explotació dels quals eren molt menors que les de la tracció a vapor. Ens referim als automotores de combustió interna -ja fossin amb motor diesel o de gasolina-, que feia anys que tímidament s'empraven en algunes línies de via estreta de trànsit dèbil però que ara es veia com la solució a recorreguts de mitja i llarga distància.
La ponència se centrarà, en primer lloc, en la descripció dels estudis econòmics i tècnics previs que cada una de les companyies dugué a terme per incorporar aquest tipus de material i, en segon lloc, en la descripció, necessàriament breu, dels diferents models finalment adquirits. I també dels serveis que prestaren al llarg de la seva vida, tant en l'època de les antigues companyies com en la d'etapa de l'empresa estatal Renfe. Un intent de modernització que, com tants altres, la Guerra Civil espanyola truncà bruscament.
La ponència serà presentada per Joan Alberich, doctor en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (2007) i, des de l'any següent, professor del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili. Les seves principals línies d'investigació són, en el marc de la geografia de la població, la mobilitat habitual i l'ús de l'espai que se'n deriva, la segregació residencial i les projeccions de població. En termes de mobilitat, s'ha especialitzat en l'estudi la xarxa ferroviària a Espanya (des del punt de vista històric, geogràfic, tècnic i social), fet que ha tingut el seu reflex en la publicació de nombrosos articles en revistes específiques i un nombre important de llibres monogràfics en editorials de prestigi dins el sector. En aquest mateix àmbit, és membre del consell de redacció de la Revista de Historia Ferroviaria i col·laborador habitual dels museus del ferrocarril de Vilanova i la Geltrú i de Móra la Nova.
|