Descripció: |
La conjunció de dues aficions, el cinema i els trens, et pot portar a cometre excessos de tota mena trepitjant balast per tota Espanya amb la càmera a la mà.
Es diu que un objecte, un escenari, una situació, fins i tot una persona, són "de cine" o, més col·loquialment, "de pel·lícula" quan les seves excel·lències o excentricitats superen en molt les que cabria esperar a la vida quotidiana. És el mateix quan es diu que una noia "està com un tren". Aquesta dualitat de semblances ha estat la que a molts ens apassionen. Quin gran invent el cinema, la imatge en moviment. Però, de tots els enginys ideats per l'home, potser el ferrocarril és el que ha deixat una major petjada en els llocs pels quals ha passat. Les esbufegades de les locomotores en ple esforç, amagades entre els seus propis núvols de vapor, han exhibit unes imatges d'incomparable bellesa, captades per les notables recerques d'aficionats i amants del ferrocarril. Quants moments esperant, sota un sol de justícia, un tren que triga a passar... Quant de fred en matins de gèlid hivern pendent d'aquell mercaderies que havia de sortir del túnel...
La ponència correrà a càrrec de José Luís García Mateo (Minas de Riotinto, 1945). Durant tota la seva vida professional ha estat lligat a la construcció d'infraestructures de transport. Des de 1968 ha col·laborat en les obres públiques més rellevants de Catalunya. Unit per ascendència familiar al ferrocarril miner de Riotinto, a la província de Huelva, on va néixer, compta en el seu haver amb diverses publicacions: Inventario de puentes ferroviarios de España (2004), El ferrocarril minero de Riotinto (2010) i El ferrocarril minero de Tharsis (2016). Des de fa més de 50 anys ha vingut realitzant reportatges ferroviaris (alguns d'ells irrepetibles) per tota la geografia espanyola y per gran part d'Europa. |