Descripció: |
El transport terrestre a Barcelona als començaments del segle XX estava marcat pel canvi a tracció elèctrica dels tramvies, canvi tecnològic que representà una major capacitat de transport, un major confort per als viatgers i un estalvi important per a les companyies.
Ja en aquest inici de la tracció elèctrica, l'Ajuntament de Barcelona vol posar ordre en les xarxes de les diferents companyies que operen a la ciutat, provinents d'antigues concessions de tracció animal o de vapor. Aprofitant els canvis urbanístics que impulsa l'Ajuntament en aquells moments, crea un primer pla de noves concessions tramviàries que vol ser el dibuix del transport terrestre al que aspira la ciutat.
Aquest serà l'inici del creixent intervencionisme de l'Ajuntament en el desenvolupament de la xarxa tramviària, que primer s'articula condicionant-ne l'expansió, a base de sotmetre a concessió xarxes senceres, i que resulta ineficaç davant l'estratègia de la companyia majoritària d'adquirir les accions de la competència.
Arribats a aquest punt, l'Ajuntament vol pactar amb la companyia resultant els ajustos i noves línies que necessita la ciutat i, vista la poca predisposició dels accionistes, pren la decisió d'adquirir poc a poc la seva propietat.
Amb l'inici de la Guerra Civil, tots els plans es paralitzen i s'entra en un període de subsistència, en el qual les modificacions de la xarxa, bàsicament clausures, són com a conseqüència de l'evolució de la guerra.
En aquest període es registra, però, una activitat de modificació de part de la sèrie 301-365 de via estreta amb noves caixes i l'adaptació de 20 tramvies de la sèrie 1 a 125 de via ampla a via estreta, aprofitant l'estretor de les seves caixes.
Una vegada acabat el període de la Guerra Civil, aquesta estratègia evoluciona cap a la municipalització de tot el transport públic, amb la qual cosa els plans de modificació de la xarxa tendeixen a la simplificació de l'explotació, eliminant gairebé tota la xarxa de via estreta coincident amb altres traçats, al canvi d'ample on aquesta era majoritària, com és el cas de Les Corts, Sarrià, Poblenou o Horta, o simplement eliminant-la com és el cas del Putxet. Aquesta priorització del desenvolupament de la xarxa de via estàndard es desenvolupa prioritàriament en les noves àrees urbanístiques de la ciutat amb més fort creixement, provinent de la forta immigració.
A partir del principi dels anys 60 es fa un nou canvi de rumb i els plans tramviaris es transformen en poc temps en plans de clausura de línies, fins que s'arriba al final el 18 de març de 1971, amb una festa-desfilada de cloenda.
La ponència serà presentada per Josep Maria Rovira, enginyer industrial. |