Descripció: |
Josep M. Antó és catedràtic de Medicina a la UPF i director científic de l'Institut de Salut Global de Barcelona.
La importància de la qualitat de l'entorn per a la salut humana ha estat un paradigma important de la salut pública moderna. Durant les últimes dècades, el nostre coneixement de la influència de la degradació de l'entorn en la salut ha millorat substancialment. En la darrera avaluació de l' OMS es va estimar que els factors ambientals van causar la pèrdua del 21% (596 milions) DALYS el 2012. No obstant això, aquesta avaluació sistemàtica no incloïa el canvi climàtic ni els factors relacionats, com l'augment de la temperatura. Encara que hi hagi una preocupació creixent que els impactes de la salut sobre el canvi climàtic seran importants, encara hi ha estratègies molt limitades en els sistemes de serveis públics de coneixement i salut. Aquesta relativa actitud silenciosa contrasta amb l'evidència de la ràpida degradació dels sistemes naturals i climàtics. Sabem que avui vivim en un nou període geològic, l¿Antropocè que és funcional i estratigràficament diferent de l'Holocè i que el 75% de l'espècie s'extingirà en els propers segles si continuen les tendències actuals. L'antropocè es caracteritza per un augment dels nivells d'escalfament climàtic per CO2 a l'atmosfera, presència omnipresent de partícules microplàstiques en aigües naturals i oceans, duplicant els nivells de nitrogen i fòsfor en els nostres sòls i una capa permanent de partícules a l'aire, com ara negre de carboni a partir de la combustió de combustibles fòssils; es preveu que aquests canvis perjudiquin greument els nostres sistemes naturals i climàtics, augmentin la pobresa i les desigualtats i afectin greument la nostra societat i el nostre planeta. Per què les comunitats relacionades amb la salut pública reaccionen lentament i insuficientment davant la crisi planetària actual? Per respondre a aquesta pregunta, s'ha proposat un nou enfocament anomenat "Salut Planetària", que suggereix que el nostre concepte de salut actual no té en compte si els guanys mèdics passats i actuals s'aconsegueixen a costa d'erosionar els sistemes naturals fonamentals de la Terra i que els nostres la comprensió de la salut és insuficient. La salut planetària, un concepte nou, és l'assoliment del nivell més alt possible de salut, benestar i equitat a tot el món a través d'una atenció prudent als sistemes humans -polítics, econòmics i socials- que configuren els límits naturals de la Terra dins dels quals la humanitat pot prosperar.
Referències: Waters N et al. Ciència 2016; Whitmee S et al. Lancet 2015; Mayers SS Lancet 2017.
|